Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "cavaller" dins totes les àrees temàtiques

anolis cavaller anolis cavaller

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anolis cavaller, n m
  • es  anolis caballero
  • en  Knight anole

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició
Espècie del gènere Anolis, de la família dels ignànids, que habita a Cuba.
banyeta banyeta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyeta, n f
  • ca  consolda peregrina, n f alt. sin.
  • ca  esperó de cavaller, n m alt. sin.
  • ca  esperó de sembrat, n m alt. sin.
  • ca  esperó peregrí, n m alt. sin.
  • ca  espueles, n f pl var. ling.
  • ca  espuelles, n f pl var. ling.
  • nc  Delphinium peregrinum L.

<Botànica > ranunculàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyeta, n f
  • ca  consolda peregrina, n f alt. sin.
  • ca  esperó de cavaller, n m alt. sin.
  • ca  esperó de sembrat, n m alt. sin.
  • ca  esperó peregrí, n m alt. sin.
  • ca  espueles, n f pl var. ling.
  • ca  espuelles, n f pl var. ling.
  • nc  Delphinium peregrinum L.

<Botànica > ranunculàcies>

cavaller | cavallera cavaller | cavallera

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cavaller | cavallera, n m, f

<Festes de Menorca > Estructura > Càrrecs>

Definició
Membre que participa en la colcada però que no forma part de la Junta de Caixers.

Nota

  • En alguns pobles de l'illa no es fa distinció entre caixers i cavallers, i tots els membres de la colcada s'anomenen caixers. A Ciutadella no té flexió de gènere perquè els membres de la colcada han de complir el doble requisit de ser home i treballar al camp.
cavaller blanc cavaller blanc

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cavaller blanc, n m
  • es  caballero blanco
  • en  white knight

<Economia i empresa>

Definició
Persona física o jurídica que intervé en una oferta pública d'accions d'una societat, amb la qual s'ha posat prèviament d'acord, per fer-ne una proposta de compra elevada, generalment fictícia, i així desbancar l'oferta inicial, no desitjable.
cavaller blanc cavaller blanc

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  cavaller blanc, n m
  • es  caballero blanco
  • fr  chevalier blanc
  • en  white knight

<Mercats financers > Persones i entitats>

Definició
Persona física o jurídica a qui recorre una empresa que és objecte d'una oferta pública d'adquisició d'accions hostil per tal que presenti una oferta d'adquisició d'accions a un preu més elevat.
cavaller errant cavaller errant

<Història>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cavaller errant, n m
  • ca  cavaller de ventura, n m sin. compl.
  • es  caballero aventurero
  • fr  chevalier aventureux
  • fr  chevalier errant
  • en  knight errant
  • en  knight-errant

<Història>

Definició
Cavaller medieval que, caracteritzat pel seu esperit d'aventura, buscava empreses individuals, difícils i generalment justes.
cavaller negre cavaller negre

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cavaller negre, n m
  • es  caballero negro
  • en  black knight

<Economia i empresa>

Definició
Persona física o jurídica que inicia una oferta pública d'accions d'una societat, llançada sense l'acord de la societat afectada, per prendre'n el control.
cavaller negre cavaller negre

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  cavaller negre, n m
  • es  caballero negro
  • fr  chevalier noir
  • en  black knight

<Mercats financers > Persones i entitats>

Definició
Persona física o jurídica que inicia una oferta pública d'adquisició d'accions d'una societat sense el seu acord, per a prendre'n el control.
enciam de cavaller enciam de cavaller

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enciam de cavaller, n m
  • ca  herba de queixal, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  pimpinella, n f alt. sin.
  • ca  pimpinella polígama, n f alt. sin.
  • ca  pampinella, n f var. ling.
  • ca  pampinelles, n f pl var. ling.
  • ca  pantinella, n f var. ling.
  • ca  pentinella, n f var. ling.
  • ca  pintarella, n f var. ling.
  • nc  Sanguisorba minor Scop. subsp. balearica (Nyman) Muñoz Garm. et C. Navarro
  • nc  Poterium polygamum Waldst. et Kit. sin. compl.
  • nc  Sanguisorba minor Scop. subsp. muricata (Bonnier et Layens) Briq. var. ling.

<Botànica > rosàcies>