Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "cep" dins totes les àrees temàtiques

abraçadora abraçadora

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abraçadora, n f
  • ca  cep, n m
  • es  cepo
  • es  ratonera
  • fr  fourchette
  • en  clamp

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Telemarc>

Definició
Palanca de tancament de la fixació d'un esquí de fons o de telemarc.
abraçadora abraçadora

<17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 03 Esquí nòrdic>, <17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 04 Esquí de telemarc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  abraçadora, n f
  • ca  cep, n m
  • es  cepo
  • es  ratonera
  • fr  fourchette
  • en  clamp

<Esport > 17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 03 Esquí nòrdic>, <Esport > 17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 04 Esquí de telemarc>

Definició
Palanca de tancament de la fixació d'un esquí de fons o de telemarc.
abraçadora abraçadora

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  abraçadora, n f
  • ca  cep, n m
  • es  cepo
  • es  ratonera
  • fr  fourchette
  • en  clamp

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Telemarc>

Definició
Palanca de tancament de la fixació d'un esquí de fons o de telemarc.
cep cep

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cep, n m
  • es  cepa
  • es  pie de viña
  • es  planta
  • es  vid
  • es  viña
  • fr  cep
  • fr  pied de vigne
  • fr  vigne
  • en  vine

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Planta que produeix els raïms.
cep cep

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cep, n m

<Navegació tradicional>

Definició
Peça de l'àncora que travessa la canya perpendicularment prop de l'arganell.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cep, n m
  • ca  pàmpol (fulla), n m alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  raïm (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  raïmera, n f alt. sin.
  • ca  rem (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  vinya, n f alt. sin.
  • nc  Vitis vinifera L. subsp. vinifera
  • nc  Vitis vinifera L. subsp. sativa Hegi var. ling.

<Botànica > vitàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cep, n m
  • ca  pàmpol (fulla), n m alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  raïm (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  raïmera, n f alt. sin.
  • ca  rem (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  vinya, n f alt. sin.
  • nc  Vitis vinifera L. subsp. vinifera
  • nc  Vitis vinifera L. subsp. sativa Hegi var. ling.

<Botànica > vitàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cep, n m
  • es  cepo, n m
  • fr  billot, n m
  • en  stock, n
  • de  Klotz, n m

<Enginyeria>

cep cep

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cep, n m
  • es  viña, n f
  • fr  souche, n f
  • en  vine trunk, n

<Enginyeria forestal>

cep cep

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  cep, n m
  • ca  encep, n m sin. compl.
  • es  encepado
  • en  pile-cap

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Peça prismàtica de formigó armat que transmet i reparteix la càrrega d'un pilar o d'un mur a un grup de pilons.

La forma geomètrica i les dimensions en planta del cep depenen principalment del nombre de pilons que constitueixen el grup. En funció del nombre de pilons, es projecten ceps de planta rectangular, triangular, pentagonal, hexagonal o altra. És convenient disposar ^bigues de lligat^ en els diferents ceps d'un fonament. En el cas de ceps amb un o dos pilons, és imprescindible disposar de bigues centradores per a resistir les excentricitats accidentals i els moments flectors existents a la base dels pilars.