Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "calapàndria" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca mim cellaclar, n m
- es sinsonte calandria
- fr moqueur plombé
- en chalk-browed mockingbird
- de Camposspottdrossel
- nc Mimus saturninus
<36.098 Ocells > Passeriformes > Mímids>
<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca moscatell d'Alexandria, n m
- ca moscatell de gra gros, n m sin. compl.
- es moscatel de Alejandría, n m
- es moscatel de Málaga, n m
- fr muscat d'Alexandrie, n m
- en Muscat of Alexandria, n
<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>
Definició
Nota
- 1. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana moscatell romà (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
<Vinificació. Enologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca moscatell d'Alexandria, n m
- ca moscatell de gra gros, n m sin. compl.
- es moscatel de Alejandría, n m
- es moscatel de Málaga, n m
- fr muscat d'Alexandrie, n m
- en Muscat of Alexandria, n
<Vinificació. Enologia>
Definició
Nota
- 1. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana moscatell romà (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca moscatell d'Alexandria, n m
- ca moscatell de gra gros, n m sin. compl.
- es moscatel de Alejandría, n m
- es moscatel de Málaga, n m
- fr muscat d'Alexandrie, n m
- en Muscat of Alexandria, n
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
Definició
Nota
- 1. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana moscatell romà (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca moscatell d'Alexandria, n m
- ca moscatell de gra gros, n m sin. compl.
- es moscatel de Alejandría, n m
- es moscatel de Málaga, n m
- fr muscat d'Alexandrie, n m
- en Muscat of Alexandria, n
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
Definició
Nota
- 1. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana moscatell romà (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
<Agricultura > Vitivinicultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>
- ca moscatell d'Alexandria, n m
- ca moscatell de gra gros, n m sin. compl.
- es moscatel de Alejandría, n m
- es moscatel de Málaga, n m
- fr muscat d'Alexandrie, n m
- en Muscat of Alexandria, n
<Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca>
Definició
2. Raïm blanc produït pel cep moscatell d'Alexandria, menut i amb els grans grossos, ovoides i dolços.
3. Vi elaborat amb raïm moscatell d'Alexandria.
Nota
- 1. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana moscatell romà (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
-
Criteris aplicats:
S'aproven la denominació moscatell d'Alexandria i el sinònim complementari moscatell de gra gros pels motius següents:
·totes dues formes es documenten a bastament per a designar aquesta varietat: moscatell d'Alexandria és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i moscatell de gra gros es recull en nombroses obres terminològiques i especialitzades del sector;
·moscatell d'Alexandria segueix el paral·lelisme d'altres llengües;
·moscatell de gra gros és una designació paral·lela a moscatell de gra menut, que designa una varietat relacionada;
·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.
Es dona prioritat a la forma moscatell d'Alexandria sobre moscatell de gra gros, tenint en compte l'ús en altres llengües i l'opinió dels especialistes, que asseguren que moscatell d'Alexandria és una forma més usada.
La forma moscatell romà també és força coneguda i es documenta en nombroses fonts del sector. Els especialistes, però, asseguren que és una designació menys utilitzada que moscatell d'Alexandria i moscatell de gra gros, i per aquest motiu s'ha optat per recollir-la només en nota.
Es descarta la forma moscatell de Màlaga, documentada en alguns textos, perquè té poc ús en català.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca passacamins, n m
- ca escanyavelles, n m sin. compl.
- ca estiravelles, n m sin. compl.
- ca herba caminadora, n f sin. compl.
- ca herba de cent nusos, n f sin. compl.
- ca herba llarga, n f sin. compl.
- ca llengua de moixó, n f sin. compl.
- ca tiravaques, n m sin. compl.
- ca traspassacamins, n m sin. compl.
- ca travacavalls, n m sin. compl.
- ca ametleret, n m alt. sin.
- ca ametleret bord, n m alt. sin.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca cairell, n m alt. sin.
- ca canyaret, n m alt. sin.
- ca cent nusos, n m alt. sin.
- ca centinòdia, n f alt. sin.
- ca cenyuc, n m alt. sin.
- ca cordó, n m alt. sin.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corriol, n m alt. sin.
- ca corriola, n f alt. sin.
- ca corrioles, n f pl alt. sin.
- ca corriols, n m pl alt. sin.
- ca cruatelles, n f pl alt. sin.
- ca cua de lluert, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cua de vaca, n f alt. sin.
- ca destrompassacamins, n m alt. sin.
- ca entrebancacamins, n m alt. sin.
- ca estaca-rossí, n m alt. sin.
- ca estaca-rossins, n m pl alt. sin.
- ca estiravella, n m alt. sin.
