Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "catafurna" dins totes les àrees temàtiques

Catalunya del Nord Catalunya del Nord

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  Catalunya del Nord, n f
  • es  Cataluña del Norte, n f
  • en  Northern Catalonia, n

<Gestió universitària > Països Catalans / Catalan-speaking territories>

Catalunya Nova Catalunya Nova

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Catalunya Nova, n f
  • es  Cataluña Nueva

<Història del dret>

Definició
Part del Principat de Catalunya situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Des del segle XIII, o potser abans, es dona als territoris del Principat que no formen part de la Catalunya Vella la denominació de Catalunya Nova. Les causes que van portar a fer aquesta distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova són: l'augment de la població, les conquestes de Ramon Berenguer IV, els nous aspectes de la pau i treva amb l'aparició, per primera vegada, d'uns límits i, sobretot, la necessitat de distingir situacions diferents entre els territoris per raons de tipus jurídic i, concretament, de la situació dels pagesos respecte de llurs senyors.
    En un capítol de les Commemoracions de Pere Albert que parla de la subjecció de la pagesia al poder senyorial, s'hi fa referència amb aquestes paraules: «part de Cathalunya que es dalla lo dit riu de Lobregat vers la part occidental, que tostemps se acostuma de appellar del temps del senyor en Ramon Berenguer compte de Barcelona a ençà nova Cathalunya».
    Actualment, alguns historiadors han matisat el criteri de diferenciació entre Catalunya Vella i Catalunya Nova en el sentit que també en algunes zones de la Catalunya Nova hi ha documentats pagesos de remença. En qualsevol cas, la distinció ha estat acceptada de manera unànime i, per exemple, l'historiador Thomas Bisson, en els estudis que va fer sobre el segle XII, parla de l'aparició del nom de Catalunya Vella a partir d'aquell segle, interpretant que les conquestes de Ramon Berenguer IV donaren lloc, un segle després, a la denominació de Catalunya Nova.
    Els geògrafs han recollit també aquesta denominació des de Pere Gil, Onofre Manescal, Esteve de Corbera i Francesc Diago; modernament i, a partir de Font i Saguer, s'ha acceptat aquesta designació de les dues parts de Catalunya.
  • V. t.: Catalunya Vella n f
Catalunya Vella Catalunya Vella

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Catalunya Vella, n f
  • es  Cataluña Vieja

<Història del dret>

Definició
Part del Principat de Catalunya entre la serra d'Albera, al nord, el massís del Garraf, al sud, i Montserrat i les serres que separen la conca del Llobregat de les de l'Anoia i el Segre, a l'oest.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • En el capítol XXXIII de les Costumas de Cathalunya, compilades pel canonge i jurista Pere Albert, recollides posteriorment en les Constitucions e altres drets de Cathalunya, en fer referència a la dependència del pagès respecte al seu senyor es diu que «en una part de Cathalunya que es dita veya Cathalunya [.] homens solius qui no són cavallers, són axi destrets de lurs senyors, que lurs fills són homens de lurs senyors.». Segons aquest text, la Catalunya Vella comprenia «tot lo Bisbat de Girona, e quaix la mija part del Bisbat de Barcelona, qui es desa del riu Llobregat vers solixent, e la major partida del bisbat de Vic». Pons Guri n'assenyala aquests territoris fent esment al fet que no en formaven part els comtats de Rosselló i Cerdanya.
    El jurista Tomàs Mieres es refereix també a la Catalunya Vella en la seva obra Apparatus, concretament, en el capítol XXV «De rusticis, et hominibus solidis domicilia transferentibus». T. Bisson, en els seus estudis sobre el segle XII parla de l'aparició del nom de Catalunya Vella a partir del segle XII.
    Els geògrafs han recollit també aquesta denominació des de Pere Gil, Onofre Manescal, Esteve de Corbera i Francesc Diago; modernament i, a partir de Font i Saguer, s'ha acceptat aquesta designació de les dues parts de Catalunya.
  • V. t.: Catalunya Nova n f
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cataplana, n f
  • es  cataplana
  • fr  cataplana
  • en  cataplana

<Cuina>

Definició
Plat preparat en el recipient del mateix nom, generalment fet a base de peix o de marisc amb arròs o creïlles, tot i que també es poden usar molts altres ingredients, com ara carns, bolets o pasta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cataplana, n f
  • es  cataplana
  • fr  cataplana
  • en  cataplana

<Cuina>

Definició
Cassola metàl·lica, típica de la regió portuguesa de l'Algarve, composta de dos parts en forma de semiesfera que es tanquen per mitjà d'una frontissa, de manera que els aliments es couen amb el seu propi vapor i conservant tot el sabor.
catapulta catapulta

<Transports > Transport aeri>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  catapulta, n f

<Transports > Transport aeri>

Definició
Dispositiu emprat per a facilitar que prenguin vol els avions situats a bord dels portaavions o dels vaixells.
catequina catequina

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  catequina, n f
  • es  catequina

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Substància tànnica que es troba en el gambir.
catequina catequina

<Indústria de la pell>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  catequina, n f
  • ca  catecol, n m sin. compl.
  • es  catecol
  • es  catequina
  • fr  catéchine
  • fr  catéchol
  • en  catechin
  • en  catechol

<Indústria > Indústria de la pell>

catequina catequina

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  catequina, n f
  • ca  catetxina, n f sin. compl.
  • es  catequina, n f
  • fr  catéchine, n f
  • en  catechin, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Antioxidants del grup dels bioflavonoides polifenòlics que constitueixen al principi actiu del catech i del gàmbir.
catotropia catotropia

<Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  catotropia, n f
  • ca  catofòria, n f sin. compl.

<Oftalmologia>

Definició
Desviació de l'eix visual de tots dos ulls per sota de l'objecte mirat.