Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "clofolla" dins totes les àrees temàtiques

clorel·la clorel·la

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  clorel·la, n f

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Gènere d'algues verdes unicel·lulars (Chlorella sp), de l'ordre de les clorococcals, molt emprades en l'estudi de la fotosíntesi i de les quals hom n'obté clorel·lina. Tenen moltes possibilitats com a futura font d'aliments.
clovella clovella

<Botànica > Anatomia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  clovella, n f
  • ca  corfa, n f sin. compl.
  • es  cáscara

<Botànica > Anatomia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  corol·la, n f
  • es  corola

<Botànica>

Definició
Verticil més intern del periant d'una flor constituït per pètals.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  corol·la, n f
  • es  corola, n f
  • fr  corolle, n f
  • en  corolla, n

<Botànica>

Corolla calceola Corolla calceola

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Corolla calceola
  • en  Atlantic corolla
  • en  pelagic opisthobranch
  • nc  Corolla calceola

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Papallona de mar de l'ordre dels tecosomats.

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
corol·la labiada corol·la labiada

<Botànica > Anatomia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  corol·la labiada, n f

<Botànica > Anatomia vegetal>

Definició
Corol·la irregular formada per un pètal posterior gros, dos pètals laterals i dos pètals inferiors o interns.

Nota

  • De vegades també pot formar-se un sol llavi, com en el teucri fruticós.
corol·la papilionàcia corol·la papilionàcia

<Botànica > Anatomia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  corol·la papilionàcia, n f

<Botànica > Anatomia vegetal>

Definició
Corol·la irregular, formada per cinc peces: una de superior, l'estendard, en general més gran que les altres; dues de laterals i simètriques, les ales; i dues més inferiors, que tenen les vores juntes i que formen, en conjunt, la carena.
punta prima punta prima

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  punta prima, n f
  • es  cogolla, n f
  • es  punta delgada, n f
  • fr  bout maximum, n m
  • fr  fin bout, n m
  • en  top end, n

<Enginyeria forestal>