- ca estisoreta, n f alt. sin.
- ca gata pelosa, n f alt. sin.
- ca herba caminaire, n f alt. sin.
- ca herba de cent nus, n f alt. sin.
- ca herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
- ca herba de corriola, n f alt. sin.
- ca herba de ferro, n f alt. sin.
- ca herba del nuguet, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca llengua d'ocell, n f alt. sin.
- ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
- ca meligó, n m alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca sanguinària, n f alt. sin.
- ca tirabou, n m alt. sin.
- ca tirabous, n m alt. sin.
- ca tiravelles, n m alt. sin.
- ca traspassacamins comú, n m alt. sin.
- ca travabous, n m alt. sin.
- ca travacamins, n m alt. sin.
- ca travarada, n f alt. sin.
- ca almetleret, n m var. ling.
- ca altamandria, n f var. ling.
- ca ammetleret bord, n m var. ling.
- ca centinodi, n m var. ling.
- ca cenyut, n m var. ling.
- ca corrihuela, n f var. ling.
- ca corrijoles, n f pl var. ling.
- ca herba de cent nussos, n f var. ling.
- ca herba de cent nuus, n f var. ling.
- ca herba de les calentures, n f var. ling.
- ca llengua de mixó, n f var. ling.
- ca sentinodi, n m var. ling.
- ca trababous, n m var. ling.
- nc Polygonum aviculare L.
- nc Polygonum monspeliense Pers. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca passacamins, n m
- ca escanyavelles, n m sin. compl.
- ca estiravelles, n m sin. compl.
- ca herba caminadora, n f sin. compl.
- ca herba de cent nusos, n f sin. compl.
- ca herba llarga, n f sin. compl.
- ca llengua de moixó, n f sin. compl.
- ca tiravaques, n m sin. compl.
- ca traspassacamins, n m sin. compl.
- ca travacavalls, n m sin. compl.
- ca ametleret, n m alt. sin.
- ca ametleret bord, n m alt. sin.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca cairell, n m alt. sin.
- ca canyaret, n m alt. sin.
- ca cent nusos, n m alt. sin.
- ca centinòdia, n f alt. sin.
- ca cenyuc, n m alt. sin.
- ca cordó, n m alt. sin.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corriol, n m alt. sin.
- ca corriola, n f alt. sin.
- ca corrioles, n f pl alt. sin.
- ca corriols, n m pl alt. sin.
- ca cruatelles, n f pl alt. sin.
- ca cua de lluert, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cua de vaca, n f alt. sin.
- ca destrompassacamins, n m alt. sin.
- ca entrebancacamins, n m alt. sin.
- ca estaca-rossí, n m alt. sin.
- ca estaca-rossins, n m pl alt. sin.
- ca estiravella, n m alt. sin.
- ca estisoreta, n f alt. sin.
- ca gata pelosa, n f alt. sin.
- ca herba caminaire, n f alt. sin.
- ca herba de cent nus, n f alt. sin.
- ca herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
- ca herba de corriola, n f alt. sin.
- ca herba de ferro, n f alt. sin.
- ca herba del nuguet, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca llengua d'ocell, n f alt. sin.
- ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
- ca meligó, n m alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca sanguinària, n f alt. sin.
- ca tirabou, n m alt. sin.
- ca tirabous, n m alt. sin.
- ca tiravelles, n m alt. sin.
- ca traspassacamins comú, n m alt. sin.
- ca travabous, n m alt. sin.
- ca travacamins, n m alt. sin.
- ca travarada, n f alt. sin.
- ca almetleret, n m var. ling.
- ca altamandria, n f var. ling.
- ca ammetleret bord, n m var. ling.
- ca centinodi, n m var. ling.
- ca cenyut, n m var. ling.
- ca corrihuela, n f var. ling.
- ca corrijoles, n f pl var. ling.
- ca herba de cent nussos, n f var. ling.
- ca herba de cent nuus, n f var. ling.
- ca herba de les calentures, n f var. ling.
- ca llengua de mixó, n f var. ling.
- ca sentinodi, n m var. ling.
- ca trababous, n m var. ling.
- nc Polygonum aviculare L.
- nc Polygonum monspeliense Pers. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca peix salamandra, n m
- fr poisson salamandre
- en salamander fish
- de Salamander fisch
- nc Lepidogalaxias salamandroides
<Zoologia > Peixos>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca rosa alexandrina, n f
- ca rosa d'Alexandria, n f
- es rosa de Alejandría
- fr rose d'Alexandrie
- fr rose de Bulgarie
- fr rose de Damas
- en damask rose
<Botànica>
Definició
Nota
- Sovint anomenada també rosa damasquina i rosa búlgara.
