Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "cient��fic" dins totes les àrees temàtiques
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
- ca Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
- ca Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:
A. SITUACIÓ ACTUAL
En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)
B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ
Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:
B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).
B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).
C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS
Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:
C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).
C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).
D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS
(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.
E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA
Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
A. SITUACIÓ ACTUAL
En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)
B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ
Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:
B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).
B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).
C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS
Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:
C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).
C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).
D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS
(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.
E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA
Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
- ca Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
- ca Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
- ca Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m
<Zoologia>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:
A. SITUACIÓ ACTUAL
En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)
B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ
Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:
B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).
B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).
C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS
Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:
C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).
C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).
D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS
(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.
E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA
Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
A. SITUACIÓ ACTUAL
En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)
B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ
Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:
B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).
B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).
C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS
Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:
C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).
C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).
D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS
(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.
E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA
Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m
<Zoologia>
Definició
Quan es documenten diverses denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals, es recomana escollir-ne una com a preferent.
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Quan es documenten diverses denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals, es recomana escollir-ne una com a preferent.
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
- ca Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
- ca Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
- ca Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
- ca Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:
A. RECOMANACIONS GENERALS
(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)
A. RECOMANACIONS GENERALS
(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
- ca Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
- ca Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
- ca Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
- ca Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m
<Zoologia>
Definició
Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:
A. RECOMANACIONS GENERALS
(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)
A. RECOMANACIONS GENERALS
(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
- ca 2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
- ca B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
- ca B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
- ca B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
- ca B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
- ca B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
- ca B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
- ca B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.
A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.
B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.
(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.
(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.
(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)
B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:
(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)
(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)
B3. Analogia a partir de llengües properes
En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)
A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.
B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.
(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.
(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.
(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)
B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:
(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)
(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)
B3. Analogia a partir de llengües properes
En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació)
- ca 2B1e. Denominació descriptiva comportament: barrinadora del gerani (EXEMPLE), n f
- ca B1a. Denominació descriptiva distribució: muntanyesa aranesa (EXEMPLE), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: blaveta de ratlla blanca (EXEMPLE de dibuix), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: bruna de secà (EXEMPLE de coloració), n f
- ca B1b. Denominació descriptiva morfologia: sàtir gran (EXEMPLE de mida), n m
- ca B1c. Denominació descriptiva planta: cuetes del melgó (EXEMPLE), n f
- ca B1d. Denominació descriptiva hàbitat: aurora de guaret (EXEMPLE), n f
- ca B1e. Denominació descriptiva comportament: muntanyesa tardana (EXEMPLE), n f
- ca B2a. Adaptació complement nom científic: apol·lo (EXEMPLE), n m
- ca B2b. Adaptació nucli nom científic: sàtir (EXEMPLE), n m
- ca B3. Calc d'una altra llengua: papallona tigre (EXEMPLE de calc de l'anglès), n f
<Zoologia > Insectes>
Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.
A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.
B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.
(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.
(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.
(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)
B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:
(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)
(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)
B3. Analogia a partir de llengües properes
En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)
A continuació es presenten els criteris relatius a la formació.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les denominacions previstes poden ser, per ordre de prioritat, descriptives, adaptades del nom científic o preses de llengües properes.
B1. Denominació descriptiva
Fan referència a la morfologia, la distribució, la planta de què s'alimenten, l'hàbitat o el comportament.
(a) Referència a la morfologia
. Coloració o dibuix alar: S'hi poden referir el nucli o el complement.
Ex.: bruna de secà (Hyponephele lupina); donzella rogenca (Boloria euphrosyne), safranera pàl·lida (Colias alfacariensis)
. Trets concrets del dibuix o del disseny alar: S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un sintagma preposicional sense article.
Ex.: blaveta de ratlla blanca (Polyommatus damon), faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), muntanyesa puntejada (Erebia pandrose)
. Mida: S'hi pot referir el nucli, per mitjà d'un adjectiu.
Ex.: sàtir gran (Satyrus ferula) - sàtir petit (Satyrus actaea); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
(b) Referència a la distribució
. S'hi pot referir el complement, generalment per mitjà d'un adjectiu relatiu al lloc.
Ex.: muntanyesa aranesa (Erebia pronoe), muntanyesa pirinenca (Erebia gorgone), lleonada sarda (Coenonympha corinna)
Excepció: reina de Sardenya (Papilio hospiton), perquè el nucli reina demana més un topònim que no pas un adjectiu.
