Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "brossenc" dins totes les àrees temàtiques

esparrall esparrall

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparrall, n m
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dorada, n f sin. compl.
  • ca  esparralló, n m sin. compl.
  • ca  esparralló [petit], n m sin. compl.
  • ca  justina, n f sin. compl.
  • ca  notari, n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  patena, n f sin. compl.
  • ca  patena [petit], n f sin. compl.
  • ca  patenó [petit], n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  vidriada, n f sin. compl.
  • ca  asparrall, n m var. ling.
  • ca  dorá, n f var. ling.
  • ca  epsarrall, n m var. ling.
  • ca  esparall, n m var. ling.
  • ca  esparallu, n m var. ling.
  • ca  esparellon, n m var. ling.
  • ca  esparrai, n m var. ling.
  • ca  esparrais, n m pl var. ling.
  • ca  esparráll, n m var. ling.
  • ca  esparrallo, n m var. ling.
  • ca  esparray, n m var. ling.
  • ca  esparráy, n m var. ling.
  • ca  esparrayon, n m var. ling.
  • ca  esparrelló, n m var. ling.
  • ca  esparro, n m var. ling.
  • ca  esperelló, n m var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  patenes, n f pl var. ling.
  • ca  raspallón, n m var. ling.
  • ca  sparralló, n m var. ling.
  • nc  Diplodus annularis
  • nc  Sargus annularis var. ling.
  • nc  Sargus anularis var. ling.
  • nc  Sparus Annularis var. ling.
  • es  esparrayón
  • es  mocharra
  • es  mojarra
  • es  raspallon
  • es  raspallón
  • es  raspallón anillado
  • fr  sargue annulaire
  • fr  sparaillon
  • fr  sparaillon commun
  • it  sparlo
  • en  annular githead
  • en  annular seabream
  • de  Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

liftar liftar

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>, <Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  liftar, v tr
  • es  liftar
  • fr  brosser
  • fr  lifter
  • en  top, to

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>, <Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula>

Definició
Colpejar la pilota en diagonal, de baix a dalt i d'enrere cap endavant, de manera que la pilota fa un moviment de rotació cap endavant, en el sentit de la seva trajectòria.
liftar liftar

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 92 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 16) ISBN 84-7739-234-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  liftar, v tr
  • es  liftar
  • fr  brosser
  • fr  lifter
  • en  top, to

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Definició
Colpejar la pilota en diagonal, de baix a dalt, de manera que la pilota fa un moviment de rotació cap endavant, en el sentit de la seva trajectòria.
liftar liftar

<09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>, <09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 02 Tennis de taula>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  liftar, v tr
  • es  liftar
  • fr  brosser
  • fr  lifter
  • en  top, to

<Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>, <Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 02 Tennis de taula>

Definició
Imprimir un efecte liftat a la pilota.
màquina de desempolsar màquina de desempolsar

<Maquinària de la pell>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  màquina de desempolsar, n f
  • ca  màquina de raspallar, n f sin. compl.
  • es  máquina de desempolvar
  • fr  machine à brosser
  • en  brushing machine

