Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "cantadissa" dins totes les àrees temàtiques
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca agalàxia contagiosa, n f
- es agalaxia contagiosa
- fr agalaxie contagieuse
- en contagious agalactia
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>
Definició
Nota
- És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE.
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca agalàxia contagiosa, n f
- es agalaxia contagiosa
- fr agalaxie contagieuse
- en contagious agalactia
<Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes>
Definició
Nota
- És una malaltia de declaració obligatòria segons l'OIE.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó, n m
- ca caramuixa, n f sin. compl.
- ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
- ca porrassera, n f sin. compl.
- ca albó (flor), n m alt. sin.
- ca albó (tija verda), n m alt. sin.
- ca albó estival, n m alt. sin.
- ca albó microcarp, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
- ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
- ca cucurutxa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
- ca porrassina, n f alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca armutu, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca caramutxa, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca porrèca, n f var. ling.
- nc Asphodelus aestivus Brot.
- nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó, n m
- ca caramuixa, n f sin. compl.
- ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
- ca porrassera, n f sin. compl.
- ca albó (flor), n m alt. sin.
- ca albó (tija verda), n m alt. sin.
- ca albó estival, n m alt. sin.
- ca albó microcarp, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
- ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
- ca cucurutxa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
- ca porrassina, n f alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca armutu, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca caramutxa, n f var. ling.
- ca esclareu, n m var. ling.
- ca porrèca, n f var. ling.
- nc Asphodelus aestivus Brot.
- nc Asphodelus microcarpus Viv. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. "ascrarèu") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó de muntanya, n m
- ca gamó, n m sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albó blanc, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassera, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca alberó, n m var. ling.
- ca arbassons, n m pl var. ling.
- ca arbessó, n m var. ling.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca asfodel, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca aubons, n m pl var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- nc Asphodelus albus Mill.
- nc Asphodelus subalpinus auct. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó de muntanya, n m
- ca gamó, n m sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albó blanc, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassera, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca alberó, n m var. ling.
- ca arbassons, n m pl var. ling.
- ca arbessó, n m var. ling.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca asfodel, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca aubons, n m pl var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- nc Asphodelus albus Mill.
- nc Asphodelus subalpinus auct. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja peluda, n f
- ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba negra, n f sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja abellera, n f alt. sin.
- ca cantamissa, n f alt. sin.
- ca cantamisses, n f pl alt. sin.
- ca coronella, n f alt. sin.
- ca cruixidor, n m alt. sin.
- ca gafarró, n m alt. sin.
- ca guixola, n f alt. sin.
- ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca herba de pastor, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del pastor, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba pastoral, n f alt. sin.
- ca herba peluda, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pastoral, n f alt. sin.
- ca poteta de gat, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca socarells, n m pl alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca trèvol pelut, n m alt. sin.
- ca cornel·la, n f var. ling.
- ca coronela, n f var. ling.
- ca coronel·la, n f var. ling.
- ca hierba de la sang, n f var. ling.
- ca hierba de setge, n f var. ling.
- nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
- nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja peluda, n f
- ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba negra, n f sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja abellera, n f alt. sin.
- ca cantamissa, n f alt. sin.
- ca cantamisses, n f pl alt. sin.
- ca coronella, n f alt. sin.
- ca cruixidor, n m alt. sin.
- ca gafarró, n m alt. sin.
- ca guixola, n f alt. sin.
- ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca herba de pastor, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del pastor, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba pastoral, n f alt. sin.
- ca herba peluda, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pastoral, n f alt. sin.
- ca poteta de gat, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca socarells, n m pl alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca trèvol pelut, n m alt. sin.
- ca cornel·la, n f var. ling.
- ca coronela, n f var. ling.
- ca coronel·la, n f var. ling.
- ca hierba de la sang, n f var. ling.
- ca hierba de setge, n f var. ling.
- nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
- nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canabassa, n f
- ca lladracà, n m sin. compl.
- ca altimira, n f alt. sin.
- ca cànem bord, n m alt. sin.
- ca eupatori, n m alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca lladracans, n m pl alt. sin.
- ca altes i mires, n f pl var. ling.
- ca canabaixa, n f var. ling.
- ca lladrecà, n m var. ling.
- nc Eupatorium cannabinum L. subsp. cannabinum
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canabassa, n f
- ca lladracà, n m sin. compl.
- ca altimira, n f alt. sin.
- ca cànem bord, n m alt. sin.
- ca eupatori, n m alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca lladracans, n m pl alt. sin.
- ca altes i mires, n f pl var. ling.
- ca canabaixa, n f var. ling.
- ca lladrecà, n m var. ling.
- nc Eupatorium cannabinum L. subsp. cannabinum
<Botànica > compostes / asteràcies>
