Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "brossenc" dins totes les àrees temàtiques

moll de fang moll de fang

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  moll de fang, n m
  • ca  gaboc, n m sin. compl.
  • ca  moll, n m sin. compl.
  • ca  moll cranquer, n m sin. compl.
  • ca  moll de platja, n m sin. compl.
  • ca  moll de port, n m sin. compl.
  • ca  moll de roca, n m sin. compl.
  • ca  moll fanguer, n m sin. compl.
  • ca  moll jueu, n m sin. compl.
  • ca  moll roquer, n m sin. compl.
  • ca  moll ver, n m sin. compl.
  • ca  mollet, n m sin. compl.
  • ca  mollet [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  raballona, n f sin. compl.
  • ca  roger, n m sin. compl.
  • ca  roger de fang, n m sin. compl.
  • ca  rogeret, n m sin. compl.
  • ca  rogeró [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  mòll, n m var. ling.
  • ca  moll cranqué, n m var. ling.
  • ca  moll de fanch, n m var. ling.
  • ca  moll roqué, n m var. ling.
  • ca  moll-jueu, n m var. ling.
  • ca  rujet de fang, n m var. ling.
  • nc  Mullus barbatus
  • es  salmonete
  • es  salmonete de fango
  • fr  rouget
  • fr  rouget barbet
  • fr  rouget de vase
  • fr  rouget-barbet de vase
  • fr  surmulet
  • it  triglia
  • en  red mullet
  • en  striped mullet
  • en  surmullet
  • de  Rote Meerbarbe
  • de  Roter Sack-brassen

<Peixos > Múl·lids>

netejadora de raspalls netejadora de raspalls

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  netejadora de raspalls, n f
  • es  limpiadora de cepillos
  • fr  nettoyeuse à brosses
  • it  pulitrice a spazzole
  • en  brush cleaner
  • en  brushing machine
  • de  Bürstenreinigungsmaschine

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Màquina agrícola proveïda d'uns raspalls cilíndrics que s'utilitza per a netejar les hortalisses en sec.
oblada oblada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  oblada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  beat, n m sin. compl.
  • ca  beata, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dobladeta, n f sin. compl.
  • ca  obladell [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oblades, n f pl sin. compl.
  • ca  obladinyol, n m sin. compl.
  • ca  obladinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  obladinyola, n f sin. compl.
  • ca  obladó [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladó [petit], n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  raballa, n f sin. compl.
  • ca  sarg, n m sin. compl.
  • ca  saupa, n f sin. compl.
  • ca  turbot, n m sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  xopeta, n f sin. compl.
  • ca  chopa, n f var. ling.
  • ca  chopeta, n f var. ling.
  • ca  obláda, n f var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  sarch, n m var. ling.
  • nc  Oblada melanura
  • nc  Oblata melanura var. ling.
  • nc  Sparus melanurus var. ling.
  • es  chopa
  • es  chopeta
  • es  oblada
  • es  rodaballo
  • es  rodavallo
  • es  virador
  • fr  oblade
  • it  occhiata
  • en  black tall
  • en  saddled bream
  • en  saddled seabream
  • de  Brand Brosse

<Peixos > Espàrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  oblada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  beat, n m sin. compl.
  • ca  beata, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dobladeta, n f sin. compl.
  • ca  obladell [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oblades, n f pl sin. compl.
  • ca  obladinyol, n m sin. compl.
  • ca  obladinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  obladinyola, n f sin. compl.
  • ca  obladó [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladó [petit], n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  raballa, n f sin. compl.
  • ca  sarg, n m sin. compl.
  • ca  saupa, n f sin. compl.
  • ca  turbot, n m sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  xopeta, n f sin. compl.
  • ca  chopa, n f var. ling.
  • ca  chopeta, n f var. ling.
  • ca  obláda, n f var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  sarch, n m var. ling.
  • nc  Oblada melanura
  • nc  Oblata melanura var. ling.
  • nc  Sparus melanurus var. ling.
  • es  chopa
  • es  chopeta
  • es  oblada
  • es  rodaballo
  • es  rodavallo
  • es  virador
  • fr  oblade
  • it  occhiata
  • en  black tall
  • en  saddled bream
  • en  saddled seabream
  • de  Brand Brosse

<Peixos > Espàrids>

pilota liftada pilota liftada

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 92 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 16) ISBN 84-7739-234-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pilota liftada, n f
  • es  pelota liftada
  • fr  balle brossée
  • fr  balle liftée

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Definició
Pilota que surt projectada amb un efecte liftat.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  poliol, n m
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  poliol d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  poniol, n m sin. compl.
  • ca  brosseta de riu, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba de menta, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la bassa, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta legítima, n f alt. sin.
  • ca  menta marina, n f alt. sin.
  • ca  menta natural, n f alt. sin.
  • ca  menta salvatge, n f alt. sin.
  • ca  mentastre, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de jardí, n m alt. sin.
  • ca  poliol de riera, n m alt. sin.
  • ca  poliol de riu, n m alt. sin.
  • ca  poliol menta, n m alt. sin.
  • ca  poliol negre, n m alt. sin.
  • ca  poliol salvatge, n m alt. sin.
  • ca  poniol d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  poniol de ribera, n m alt. sin.
  • ca  poniol negre, n m alt. sin.
  • ca  pulegi, n m alt. sin.
  • ca  menta poleo, n f var. ling.
  • ca  mentraste, n m var. ling.
  • ca  poleo, n m var. ling.
  • ca  poleu, n m var. ling.
  • ca  poriol, n m var. ling.
  • ca  poriol d'aigua, n m var. ling.
  • ca  poriol de jardí, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliot, n m var. ling.
  • ca  puniol, n m var. ling.
  • ca  puriol, n m var. ling.
  • nc  Mentha pulegium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

poliol poliol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  poliol, n m
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  poliol d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  poniol, n m sin. compl.
  • ca  brosseta de riu, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba de menta, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la bassa, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta legítima, n f alt. sin.
  • ca  menta marina, n f alt. sin.
  • ca  menta natural, n f alt. sin.
  • ca  menta salvatge, n f alt. sin.
  • ca  mentastre, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de jardí, n m alt. sin.
  • ca  poliol de riera, n m alt. sin.
  • ca  poliol de riu, n m alt. sin.
  • ca  poliol menta, n m alt. sin.
  • ca  poliol negre, n m alt. sin.
  • ca  poliol salvatge, n m alt. sin.
  • ca  poniol d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  poniol de ribera, n m alt. sin.
  • ca  poniol negre, n m alt. sin.
  • ca  pulegi, n m alt. sin.
  • ca  menta poleo, n f var. ling.
  • ca  mentraste, n m var. ling.
  • ca  poleo, n m var. ling.
  • ca  poleu, n m var. ling.
  • ca  poriol, n m var. ling.
  • ca  poriol d'aigua, n m var. ling.
  • ca  poriol de jardí, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliot, n m var. ling.
  • ca  puniol, n m var. ling.
  • ca  puriol, n m var. ling.
  • nc  Mentha pulegium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ròssec, n m
  • ca  transport, n m
  • es  acarreo
  • en  carry

<Matemàtiques>

Definició
Xifra o senyal que la representa que apareix en una addicció o una multiplicació quan la suma de dues xifres és igual o més gran que la base utilitzada.
ròssec ròssec

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ròssec, n m
  • es  suma y sigue
  • en  carried forward

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Suma de les partides que figuren en una columna que passa a figurar com a sumand de la següent.
ròssec ròssec

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ròssec, n m
  • es  atraso
  • en  arrear

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Paga o renda vençuda i no cobrada.