Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "cami��" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI via ciclista, carril bici, carril ciclista, vorera pedalable, vorera bici, pista bici, pista ciclista, camí pedalable o via verda? 0 CRITERI via ciclista, carril bici, carril ciclista, vorera pedalable, vorera bici, pista bici, pista ciclista, camí pedalable o via verda?

<Transports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI via ciclista, carril bici, carril ciclista, vorera pedalable, vorera bici, pista bici, pista ciclista, camí pedalable o via verda?
  • es  (1 via ciclista) vía ciclable, n f
  • es  (1 via ciclista) vía ciclista, n f
  • es  (1.1 carril bici) carril ciclista, n m
  • es  (1.1 carril bici) carril-bici, n m
  • es  (1.2 vorera pedalable) acera ciclable, n f
  • es  (1.2 vorera pedalable) acera-bici, n f
  • es  (1.3 pista bici) pista ciclista, n f
  • es  (1.3 pista bici) pista de bicicletas, n f
  • es  (1.3 pista bici) pista-bici, n f
  • es  (1.4 camí pedalable) ruta verde, n f
  • es  (1.4 camí pedalable) senda ciclable, n f
  • es  (1.4 camí pedalable) sendero verde, n m
  • es  (1.4.1 via verda) vía verde, n f
  • fr  (1 via ciclista) voie cyclable, n f
  • fr  (1.1 carril bici) bande cyclable, n f
  • fr  (1.3 pista bici) véloroute, n f
  • fr  (1.4 camí pedalable) couloir de verdure, n m
  • fr  (1.4.1 via verda) voie verte, n f
  • en  (1 via ciclista) bikeway, n
  • en  (1 via ciclista) cycleway [GB], n
  • en  (1.1 carril bici) bike lane [US], n
  • en  (1.1 carril bici) cycle lane [GB], n
  • en  (1.3 pista bici) bike path, n
  • en  (1.3 pista bici) cycle path, n
  • en  (1.4 camí pedalable) bicycle trail, n
  • en  (1.4.1 via verda) rail trail, n

<Transports > Mobilitat>

Definició
Tant via ciclista (nom femení), com vorera pedalable i vorera bici (noms femenins), com carril ciclista i carril bici (noms masculins), com pista ciclista i pista bici (noms femenins), com camí pedalable (nom masculí) i com via verda (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relacionats amb la xarxa d'espais que permeten la circulació de les bicicletes.

- Una via ciclista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una via de qualsevol naturalesa destinada d'una manera exclusiva o preferent a la circulació de les bicicletes.
. Els equivalents castellans són vía ciclable i vía ciclista; el francès, voie cyclable, i els anglesos, bikeway i cycleway.

En canvi, els termes següents designen tipus concrets de vies ciclistes:

- Un carril bici, o un carril ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista separada del trànsit motoritzat però integrada en la mateixa calçada, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són carril ciclista i carril-bici; el francès, bande cyclable, i els anglesos, bike lane (en anglès americà) i cycle lane (en anglès britànic).

- Una vorera pedalable, o el sinònim complementari vorera bici (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista que recorre una vorera.
. Els equivalents castellans són acera ciclable i acera-bici.

- Una pista bici, o una pista ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista interurbana asfaltada i separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són pista ciclista, pista de bicicletas i pista-bici; el francès, véloroute, i els anglesos, bike path i cycle path.

- Un camí pedalable (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.
. Els equivalents castellans són ruta verde, senda ciclable i sendero verde; el francès, couloir de verdure, i l'anglès, bicycle trail.

. Dintre dels camins pedalables es distingeixen les vies verdes (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que són camins pedalables habilitats sobre un traçat ferroviari en desús, de manera que solen tenir pendents suaus i revolts de radi ample.
. L'equivalent castellà és vía verde; el francès voie verte (aplicat també a vies que, tot i no tenir un origen ferroviari, presenten condicions similars de pendent i radi de revolts), i l'anglès, rail trail.

