Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "color" dins totes les àrees temàtiques

els valors de color dels 16 colors bàsics és el següent

<TIC > Informàtica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca els valors de color dels 16 colors bàsics és el següent
en the color values of the 16 basic colors are as follows

<Localització > Fraseologia>

herbacol

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herbacol, n f
ca card, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card comú, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card de formatjar, n m sin. compl.
ca cardigot, n m sin. compl.
ca cardolera, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba de formatjar, n f sin. compl.
ca herba presonera, n f sin. compl.
ca presonera, n f sin. compl.
ca card bord, n m alt. sin.
ca card de formatger, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card escarxofer, n m alt. sin.
ca card formatger, n m alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca cardiguera, n f alt. sin.
ca carxofa, n f alt. sin.
ca carxofera borda, n f alt. sin.
ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
ca carxofera de presó, n f alt. sin.
ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
ca escard de formatjar, n m alt. sin.
ca escardassa, n f alt. sin.
ca escardasses, n f pl alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escarxofa, n f alt. sin.
ca escarxofa borda, n f alt. sin.
ca escarxofera borda, n f alt. sin.
ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
ca formatger, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
ca herba de card, n f alt. sin.
ca herba del quall, n f alt. sin.
ca herba escarxofera, n f alt. sin.
ca penca, n f alt. sin.
ca penquera, n f alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca presoneres, n f pl alt. sin.
ca presora, n f alt. sin.
ca carcolé, n m var. ling.
ca card del terreno, n m var. ling.
ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
ca cardo de penca, n m var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca empreoneres, n f pl var. ling.
ca gardureu, n m var. ling.
ca herba col, n f var. ling.
ca herba coler, n f var. ling.
ca herba-col, n f var. ling.
ca preó, n f var. ling.
ca preonera, n f var. ling.
ca preoneres, n f pl var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca pressó, n f var. ling.
nc Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.

herbacol

<Ciències de la vida>

ca herbacol, n f
ca card, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card comú, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card de formatjar, n m sin. compl.
ca cardigot, n m sin. compl.
ca cardolera, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba de formatjar, n f sin. compl.
ca herba presonera, n f sin. compl.
ca presonera, n f sin. compl.
ca card bord, n m alt. sin.
ca card de formatger, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card escarxofer, n m alt. sin.
ca card formatger, n m alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca cardiguera, n f alt. sin.
ca carxofa, n f alt. sin.
ca carxofera borda, n f alt. sin.
ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
ca carxofera de presó, n f alt. sin.
ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
ca escard de formatjar, n m alt. sin.
ca escardassa, n f alt. sin.
ca escardasses, n f pl alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escarxofa, n f alt. sin.
ca escarxofa borda, n f alt. sin.
ca escarxofera borda, n f alt. sin.
ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
ca formatger, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
ca herba de card, n f alt. sin.
ca herba del quall, n f alt. sin.
ca herba escarxofera, n f alt. sin.
ca penca, n f alt. sin.
ca penquera, n f alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca presoneres, n f pl alt. sin.
ca presora, n f alt. sin.
ca carcolé, n m var. ling.
ca card del terreno, n m var. ling.
ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
ca cardo de penca, n m var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca empreoneres, n f pl var. ling.
ca gardureu, n m var. ling.
ca herba col, n f var. ling.
ca herba coler, n f var. ling.
ca herba-col, n f var. ling.
ca preó, n f var. ling.
ca preonera, n f var. ling.
ca preoneres, n f pl var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca pressó, n f var. ling.
nc Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.

herbacol

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca herbacol, n f
ca card bord, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card formatger, n m sin. compl.
ca carxofera borda, n f sin. compl.
ca carxofera d'espina, n f sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba colera, n f sin. compl.
ca herba de card, n f sin. compl.
ca herba pesonera, n f sin. compl.
ca pesó, n m sin. compl.
ca pesonera, n f sin. compl.
nc Cynara cardunculus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta policàrpica vivaç de la família de les compostes, semblant a la carxofera, cultivada i a vegades subespontània principalment al sud d'Europa. Les formes silvestres, ruderals, contenen l'enzim cinarasa, que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges. Les fulles, en decocció, també han estat utilitzades contra afeccions del fetge i de les vies urinàries.

melonera

<Botànica>

ca melonera, n f
ca meló, n m sin. compl.
ca meló (fruit), n m sin. compl.
ca badoc (flor masculina), n m alt. sin.
ca meló comú, n m alt. sin.
ca meló d'any (fruit), n m alt. sin.
ca meló d'olor, n m alt. sin.
ca meló de l'olor, n m alt. sin.
ca meló de tot l'any, n m alt. sin.
ca meló de tot l'any (fruit), n m alt. sin.
ca meló de València, n m alt. sin.
ca meló romeu, n m alt. sin.
ca meló ronyós, n m alt. sin.
ca meloner, n m alt. sin.
ca melons, n m pl alt. sin.
ca meló d'auló, n m var. ling.
ca meló d'aulor, n m var. ling.
ca meló de l'auló, n m var. ling.
ca melon, n m var. ling.
nc Cucumis melo L. subsp. melo

