Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "c��ntera" dins totes les àrees temàtiques

arena de pedrera arena de pedrera

<Indústria dels materials de la construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  arena de pedrera, n f
  • es  arena de cantera
  • fr  sable de carrière
  • en  quarry sand

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

arena de pedrera arena de pedrera

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  arena de pedrera, n f
  • es  arena de cantera
  • en  quarry sand

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

càntera càntera

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  càntera, n f
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  càntara, n f sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • es  chopa
  • es  pargo chopa
  • fr  dorade grise
  • en  black seabream
  • nc  Spondyliosoma cantharus

<Peixos>

Definició
Peix teleosti, perciforme marí, de la família dels espàrids, de cap petit, de rostre punxegut i de boca amb dents curtes i fines.
càntera càntera

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  càntera, n f
  • es  cántaro
  • en  big pitcher
  • en  pitcher

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Recipient de terrissa semblant al càntir, però més gros i sense broc, amb dues nanses i coll.
càntera càntera

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  càntera, n f
  • es  cántaro
  • fr  grosse gargoulette

<Utillatge de cuina>

Definició
Atuell semblant al càntir, però més gros i sense broc, amb dues nanses i coll.
càntera càntera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càntera, n f
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  càntera blava, n f sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  vinaixa, n f sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  cantara, n f var. ling.
  • ca  cántara, n f var. ling.
  • ca  càntara, n f var. ling.
  • ca  cantera, n f var. ling.
  • ca  cántera, n f var. ling.
  • ca  cantere, n f var. ling.
  • ca  cantero, n m var. ling.
  • ca  canthara, n f var. ling.
  • ca  jopa, n f var. ling.
  • ca  roncaor, n m var. ling.
  • ca  sardo roncaor, n m var. ling.
  • nc  Spondyliosoma cantharus
  • nc  Cantarus griseus var. ling.
  • nc  Cantarus orbicularis var. ling.
  • nc  Cantarus vulgaris var. ling.
  • nc  Cantharus cantharus var. ling.
  • nc  Cantharus griseus var. ling.
  • nc  Cantharus vulgaris var. ling.
  • nc  Sparus Cantharus var. ling.
  • es  cachucho
  • es  cantara
  • es  cántaro
  • es  chopa
  • es  ollaca
  • es  pargo chopa
  • fr  breme de mar
  • fr  canthare
  • fr  dorade grise
  • it  tanuta
  • en  black seabream
  • en  blue spotled bream
  • de  bogue raveo

<Peixos > Espàrids>

càntera càntera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càntera, n f
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  càntera blava, n f sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  vinaixa, n f sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  cantara, n f var. ling.
  • ca  cántara, n f var. ling.
  • ca  càntara, n f var. ling.
  • ca  cantera, n f var. ling.
  • ca  cántera, n f var. ling.
  • ca  cantere, n f var. ling.
  • ca  cantero, n m var. ling.
  • ca  canthara, n f var. ling.
  • ca  jopa, n f var. ling.
  • ca  roncaor, n m var. ling.
  • ca  sardo roncaor, n m var. ling.
  • nc  Spondyliosoma cantharus
  • nc  Cantarus griseus var. ling.
  • nc  Cantarus orbicularis var. ling.
  • nc  Cantarus vulgaris var. ling.
  • nc  Cantharus cantharus var. ling.
  • nc  Cantharus griseus var. ling.
  • nc  Cantharus vulgaris var. ling.
  • nc  Sparus Cantharus var. ling.
  • es  cachucho
  • es  cantara
  • es  cántaro
  • es  chopa
  • es  ollaca
  • es  pargo chopa
  • fr  breme de mar
  • fr  canthare
  • fr  dorade grise
  • it  tanuta
  • en  black seabream
  • en  blue spotled bream
  • de  bogue raveo

<Peixos > Espàrids>

front d'explotació front d'explotació

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  front d'explotació, n m
  • ca  front de pedrera, n m
  • ca  front d'arrencada, n m sin. compl.
  • ca  front de tall, n m sin. compl.
  • es  frente de cantera, n m
  • es  frente de talla, n m
  • es  pared de la cantera, n f
  • fr  front d'abattage, n m
  • fr  front de taille, n m
  • en  quarry face, n

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició
Parament d'una pedrera, més o menys inclinat, on aflora la pedra i d'on és extreta.
garrofer del diable garrofer del diable

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garrofer del diable, n m
  • ca  bajoca de moro, n f sin. compl.
  • ca  bajoquera de moro, n f sin. compl.
  • ca  garrofer pudent, n m sin. compl.
  • ca  mongetera d'arbre, n f sin. compl.
  • ca  arbre mongeter, n m alt. sin.
  • ca  garrofer, n m alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrofer de moro, n m alt. sin.
  • ca  garroferet de moro, n m alt. sin.
  • ca  garrover bord, n m alt. sin.
  • ca  garrover del diable, n m alt. sin.
  • ca  garrover del dianye, n m alt. sin.
  • ca  garrover del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  garrover pudent, n m alt. sin.
  • ca  manpudolera, n f alt. sin.
  • ca  mongeta borda, n f alt. sin.
  • ca  mongeta d'arbre, n f alt. sin.
  • ca  mongetera borda, n f alt. sin.
  • ca  tramussera borda, n f alt. sin.
  • ca  arbre monjat, n m var. ling.
  • ca  contera, n f var. ling.
  • ca  contera pudent, n f var. ling.
  • ca  contera pudenta, n f var. ling.
  • ca  jorva, n f var. ling.
  • nc  Anagyris foetida L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.
garrofer del diable garrofer del diable

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garrofer del diable, n m
  • ca  bajoca de moro, n f sin. compl.
  • ca  bajoquera de moro, n f sin. compl.
  • ca  garrofer pudent, n m sin. compl.
  • ca  mongetera d'arbre, n f sin. compl.
  • ca  arbre mongeter, n m alt. sin.
  • ca  garrofer, n m alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrofer de moro, n m alt. sin.
  • ca  garroferet de moro, n m alt. sin.
  • ca  garrover bord, n m alt. sin.
  • ca  garrover del diable, n m alt. sin.
  • ca  garrover del dianye, n m alt. sin.
  • ca  garrover del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  garrover pudent, n m alt. sin.
  • ca  manpudolera, n f alt. sin.
  • ca  mongeta borda, n f alt. sin.
  • ca  mongeta d'arbre, n f alt. sin.
  • ca  mongetera borda, n f alt. sin.
  • ca  tramussera borda, n f alt. sin.
  • ca  arbre monjat, n m var. ling.
  • ca  contera, n f var. ling.
  • ca  contera pudent, n f var. ling.
  • ca  contera pudenta, n f var. ling.
  • ca  jorva, n f var. ling.
  • nc  Anagyris foetida L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.