. Solen evitar-se les referències geogràfiques imprecises (oriental, meridional, comú, etc.).
Excepció 1: moreneta meridional - moreneta septentrional, per l'àmplia distribució de l'espècie i la dificultat de trobar una denominació més precisa
Excepció 2: argentada comuna (Argynnis paphia), margenera comuna (Lasiommata megera), per a indicar l'espècie més àmpliament distribuïda.
(c) Referència a la planta de què s'alimenten
. S'hi pot referir el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional singular amb article.
Ex.: blanqueta de la taperera (Colotis evagore), cuetes del melgó (Cupido alcetas), papallona de l'arboç (Charaxes jasius)
Excepció: migradora dels cards (Vanessa cardui)
. Per al nom de les plantes es pren com a referència el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans o, complementàriament, MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans: 1981.
(d) Referència a l'hàbitat
. S'hi refereix generalment el complement, per mitjà d'un sintagma preposicional sense article, i ocasionalment el nucli.
Ex.: aurora de guaret (Zegris eupheme), bruna de bosc (Pararge aegeria), lleonada de garriga (Coenonympha dorus); margenera aranesa (Lasiommata petropolitana)
Excepcions: grogueta del desert (Euchloe bazae), moreneta torrentera (Eumedonia eumedon), merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
(e) Referència al comportament
. S'hi poden referir el nucli i el complement.
Ex.: barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli), migradora dels cards (Vanessa cardui); muntanyesa tardana (Erebia neoridas), nimfa dorment (Nymphalis polychloros)
B2. Adopció o adaptació d'una part del nom científic
Tot i no ser habitual, de vegades es pren com a denominació catalana una part del nom científic adaptada al català:
(a) Complement del nom científic
. S'utilitza el complement del nom científic com a nucli del nom d'espècie en català quan es tracta d'un nom propi més o menys conegut i l'adaptació no comporta gaires canvis.
Ex.: apol·lo (Parnassius apollo), cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), pandora (Argynnis pandora)
(b) Nucli del nom científic
. Excepcionalment, s'utilitza el nom científic del gènere també com a nom de gènere en català.
Ex.: cupido (Cupido), pòntia (Pontia), sàtir (Satyrus)
B3. Analogia a partir de llengües properes
En casos concrets, no s'han creat denominacions catalanes noves sinó que s'han calcat de les existents en altres llengües, perquè s'ha considerat que semànticament estaven justificades.
Ex.: (del castellà) arlequí (Zerynthia rumina); (del francès) aurora (Zegris eupheme); (de l'anglès) papallona tigre (Danaus chrysippus)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
- ca espígol (EXEMPLE), n m
- nc Eucaryota (EXEMPLE)
- nc Lamiaceae (EXEMPLE)
- nc Lamiales (EXEMPLE)
- nc Lavandula (EXEMPLE)
- nc Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
- nc Magnoliopsida (EXEMPLE)
- nc Plantae (EXEMPLE)
- nc Streptophyta (EXEMPLE)
- TA capsula lentis (EXEMPLE)
- TH limbus penicilatus (EXEMPLE)
- NAV cuneus ungulae (EXEMPLE)
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>
Definició
Les denominacions científiques creades sobre el llatí que pertanyen a una nomenclatura fixada internacionalment es poden recollir en un camp propi amb un codi i una descripció específics, en comptes d'incloure-les en la definició o la nota o bé d'assignar-les a la llengua llatina.
Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:
(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).
(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa
(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum
Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:
(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).
(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa
(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
- ca espígol (EXEMPLE), n m
- nc Eucaryota (EXEMPLE)
- nc Lamiaceae (EXEMPLE)
- nc Lamiales (EXEMPLE)
- nc Lavandula (EXEMPLE)
- nc Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
- nc Magnoliopsida (EXEMPLE)
- nc Plantae (EXEMPLE)
- nc Streptophyta (EXEMPLE)
- TA capsula lentis (EXEMPLE)
- TH limbus penicilatus (EXEMPLE)
- NAV cuneus ungulae (EXEMPLE)
<Ciències de la vida>
Definició
Les denominacions científiques creades sobre el llatí que pertanyen a una nomenclatura fixada internacionalment es poden recollir en un camp propi amb un codi i una descripció específics, en comptes d'incloure-les en la definició o la nota o bé d'assignar-les a la llengua llatina.
Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:
(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).
(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa
(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum
Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:
(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).
(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa
(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