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

TEX recull meló comú per a la raça reticulatus Ser., meló de València (de tot l'any) per a la raça deliciosus i meló romeu (ronyós) per a la raça cantalupensis Naudin.

melonera

<Ciències de la vida>

ca melonera, n f
ca meló, n m sin. compl.
ca meló (fruit), n m sin. compl.
ca badoc (flor masculina), n m alt. sin.
ca meló comú, n m alt. sin.
ca meló d'any (fruit), n m alt. sin.
ca meló d'olor, n m alt. sin.
ca meló de l'olor, n m alt. sin.
ca meló de tot l'any, n m alt. sin.
ca meló de tot l'any (fruit), n m alt. sin.
ca meló de València, n m alt. sin.
ca meló romeu, n m alt. sin.
ca meló ronyós, n m alt. sin.
ca meloner, n m alt. sin.
ca melons, n m pl alt. sin.
ca meló d'auló, n m var. ling.
ca meló d'aulor, n m var. ling.
ca meló de l'auló, n m var. ling.
ca melon, n m var. ling.
nc Cucumis melo L. subsp. melo

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

TEX recull meló comú per a la raça reticulatus Ser., meló de València (de tot l'any) per a la raça deliciosus i meló romeu (ronyós) per a la raça cantalupensis Naudin.

timbre

<Llengua > Lingüística>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca timbre, n m
es timbre
fr timbre
en colour
en timbre

<Lingüística>

Definició

Qualitat acústica determinada per la intensitat relativa dels harmònics d'una ona sonora.

timbre

<Arts > Música > Anàlisi musical>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:

ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca timbre, n m
es timbre, n m
en colour, n
en timbre, n
en tone-colour, n

<Anàlisi musical > So>

Definició

Qualitat d'un so que permet distingir-lo dels altres que tenen la mateixa altura i intensitat.

Nota

Exemple: Per poder parlar de característiques d'altura, intensitat i duració es necessita comparar els sons i tenir referències d'altura, intensitat, duració i timbre. Aquestes referències variaran també segons cada llenguatge musical.

veça

<Ciències de la vida>

ca veça, n f
ca arvella, n f sin. compl.
ca bordanya, n f sin. compl.
ca garrofí, n m sin. compl.
ca garroví, n m sin. compl.
ca llegumet, n m sin. compl.
ca veça (llavor), n f sin. compl.
ca vecera, n f sin. compl.
ca arvelles, n f pl alt. sin.
ca barbilló, n m alt. sin.
ca garrofina, n f alt. sin.
ca garrofins, n m pl alt. sin.
ca guixaveça, n f alt. sin.
ca guixes de burro, n f pl alt. sin.
ca guixeta, n f alt. sin.
ca pesolina, n f alt. sin.
ca pesolinera, n f alt. sin.
ca veça silvestre, n f alt. sin.
ca veça vera, n f alt. sin.
ca vecera borda, n f alt. sin.
ca veces, n f pl alt. sin.
ca veçons, n m pl alt. sin.
ca veçot, n m alt. sin.
ca veçots, n m pl alt. sin.
ca garroxins, n m pl var. ling.
ca guisabesa, n f var. ling.
ca guisaveça, n f var. ling.
ca pabasolu, n m var. ling.
ca pavasolo, n m var. ling.
ca pèsol de colora, n m var. ling.
ca tramusso bord, n m var. ling.
ca vicivesa, n f var. ling.
nc Vicia sativa L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

1. Pavasolo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) pabasolu.
2. Pèsol de colora (pron. «bízul de curora») és un nom alguerès amb el sentit de 'pèsol de serp', del sard (campidanès) colobra, colora..

veça

<Botànica>

ca veça, n f
ca arvella, n f sin. compl.
ca bordanya, n f sin. compl.
ca garrofí, n m sin. compl.
ca garroví, n m sin. compl.
ca llegumet, n m sin. compl.
ca veça (llavor), n f sin. compl.
ca vecera, n f sin. compl.
ca arvelles, n f pl alt. sin.
ca barbilló, n m alt. sin.
ca garrofina, n f alt. sin.
ca garrofins, n m pl alt. sin.
ca guixaveça, n f alt. sin.
ca guixes de burro, n f pl alt. sin.
ca guixeta, n f alt. sin.
ca pesolina, n f alt. sin.
ca pesolinera, n f alt. sin.
ca veça silvestre, n f alt. sin.
ca veça vera, n f alt. sin.
ca vecera borda, n f alt. sin.
ca veces, n f pl alt. sin.
ca veçons, n m pl alt. sin.
ca veçot, n m alt. sin.
ca veçots, n m pl alt. sin.
ca garroxins, n m pl var. ling.
ca guisabesa, n f var. ling.
ca guisaveça, n f var. ling.
ca pabasolu, n m var. ling.
ca pavasolo, n m var. ling.
ca pèsol de colora, n m var. ling.
ca tramusso bord, n m var. ling.
ca vicivesa, n f var. ling.
nc Vicia sativa L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

1. Pavasolo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) pabasolu.
2. Pèsol de colora (pron. «bízul de curora») és un nom alguerès amb el sentit de 'pèsol de serp', del sard (campidanès) colobra, colora..