Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "campar" dins totes les àrees temàtiques

cap de l'apagador cap de l'apagador

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  cap de l'apagador, n m
  • ca  apagador, n m sin. compl.
  • es  apagador, n m
  • es  cabeza del apagador, n f
  • fr  étouffoir, n m
  • fr  tête d'étouffoir, n f
  • it  testina dello smorzo, n f
  • en  damper, n
  • en  damper head, n
  • de  Dämpferholz, n n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Piano > Mecanisme del martellet>

Definició
Peça recoberta de feltre que, dintre del mecanisme del martellet del piano, serveix per a impedir o apagar la vibració de les cordes.
capçar capçar

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capçar, v tr
  • es  herretear
  • en  tag, to

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició
Posar el capçat als cordons.
capçar capçar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capçar, v tr
  • es  cabecear
  • en  bind, to

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Cosir a les vores de les robes un travesser del mateix gènere per reforçar-les.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capçar, v tr
  • es  trabajar los extremos de las barras, v tr
  • fr  travailler les bouts des barres, v tr
  • en  Stangenenden bearbeiten, to, v tr

<Enginyeria>

caponar caponar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  caponar, v tr
  • es  capar
  • fr  chaponner
  • en  caponize, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Castrar un pollastre per ajudar a encebar-lo amb facilitat.
caponar caponar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  caponar, v tr
  • es  capar
  • fr  chaponner
  • en  caponize, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Castrar un pollastre per ajudar a encebar-lo amb facilitat.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  captar, v tr
  • es  captar

<Arts > Dibuix artístic>

caquinte caquinte

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  caquinte
  • ca  caquinte campa sin. compl.
  • ca  poyenisati sin. compl.
  • cod  caquinte
  • cod  poyenisati
  • ar  كاكينتية
  • cy  Caquinte
  • cy  Caquinte campa sin. compl.
  • cy  Poyenisati sin. compl.
  • de  Caquinte
  • de  Caquinte Campa sin. compl.
  • de  Poyenisati sin. compl.
  • en  Caquinte
  • en  Campa Caquinte sin. compl.
  • en  Caquinte Campa sin. compl.
  • en  Poyenisati sin. compl.
  • es  caquinté
  • es  caquinte campa sin. compl.
  • es  poyenisati sin. compl.
  • eu  caquinteera
  • eu  caquinte sin. compl.
  • eu  caquinte campa sin. compl.
  • eu  poyenisati sin. compl.
  • fr  caquinte
  • fr  caquinte campa sin. compl.
  • fr  poyenisati sin. compl.
  • gl  caquinte
  • gl  caquinte campa sin. compl.
  • gl  poyenisati sin. compl.
  • it  caquinte
  • it  caquinte campa sin. compl.
  • it  poyenisati sin. compl.
  • ja  カキンテ語
  • nl  Caquinte
  • nl  Caquinte Campa sin. compl.
  • nl  Poyenisati sin. compl.
  • pt  caquinte
  • pt  caquinte campa sin. compl.
  • pt  poyenisati sin. compl.
  • ru  Какинте
  • ru  Какинте кампа sin. compl.
  • zh  卡金特语
  • zh  波耶尼萨提、卡金特-坎帕 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa>, <Amèrica > Perú>

Definició
Les llengües del grup campa (ashaninca, asheninca, caquinte, machiguenga i nomatsiguenga) són molt properes, tant pel que fa a semblances estructurals com als lligams socials entre els seus parlants. Tanmateix, no és possible la intercomprensió entre els parlants de les diverses llengües.

A causa de les relacions comercials tradicionals, entre els caquintes hi ha un bon nombre de bilingües en machiguenga i en ashàninka. Per aquest motiu, el caquinte presenta molts manlleus d'aquestes dues llengües. Gran part de la població, a més, sap espanyol.

El caquinte s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe. S'observa una actitud positiva que afavoreix l'ús i la transmissió de la llengua.
caravanista caravanista

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  caravanista, n m, f
  • es  caravanista, n m, f
  • fr  caravanier | caravanière, n m, f
  • en  camper, n
  • en  caravaner, n
  • en  caravanist, n
  • en  caravanner, n
  • en  trailerist, n
  • en  trailerite, n
  • de  Caravaner | Caravanerin, n m, f
  • de  Wohnwagenurlauber | Wohnwagenurlauberin, n m, f

<Turisme > Allotjament>

Definició
Persona que practica el caravanisme.

Nota

  • Les denominacions angleses caravaner i caravanner són pròpies del Regne Unit i la denominació camper és pròpia dels Estats Units.
cardar cardar

<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cardar, v tr
  • ca  crepar, v tr sin. compl.
  • es  cardar
  • fr  crêper
  • en  card, to

<Imatge personal > Perruqueria>

Definició
Estarrufar els cabells pentinant-los o respatllant-los a repel.