<Indústria > Indústria de la pell > Maquinària de la pell>

menta borda menta borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta borda, n f
  • ca  madrastra, n f sin. compl.
  • ca  matapuça, n f sin. compl.
  • ca  mendastre, n m sin. compl.
  • ca  menta de gat, n f sin. compl.
  • ca  mentastre, n m sin. compl.
  • ca  alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de riu, n f alt. sin.
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de gat, n f alt. sin.
  • ca  herba gatera, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba sana borda, n f alt. sin.
  • ca  herba sana pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana borda, n f alt. sin.
  • ca  herbabona, n f alt. sin.
  • ca  herbabona borda, n f alt. sin.
  • ca  madrastres, n f pl alt. sin.
  • ca  matapuces, n f alt. sin.
  • ca  menta boscana, n f alt. sin.
  • ca  menta d'ase, n f alt. sin.
  • ca  menta de bosc, n f alt. sin.
  • ca  menta de bou, n f alt. sin.
  • ca  menta de ribera, n f alt. sin.
  • ca  menta salvatge, n f alt. sin.
  • ca  albarsana borda, n f var. ling.
  • ca  albersana, n f var. ling.
  • ca  berdònica, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba sana pudenta, n f var. ling.
  • ca  madastra, n f var. ling.
  • ca  madastres, n f pl var. ling.
  • ca  madrasta, n f var. ling.
  • ca  madrastes, n f pl var. ling.
  • ca  mairastra, n f var. ling.
  • ca  mandastra, n f var. ling.
  • ca  mandrastre, n m var. ling.
  • ca  marastre, n m/f var. ling.
  • ca  mendastra, n f var. ling.
  • ca  mentastra, n f var. ling.
  • ca  mentrastre, n m var. ling.
  • ca  padastre, n m var. ling.
  • nc  Mentha suaveolens Ehrh.
  • nc  Mentha rotundifolia auct. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta borda, n f
  • ca  madrastra, n f sin. compl.
  • ca  matapuça, n f sin. compl.
  • ca  mendastre, n m sin. compl.
  • ca  menta de gat, n f sin. compl.
  • ca  mentastre, n m sin. compl.
  • ca  alfàbrega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  betònica, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de riu, n f alt. sin.
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de gat, n f alt. sin.
  • ca  herba gatera, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba sana borda, n f alt. sin.
  • ca  herba sana pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana borda, n f alt. sin.
  • ca  herbabona, n f alt. sin.
  • ca  herbabona borda, n f alt. sin.
  • ca  madrastres, n f pl alt. sin.
  • ca  matapuces, n f alt. sin.
  • ca  menta boscana, n f alt. sin.
  • ca  menta d'ase, n f alt. sin.
  • ca  menta de bosc, n f alt. sin.
  • ca  menta de bou, n f alt. sin.
  • ca  menta de ribera, n f alt. sin.
  • ca  menta salvatge, n f alt. sin.
  • ca  albarsana borda, n f var. ling.
  • ca  albersana, n f var. ling.
  • ca  berdònica, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba sana pudenta, n f var. ling.
  • ca  madastra, n f var. ling.
  • ca  madastres, n f pl var. ling.
  • ca  madrasta, n f var. ling.
  • ca  madrastes, n f pl var. ling.
  • ca  mairastra, n f var. ling.
  • ca  mandastra, n f var. ling.
  • ca  mandrastre, n m var. ling.
  • ca  marastre, n m/f var. ling.
  • ca  mendastra, n f var. ling.
  • ca  mentastra, n f var. ling.
  • ca  mentrastre, n m var. ling.
  • ca  padastre, n m var. ling.
  • nc  Mentha suaveolens Ehrh.
  • nc  Mentha rotundifolia auct. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
modelador de cabells modelador de cabells

<Electrodomèstics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  modelador de cabells, n m
  • es  moldeador de cabello
  • es  moldeador de pelo
  • fr  brosse à coiffer
  • en  styling brush

<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Electrònica > Electrodomèstics>

modelador de cabells modelador de cabells

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  modelador de cabells, n m
  • es  moldeador de cabello, n m
  • es  moldeador de pelo, n m
  • fr  brosse à coiffer, n f
  • pt  modelador de cabelo, n m
  • en  styling brush, n

<Grans Magatzems > Seccions > Electrodomèstics>

moll de fang moll de fang

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  moll de fang, n m
  • ca  gaboc, n m sin. compl.
  • ca  moll, n m sin. compl.
  • ca  moll cranquer, n m sin. compl.
  • ca  moll de platja, n m sin. compl.
  • ca  moll de port, n m sin. compl.
  • ca  moll de roca, n m sin. compl.
  • ca  moll fanguer, n m sin. compl.
  • ca  moll jueu, n m sin. compl.
  • ca  moll roquer, n m sin. compl.
  • ca  moll ver, n m sin. compl.
  • ca  mollet, n m sin. compl.
  • ca  mollet [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  raballona, n f sin. compl.
  • ca  roger, n m sin. compl.
  • ca  roger de fang, n m sin. compl.
  • ca  rogeret, n m sin. compl.
  • ca  rogeró [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  mòll, n m var. ling.
  • ca  moll cranqué, n m var. ling.
  • ca  moll de fanch, n m var. ling.
  • ca  moll roqué, n m var. ling.
  • ca  moll-jueu, n m var. ling.
  • ca  rujet de fang, n m var. ling.
  • nc  Mullus barbatus
  • es  salmonete
  • es  salmonete de fango
  • fr  rouget
  • fr  rouget barbet
  • fr  rouget de vase
  • fr  rouget-barbet de vase
  • fr  surmulet
  • it  triglia
  • en  red mullet
  • en  striped mullet
  • en  surmullet
  • de  Rote Meerbarbe
  • de  Roter Sack-brassen

<Peixos > Múl·lids>