Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "carxofa" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca carxofa, n f
- es alcachofa, n f
- fr artichaut, n m
- pt alcachofra, n f
- en artichoke, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carxofa, n f
- nc Echeveria sp. pl.
<Botànica > crassulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carxofa, n f
- nc Echeveria sp. pl.
<Botànica > crassulàcies>
<Construcció > Serveis. Subministrament d'aigua > Sanitaris>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca carxofa, n f
- es alcachofa, n f
<Construcció > Serveis. Subministrament d'aigua > Sanitaris>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carxofera, n f
- ca carxofa (inflorescència), n f sin. compl.
- ca carxofer, n m sin. compl.
- ca escarxofa (inflorescència), n f sin. compl.
- ca escarxofera, n f sin. compl.
- ca card de senyora, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardolera, n f alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera cultivada, n f alt. sin.
- ca carxoferes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes, n f pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofer, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca alcarxofera, n f var. ling.
- ca cars, n m pl var. ling.
- nc Cynara scolymus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- Al País Valencià s'anomena penquera mentre no es produeix la floració (quan encara no fa la carxofa). Durant aquest temps, se n'obté la penca, tija o fulla pelada d'ús culinari. Les penques també s'obtenen de Cynara cardunculus.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carxofera, n f
- ca carxofa (inflorescència), n f sin. compl.
- ca carxofer, n m sin. compl.
- ca escarxofa (inflorescència), n f sin. compl.
- ca escarxofera, n f sin. compl.
- ca card de senyora, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardolera, n f alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera cultivada, n f alt. sin.
- ca carxoferes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes, n f pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofer, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca alcarxofera, n f var. ling.
- ca cars, n m pl var. ling.
- nc Cynara scolymus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- Al País Valencià s'anomena penquera mentre no es produeix la floració (quan encara no fa la carxofa). Durant aquest temps, se n'obté la penca, tija o fulla pelada d'ús culinari. Les penques també s'obtenen de Cynara cardunculus.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herbacol, n f
- ca card, n m sin. compl.
- ca card coler, n m sin. compl.
- ca card comú, n m sin. compl.
- ca card d'herba, n m sin. compl.
- ca card de formatjar, n m sin. compl.
- ca cardigot, n m sin. compl.
- ca cardolera, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca colera, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca herba carxofera, n f sin. compl.
- ca herba de formatjar, n f sin. compl.
- ca herba presonera, n f sin. compl.
- ca presonera, n f sin. compl.
- ca card bord, n m alt. sin.
- ca card de formatger, n m alt. sin.
- ca card de Maria, n m alt. sin.
- ca card escarxofer, n m alt. sin.
- ca card formatger, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardiguera, n f alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
- ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
- ca carxofera de presó, n f alt. sin.
- ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
- ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
- ca escard de formatjar, n m alt. sin.
- ca escardassa, n f alt. sin.
- ca escardasses, n f pl alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofa borda, n f alt. sin.
- ca escarxofera borda, n f alt. sin.
- ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
- ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
- ca formatger, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
- ca herba de card, n f alt. sin.
- ca herba del quall, n f alt. sin.
- ca herba escarxofera, n f alt. sin.
- ca penca, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca presó, n f alt. sin.
- ca presoneres, n f pl alt. sin.
- ca presora, n f alt. sin.
- ca carcolé, n m var. ling.
- ca card del terreno, n m var. ling.
- ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
- ca cardo de penca, n m var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca empreoneres, n f pl var. ling.
- ca gardureu, n m var. ling.
- ca herba col, n f var. ling.
- ca herba coler, n f var. ling.
- ca herba-col, n f var. ling.
- ca preó, n f var. ling.
- ca preonera, n f var. ling.
- ca preoneres, n f pl var. ling.
- ca presor, n f var. ling.
- ca pressó, n f var. ling.
- nc Cynara cardunculus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herbacol, n f
- ca card, n m sin. compl.
- ca card coler, n m sin. compl.
- ca card comú, n m sin. compl.
- ca card d'herba, n m sin. compl.
- ca card de formatjar, n m sin. compl.
- ca cardigot, n m sin. compl.
- ca cardolera, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca colera, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca herba carxofera, n f sin. compl.
- ca herba de formatjar, n f sin. compl.
- ca herba presonera, n f sin. compl.
- ca presonera, n f sin. compl.
- ca card bord, n m alt. sin.
- ca card de formatger, n m alt. sin.
- ca card de Maria, n m alt. sin.
- ca card escarxofer, n m alt. sin.
- ca card formatger, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardiguera, n f alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
- ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
- ca carxofera de presó, n f alt. sin.
- ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
- ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
- ca escard de formatjar, n m alt. sin.
- ca escardassa, n f alt. sin.
- ca escardasses, n f pl alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofa borda, n f alt. sin.
- ca escarxofera borda, n f alt. sin.
- ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
- ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
- ca formatger, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
- ca herba de card, n f alt. sin.
- ca herba del quall, n f alt. sin.
- ca herba escarxofera, n f alt. sin.
- ca penca, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca presó, n f alt. sin.
- ca presoneres, n f pl alt. sin.
- ca presora, n f alt. sin.
- ca carcolé, n m var. ling.
- ca card del terreno, n m var. ling.
- ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
- ca cardo de penca, n m var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca empreoneres, n f pl var. ling.
- ca gardureu, n m var. ling.
- ca herba col, n f var. ling.
- ca herba coler, n f var. ling.
- ca herba-col, n f var. ling.
- ca preó, n f var. ling.
- ca preonera, n f var. ling.
- ca preoneres, n f pl var. ling.
- ca presor, n f var. ling.
- ca pressó, n f var. ling.
- nc Cynara cardunculus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.