Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "catabauma" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera, n f
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  carabasser, n m sin. compl.
  • ca  carabassí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
  • ca  badocs (flor), n m pl alt. sin.
  • ca  buidador, n m alt. sin.
  • ca  carabassa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabassa d'armar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de buidar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de pera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de taronja, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
  • ca  carabassa grossa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa mitjancera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa petita, n f alt. sin.
  • ca  carabassera comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabasses, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassot buidador, n m alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbassera, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassot, n m alt. sin.
  • ca  nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
  • nc  Cucurbita pepo L.
  • nc  Cucurbita oblonga Link var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassera carabassera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera, n f
  • ca  badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  badoc (flor masculina), n m sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  carabasser, n m sin. compl.
  • ca  carabassí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
  • ca  badocs (flor), n m pl alt. sin.
  • ca  buidador, n m alt. sin.
  • ca  carabassa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabassa d'armar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de buidar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de pera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de taronja, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
  • ca  carabassa grossa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa mitjancera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa petita, n f alt. sin.
  • ca  carabassera comuna, n f alt. sin.
  • ca  carabasses, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
  • ca  carabasseta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassot buidador, n m alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbasser, n m alt. sin.
  • ca  carbassera, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassot, n m alt. sin.
  • ca  nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
  • nc  Cucurbita pepo L.
  • nc  Cucurbita oblonga Link var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassera carabassera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera, n f
  • ca  carabassa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  carabasser, n m sin. compl.
  • ca  carabassí (llavor), n m sin. compl.
  • nc  Cucurbita pepo L. var. pepo

<Botànica > cucurbitàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera, n f
  • ca  carabassa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  carabasser, n m sin. compl.
  • ca  carabassí (llavor), n m sin. compl.
  • nc  Cucurbita pepo L. var. pepo

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassera d'esponja carabassera d'esponja

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera d'esponja, n f
  • ca  carabassa d'esponja, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de fregalls, n f alt. sin.
  • ca  carbassera d'esponja, n f alt. sin.
  • ca  esponges, n f pl alt. sin.
  • ca  esponja, n f alt. sin.
  • ca  fregall, n m alt. sin.
  • ca  fregalls, n m pl alt. sin.
  • ca  fregalls (fruit), n m pl alt. sin.
  • nc  Luffa aegyptiaca Mill.
  • nc  Luffa cylindrica M. Roem. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassera d'esponja carabassera d'esponja

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera d'esponja, n f
  • ca  carabassa d'esponja, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de fregalls, n f alt. sin.
  • ca  carbassera d'esponja, n f alt. sin.
  • ca  esponges, n f pl alt. sin.
  • ca  esponja, n f alt. sin.
  • ca  fregall, n m alt. sin.
  • ca  fregalls, n m pl alt. sin.
  • ca  fregalls (fruit), n m pl alt. sin.
  • nc  Luffa aegyptiaca Mill.
  • nc  Luffa cylindrica M. Roem. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassera de bou carabassera de bou

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera de bou, n f
  • ca  carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
  • ca  carabassera de menjar, n f sin. compl.
  • ca  carabassera de rabequet, n f sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa confitera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de bou, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de patatera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequets, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de síndria, n f alt. sin.
  • ca  carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa porquera, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de peça, n f alt. sin.
  • ca  carabassera groga, n f alt. sin.
  • ca  carabassera rodona, n f alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de bou, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de peça, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbassera patatera, n f alt. sin.
  • ca  rabequera, n f alt. sin.
  • ca  rabequet, n m alt. sin.
  • ca  rabequet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  rabequets, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassa tossinera, n f var. ling.
  • ca  rabeques, n f pl var. ling.
  • ca  zuca, n f var. ling.
  • nc  Cucurbita maxima Duchesne in Lam.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).
carabassera de bou carabassera de bou

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera de bou, n f
  • ca  carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
  • ca  carabassera de menjar, n f sin. compl.
  • ca  carabassera de rabequet, n f sin. compl.
  • ca  carabassa (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa confitera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de bou, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de patatera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequera, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de rabequets, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de síndria, n f alt. sin.
  • ca  carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa porquera, n f alt. sin.
  • ca  carabassera de peça, n f alt. sin.
  • ca  carabassera groga, n f alt. sin.
  • ca  carabassera rodona, n f alt. sin.
  • ca  carbassa, n f alt. sin.
  • ca  carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de bou, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de menjar, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de peça, n f alt. sin.
  • ca  carbassera de rabequet, n f alt. sin.
  • ca  carbassera patatera, n f alt. sin.
  • ca  rabequera, n f alt. sin.
  • ca  rabequet, n m alt. sin.
  • ca  rabequet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  rabequets, n m pl alt. sin.
  • ca  carabassa tossinera, n f var. ling.
  • ca  rabeques, n f pl var. ling.
  • ca  zuca, n f var. ling.
  • nc  Cucurbita maxima Duchesne in Lam.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).
carabassera de cabell d'àngel carabassera de cabell d'àngel

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera de cabell d'àngel, n f
  • ca  carabassa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de cabell d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa de cabell d'àngel (fruit), n f alt. sin.
  • nc  Cucurbita ficifolia Bouché

<Botànica > cucurbitàcies>

carabassera de cabell d'àngel carabassera de cabell d'àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carabassera de cabell d'àngel, n f
  • ca  carabassa, n f alt. sin.
  • ca  carabassa de cabell d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carbassa de cabell d'àngel (fruit), n f alt. sin.
  • nc  Cucurbita ficifolia Bouché

<Botànica > cucurbitàcies>