Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "cantellut" dins totes les àrees temàtiques

canyeller blanc canyeller blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyeller blanc, n m
  • ca  canyella blanca (escorça), n f sin. compl.
  • ca  canyella blanca, n f alt. sin.
  • nc  Canella winteriana Gaertn.
  • nc  Canella alba Murray var. ling.

<Botànica > canel·làcies>

canyeller de la Xina canyeller de la Xina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyeller de la Xina, n m
  • ca  canyella de la Xina (escorça), n f sin. compl.
  • ca  canyella (escorça), n f alt. sin.
  • ca  canyeller de Xina, n m alt. sin.
  • nc  Cinnamomum aromaticum Nees
  • nc  Cinnamomum cassia auct. var. ling.

<Botànica > lauràcies>

canyeller de la Xina canyeller de la Xina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyeller de la Xina, n m
  • ca  canyella de la Xina (escorça), n f sin. compl.
  • ca  canyella (escorça), n f alt. sin.
  • ca  canyeller de Xina, n m alt. sin.
  • nc  Cinnamomum aromaticum Nees
  • nc  Cinnamomum cassia auct. var. ling.

<Botànica > lauràcies>

capitellum capitellum

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  capitellum, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Dermatologia>

Definició
Bulb d'un pèl.

Nota

  • La denominació capitellum és un llatinisme.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera, n f
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  carabasser, n m sin. compl.
  • ca  carabassí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
  • ca  badocs (flor), n m pl alt. sin.
  • ca  buidador, n m alt. sin.
  • ca  carabassa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabassa d'armar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de buidar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de pera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de taronja, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
  • ca  carabassa grossa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa mitjancera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa petita, n f alt. sin.
  • ca  carabassera comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabasses, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassot buidador, n m alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbassera, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassot, n m alt. sin.
  • ca  nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
  • nc  Cucurbita pepo L.
  • nc  Cucurbita oblonga Link var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassera carabassera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera, n f
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  carabasser, n m sin. compl.
  • ca  carabassí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
  • ca  badocs (flor), n m pl alt. sin.
  • ca  buidador, n m alt. sin.
  • ca  carabassa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabassa d'armar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de buidar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de pera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de taronja, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
  • ca  carabassa grossa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa mitjancera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa petita, n f alt. sin.
  • ca  carabassera comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabasses, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassot buidador, n m alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbassera, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassot, n m alt. sin.
  • ca  nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
  • nc  Cucurbita pepo L.
  • nc  Cucurbita oblonga Link var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

card de moro card de moro

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card de moro, n m
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  caderlina, n f alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card catalina, n m alt. sin.
  • ca  cardelina, n f alt. sin.
  • ca  cardelines, n f pl alt. sin.
  • ca  cardellet, n m alt. sin.
  • ca  cardellina, n f alt. sin.
  • ca  cardeta, n f alt. sin.
  • ca  cardets, n m pl alt. sin.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
  • ca  fuells, n m pl alt. sin.
  • ca  card catelina, n m var. ling.
  • ca  carderllina, n f var. ling.
  • ca  catelines, n f pl var. ling.
  • ca  catrelines, n f pl var. ling.
  • nc  Scolymus hispanicus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card de moro card de moro

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card de moro, n m
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  caderlina, n f alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card bord, n m alt. sin.
  • ca  card catalina, n m alt. sin.
  • ca  cardelina, n f alt. sin.
  • ca  cardelines, n f pl alt. sin.
  • ca  cardellet, n m alt. sin.
  • ca  cardellina, n f alt. sin.
  • ca  cardeta, n f alt. sin.
  • ca  cardets, n m pl alt. sin.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
  • ca  fuells, n m pl alt. sin.
  • ca  card catelina, n m var. ling.
  • ca  carderllina, n f var. ling.
  • ca  catelines, n f pl var. ling.
  • ca  catrelines, n f pl var. ling.
  • nc  Scolymus hispanicus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card de moro card de moro

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  card de moro, n m
  • ca  cardelina, n f sin. compl.
  • ca  cardellet, n m sin. compl.
  • ca  cardellina, n f sin. compl.
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • nc  Scolymus hispanicus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Vegetal herbaci biennal, de la família de les compostes, de 20 a 80 cm d'alt, que es fa a les vores dels camins i altres llocs semblants de la regió mediterrània. El decuit de la planta és diürètic.
carraspic sempreverd carraspic sempreverd

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carraspic sempreverd, n m
  • ca  cistellet de plata, n m alt. sin.
  • ca  morritort de pastor, n m alt. sin.
  • nc  Iberis sempervirens L.
  • nc  Iberis garrexiana All. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>