Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "cavaller" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca és per a home o per a dona?
- es ¿para señora o para caballero?
- fr est-ce pour un homme ou une femme ?
- pt é para senhora ou para homem?
- en is it for a man or a woman?
<Grans Magatzems > Conversa>
<12 Esports eqüestres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca a l'eixarranca, adv
- ca a l'oberta, adv
- ca a la cavallera, adv
- ca a la ganxa, adv
- es a horcajadas
- fr à califourchon
- en astride
<Esport > 12 Esports eqüestres>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aleixandri, n m
- ca api de cavall, n m sin. compl.
- ca cugul, n m sin. compl.
- ca angèlica, n f alt. sin.
- ca angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
- ca api bord, n m alt. sin.
- ca api cavallar, n m alt. sin.
- ca api de síquia, n m alt. sin.
- ca cuguls, n m pl alt. sin.
- ca julivert de moro, n m alt. sin.
- ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
- ca àbit bord, n m var. ling.
- ca àbit de síquia, n m var. ling.
- ca aleixandrí, n m var. ling.
- ca àpio de riu, n m var. ling.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- ca àpit de cavall, n m var. ling.
- ca cúgul, n m var. ling.
- ca juro, n m var. ling.
- ca juru, n m var. ling.
- nc Smyrnium olusatrum L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aleixandri, n m
- ca api de cavall, n m sin. compl.
- ca cugul, n m sin. compl.
- ca angèlica, n f alt. sin.
- ca angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
- ca api bord, n m alt. sin.
- ca api cavallar, n m alt. sin.
- ca api de síquia, n m alt. sin.
- ca cuguls, n m pl alt. sin.
- ca julivert de moro, n m alt. sin.
- ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
- ca àbit bord, n m var. ling.
- ca àbit de síquia, n m var. ling.
- ca aleixandrí, n m var. ling.
- ca àpio de riu, n m var. ling.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- ca àpit de cavall, n m var. ling.
- ca cúgul, n m var. ling.
- ca juro, n m var. ling.
- ca juru, n m var. ling.
- nc Smyrnium olusatrum L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.
<13 Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca altura d'entrecuix, n f
- ca entrecuix, n f
- ca mesura d'entrecuix, n f
- es altura de entrepierna, n f
- es entrepierna, n f
- es medida de entrepierna, n f
- fr entrejambe, n m
- fr hauteur de l'entrejambe, n f
- fr longueur de l'entrejambe, n f
- it cavallo, n m
- it misura del cavallo, n f
- en inseam, n
<Esport > 13 Ciclisme>
Definició
<Ciències de la Terra > Geologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca amàs d'escòria, n m
- ca cúmul d'escòria, n m
- ca runam de mina, n m
- ca carraller, n m sin. compl.
- es escombrera, n f
- es escombrera de mina
- es pila de escombros, n f
- es vertedero de escombros, n m
- fr halde, n m
- fr terri, n m
- fr terril, n m
- en boney pile, n
- en culm bank, n
- en mine dump, n
- en spoil tip, n
- en waste tip, n
<Ciències de la Terra > Geologia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ametller, n m
- ca ametla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametler, n m sin. compl.
- ca ametlla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametlla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
- ca alzina d'ametlles, n f alt. sin.
- ca ametler comú, n m alt. sin.
- ca ametlla, n f alt. sin.
- ca ametllers, n m pl alt. sin.
- ca ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
- ca ametlló (fruit), n m alt. sin.
- ca ametlló (llavor), n m alt. sin.
- ca ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca almelda, n f var. ling.
- ca almeler, n m var. ling.
- ca almeller, n m var. ling.
- ca almetla, n f var. ling.
- ca almetler, n m var. ling.
- ca amaller, n m var. ling.
- ca amédola, n f var. ling.
- ca amela, n f var. ling.
- ca amelder, n m var. ling.
- ca ameler, n m var. ling.
- ca amel·ler, n m var. ling.
- ca amendula (fruit), n f var. ling.
- ca amenla, n f var. ling.
- ca amenles, n f pl var. ling.
- ca amerler, n m var. ling.
- ca armela, n f var. ling.
- ca armela (fruit), n f var. ling.
- ca armelé, n m var. ling.
- ca armeler, n m var. ling.
- ca armella (fruit), n f var. ling.
- ca atmel·ler, n m var. ling.
- ca atmetlla, n f var. ling.
- ca atmetller, n m var. ling.
- ca atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
- ca aumetler, n m var. ling.
- ca aumetllé, n m var. ling.
- ca encina d'amenles, n f var. ling.
- ca mel·lé, n m var. ling.
- ca mel·ler, n m var. ling.
- ca metla, n f var. ling.
- ca metler, n m var. ling.
- nc Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
- nc Amygdalus communis L. sin. compl.
- nc Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
- nc Prunus amygdalus Batsch var. ling.
- nc Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ametller, n m
- ca ametla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametler, n m sin. compl.
- ca ametlla (fruit), n f sin. compl.
- ca ametlla (llavor), n f sin. compl.
- ca ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
- ca alzina d'ametlles, n f alt. sin.
- ca ametler comú, n m alt. sin.
- ca ametlla, n f alt. sin.
- ca ametllers, n m pl alt. sin.
- ca ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
- ca ametlló (fruit), n m alt. sin.
- ca ametlló (llavor), n m alt. sin.
- ca ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca almelda, n f var. ling.
- ca almeler, n m var. ling.
- ca almeller, n m var. ling.
- ca almetla, n f var. ling.
- ca almetler, n m var. ling.
- ca amaller, n m var. ling.
- ca amédola, n f var. ling.
- ca amela, n f var. ling.
- ca amelder, n m var. ling.
- ca ameler, n m var. ling.
- ca amel·ler, n m var. ling.
- ca amendula (fruit), n f var. ling.
- ca amenla, n f var. ling.
- ca amenles, n f pl var. ling.
- ca amerler, n m var. ling.
- ca armela, n f var. ling.
- ca armela (fruit), n f var. ling.
- ca armelé, n m var. ling.
- ca armeler, n m var. ling.
- ca armella (fruit), n f var. ling.
- ca atmel·ler, n m var. ling.
- ca atmetlla, n f var. ling.
- ca atmetller, n m var. ling.
- ca atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
- ca aumetler, n m var. ling.
- ca aumetllé, n m var. ling.
- ca encina d'amenles, n f var. ling.
- ca mel·lé, n m var. ling.
- ca mel·ler, n m var. ling.
- ca metla, n f var. ling.
- ca metler, n m var. ling.
- nc Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
- nc Amygdalus communis L. sin. compl.
- nc Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
- nc Prunus amygdalus Batsch var. ling.
- nc Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arç, n m
- nc Crataegus pubescens (Humb., Bonpl. et Kunth) Steud. × C. crus-galli L.
- nc Crataegus ×lavallei Hérincq sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arç, n m
- nc Crataegus pubescens (Humb., Bonpl. et Kunth) Steud. × C. crus-galli L.
- nc Crataegus ×lavallei Hérincq sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
