Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "bufeta" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyola, n f
  • ca  castanyola petita, n f alt. sin.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  herba serrana, n f alt. sin.
  • ca  herbafam, n f alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonca, n f alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  jonquet, n m alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça d'hort, n f alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  serrana, n f alt. sin.
  • ca  serrana rodona, n f alt. sin.
  • ca  xufa borda, n f alt. sin.
  • ca  xufes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufeta, n f alt. sin.
  • ca  xufetes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • ca  xuflera borda, n f alt. sin.
  • ca  jóncera, n f var. ling.
  • ca  jóncia, n f var. ling.
  • ca  júncia, n f var. ling.
  • ca  xunça, n f var. ling.
  • nc  Cyperus rotundus L.
  • nc  Cyperus olivaris Targ. Tozz. var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
jonça jonça

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonça, n f
  • ca  jonça xufera, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses dolces, n f pl alt. sin.
  • ca  xufa, n f alt. sin.
  • ca  xufa vera, n f alt. sin.
  • ca  xufes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • ca  xufla (tubercle), n f alt. sin.
  • ca  xuflera, n f alt. sin.
  • ca  xufles, n f pl alt. sin.
  • ca  xufleta, n f alt. sin.
  • ca  xufletes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufletes (tubercle), n f pl alt. sin.
  • ca  jufera, n f var. ling.
  • nc  Cyperus esculentus L.

<Botànica > ciperàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonça, n f
  • ca  jonça xufera, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses dolces, n f pl alt. sin.
  • ca  xufa, n f alt. sin.
  • ca  xufa vera, n f alt. sin.
  • ca  xufes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • ca  xufla (tubercle), n f alt. sin.
  • ca  xuflera, n f alt. sin.
  • ca  xufles, n f pl alt. sin.
  • ca  xufleta, n f alt. sin.
  • ca  xufletes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufletes (tubercle), n f pl alt. sin.
  • ca  jufera, n f var. ling.
  • nc  Cyperus esculentus L.

<Botànica > ciperàcies>

llaminera de porc adobada amb patates del bufet trufades i carxofes llaminera de porc adobada amb patates del bufet trufades i carxofes

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  llaminera de porc adobada amb patates del bufet trufades i carxofes
  • es  solomillo de cerdo adobado con patatas del bufet trufadas y alcachofas
  • fr  filet de porc mariné aux pommes de terre trufées et aux artichauts
  • it  filetto di maiale marinato con patate tartufate e carciofi
  • en  pickled pork tenderloin with truffled potatoes and artichokes
  • de  Schweinsfilet mariniert mit getrüffelten Kartoffeln und Artischocken

<Plats a la carta. Carn>

patata del bufet patata del bufet

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  patata del bufet, n f

<Agricultura > Horticultura>

Definició
Varietat de patata de bona qualitat.
peix bada peix bada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  peix bada, n m
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  bada, n f sin. compl.
  • ca  museta, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp d'en terra, n f sin. compl.
  • ca  serp de costa, n f sin. compl.
  • ca  serp de la mar, n f sin. compl.
  • ca  serpetó, n m sin. compl.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  peix badé, n m var. ling.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • ca  sèrp de la mar, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus typhle
  • nc  Siphostoma pyrois var. ling.
  • nc  Siphostoma rondeletii var. ling.

<Peixos > Singnàtids>

peix bada peix bada

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  peix bada, n m
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  bada, n f sin. compl.
  • ca  museta, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp d'en terra, n f sin. compl.
  • ca  serp de costa, n f sin. compl.
  • ca  serp de la mar, n f sin. compl.
  • ca  serpetó, n m sin. compl.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  peix badé, n m var. ling.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • ca  sèrp de la mar, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus typhle
  • nc  Siphostoma pyrois var. ling.
  • nc  Siphostoma rondeletii var. ling.

<Peixos > Singnàtids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  punyet, n m
  • ca  punyeta, n f
  • es  puñeta

<Indumentària>

Definició
Puny fet de punta o d'un altre teixit lleuger que es posa al final de la màniga d'alguns vestits, especialment el dels magistrats, catedràtics i alguns eclesiàstics.
refeta refeta

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  refeta, n f

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Remòlta de l'oliva.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ruca, n f
  • ca  eruga, n f sin. compl.
  • ca  card d'eruga, n m alt. sin.
  • ca  citró, n m alt. sin.
  • ca  col bufera, n f alt. sin.
  • ca  eruga blanca, n f alt. sin.
  • ca  eruga vera, n f alt. sin.
  • ca  erviana, n f alt. sin.
  • ca  gaons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba mentiosa, n f alt. sin.
  • ca  ruca pudent, n f alt. sin.
  • ca  ruqueta, n f alt. sin.
  • ca  card d'oruga, n m var. ling.
  • ca  eruca, n f var. ling.
  • ca  herbiana, n f var. ling.
  • ca  oruga blanca, n f var. ling.
  • ca  oruga vera, n f var. ling.
  • ca  roqueta, n f var. ling.
  • ca  ruca pudenta, n f var. ling.
  • nc  Eruca vesicaria (L.) Cav.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>