Nota

  • 1. Podeu consultar les fitxes completes de via ciclista, carril bici, vorera pedalable, pista bici, camí pedalable i via verda a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Pedalable, via verda, pista bici...: aquest estiu fem bicicleta i terminologia!, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/281/).
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI ciclista, ciclable o pedalable?
andríala anual andríala anual

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  andríala anual, n f
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja blanca, n f alt. sin.
  • ca  cendrera de camí, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ull, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ull blanc, n f alt. sin.
  • ca  herbes blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  llongera gran, n f alt. sin.
  • ca  llongera integrifòlia, n f alt. sin.
  • ca  llonja d'esteper, n f alt. sin.
  • ca  llonja integrifòlia, n f alt. sin.
  • ca  punxonets, n m pl alt. sin.
  • ca  andriala anual, n f var. ling.
  • ca  llonguera gran, n f var. ling.
  • nc  Andryala integrifolia L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

assegura't que el nom del fitxer o del camí no conté més de 218 caràcters (tu) assegura't que el nom del fitxer o del camí no conté més de 218 caràcters (tu)

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  assegura't que el nom del fitxer o del camí no conté més de 218 caràcters (tu)
  • ca  assegureu-vos que el nom del fitxer o del camí no conté més de 218 caràcters (vós)
  • en  make sure the file/path name doesn't contain more than 218 characters

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barrella, n f
  • ca  barrella de camí, n f alt. sin.
  • ca  espinadella, n f alt. sin.
  • ca  espinadella de la mar, n f alt. sin.
  • ca  barrela, n f var. ling.
  • ca  barrela de camí, n f var. ling.
  • nc  Salsola kali L. subsp. kali

<Botànica > quenopodiàcies>

barrella de camí barrella de camí

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barrella de camí, n f
  • ca  barrela de camí, n f var. ling.
  • nc  Salsola kali L. subsp. ruthenica (Iljin) Soó

<Botànica > quenopodiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja, n f
  • ca  brossa femera, n f alt. sin.
  • ca  herba fematera, n f alt. sin.
  • ca  maçanelles, n f pl alt. sin.
  • ca  mançanella borda, n f alt. sin.
  • ca  perpètua borda, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva borda, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de barranc, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de camí, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  macenilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla de bosc, n f var. ling.
  • nc  Helichrysum italicum (Roth) G. Don in Loudon subsp. serotinum (Boiss.) P. Fourn.
  • nc  Helichrysum serotinum Boiss. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

botja blanca botja blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja blanca, n f
  • ca  botja peluda, n f alt. sin.
  • ca  estepa, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Quitèria, n f alt. sin.
  • ca  herba francesa, n f alt. sin.
  • ca  herba porguera, n f alt. sin.
  • ca  malcoratge, n m alt. sin.
  • ca  malcoratge blanc, n m alt. sin.
  • ca  malcoratge bord, n m alt. sin.
  • ca  malcoratge tomentós, n m alt. sin.
  • ca  matapuça, n f alt. sin.
  • ca  melcoratge, n m alt. sin.
  • ca  melcoratge blanc, n m alt. sin.
  • ca  melcoratge borrós, n m alt. sin.
  • ca  melcoratge tomentós, n m alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de rata, n f alt. sin.
  • ca  platejada de camí, n f alt. sin.
  • ca  astepa, n f var. ling.
  • ca  bercolatge, n m var. ling.
  • ca  mercolage, n m var. ling.
  • ca  mercolatge, n m var. ling.
  • ca  mercoratge, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • nc  Mercurialis tomentosa L.

<Botànica > euforbiàcies>

cabanera cabanera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cabanera, n f
  • ca  carrerada, n f
  • ca  assegador, n m sin. compl.
  • ca  camí ramader, n m sin. compl.
  • ca  lligall, n m sin. compl.
  • ca  lligallo, n m sin. compl.
  • es  camino de cabaña
  • es  cañada
  • es  galiana
  • es  vía pecuaria
  • fr  chemin de transhumance
  • fr  draille
  • en  cattle track

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Via per on té lloc la transhumància.

Nota

  • La cañada té una amplada de 90 vares o el cordel de 45.
cadena de variant que representa el camí actual de la unitat especificada cadena de variant que representa el camí actual de la unitat especificada

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  cadena de variant que representa el camí actual de la unitat especificada
  • en  variant string that represents the current path of the specified drive

<Localització > Fraseologia>

camí camí

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  camí, n m
  • es  camino
  • es  paso
  • fr  passage
  • en  pitch

<Fusteria > Característiques estructurals d'eines i màquines>

Definició
Amplària del solc que obren les dents d'una serra o d'un xerrac sobre la fusta.

Nota

  • El camí depèn de la distància que hi ha entre la part exterior d'una dent inclinada a l'esquerra i la part exterior d'una altra dent inclinada a la dreta.