Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "conillera" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api bord, n m
- ca botó d'or, n m alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa menor, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca peu de gallina, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca queixal del diable, n m alt. sin.
- ca queixals de diable, n m pl alt. sin.
- ca ranuncle bulbós, n m alt. sin.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- nc Ranunculus bulbosus L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api bord, n m
- ca botó d'or, n m alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa menor, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca peu de gallina, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca queixal del diable, n m alt. sin.
- ca queixals de diable, n m pl alt. sin.
- ca ranuncle bulbós, n m alt. sin.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- nc Ranunculus bulbosus L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botges, n f pl
- ca botgeta alta, n f alt. sin.
- ca botja conillera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja pansera, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'Escala, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca espernallac, n m alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca botja conejera, n f var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camomil·la amarga, n f var. ling.
- ca mançanilla basta, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla del camp, n f var. ling.
- ca mançanilla fina, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- nc Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botges, n f pl
- ca botgeta alta, n f alt. sin.
- ca botja conillera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja pansera, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'Escala, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca espernallac, n m alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca botja conejera, n f var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camomil·la amarga, n f var. ling.
- ca mançanilla basta, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla del camp, n f var. ling.
- ca mançanilla fina, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- nc Santolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja d'escombres, n f
- ca botgeta blanca, n f sin. compl.
- ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja comuna, n f alt. sin.
- ca botja d'algeps, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de mont, n f alt. sin.
- ca botja de riera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja petita, n f alt. sin.
- ca botja veritable, n f alt. sin.
- ca farigola blanca, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
- ca herba llagastera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca llaminera, n f alt. sin.
- ca mantell, n m alt. sin.
- ca morrissà de marina, n m alt. sin.
- ca ramàs, n m alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca rambosa, n f alt. sin.
- ca raspallera, n f alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca socarrells, n m pl alt. sin.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca sacorrell, n m var. ling.
- ca socorrell, n m var. ling.
- nc Dorycnium pentaphyllum Scop.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja d'escombres, n f
- ca botgeta blanca, n f sin. compl.
- ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja comuna, n f alt. sin.
- ca botja d'algeps, n f alt. sin.
- ca botja de cuques, n f alt. sin.
- ca botja de mont, n f alt. sin.
- ca botja de riera, n f alt. sin.
- ca botja negra, n f alt. sin.
- ca botja petita, n f alt. sin.
- ca botja veritable, n f alt. sin.
- ca farigola blanca, n f alt. sin.
- ca farigoleta, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
- ca herba llagastera, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca llaminera, n f alt. sin.
- ca mantell, n m alt. sin.
- ca morrissà de marina, n m alt. sin.
- ca ramàs, n m alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca rambosa, n f alt. sin.
- ca raspallera, n f alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca socarrells, n m pl alt. sin.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca sacorrell, n m var. ling.
- ca socorrell, n m var. ling.
- nc Dorycnium pentaphyllum Scop.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cosconilla, n f
- ca panconia, n f sin. compl.
- ca brescaconilla, n f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca conillera de bancal, n f alt. sin.
- ca conillera de marge, n f alt. sin.
- ca cosconilles, n f pl alt. sin.
- ca enciam salvatge, n m alt. sin.
- ca escanyavelles, n m alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba dolça, n f alt. sin.
- ca herbabona, n f alt. sin.
- ca lletsònia, n f alt. sin.
- ca mamaconilla, n f alt. sin.
- ca morro de porcell, n m alt. sin.
- ca panellets, n m pl alt. sin.
- ca pesca, n f alt. sin.
- ca pescaconilla, n f alt. sin.
- ca pescaconillera, n f alt. sin.
- ca casconella, n f var. ling.
- ca casconia, n f var. ling.
- ca cascunilla, n f var. ling.
- ca cosconella, n f var. ling.
- ca cosconia, n f var. ling.
- ca cuscanella, n f var. ling.
- ca cuscanilles, n f pl var. ling.
- ca cuscunia, n f var. ling.
- ca cuscunies, n f pl var. ling.
- ca llacsònia, n f var. ling.
- ca llicsonia, n f var. ling.
- ca peixca, n f var. ling.
- ca peixcaconilla, n f var. ling.
- ca peixcaconillera, n f var. ling.
- nc Reichardia picroides (L.) Roth
- nc Picridium vulgare Desf. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cosconilla, n f
- ca panconia, n f sin. compl.
- ca brescaconilla, n f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca conillera de bancal, n f alt. sin.
- ca conillera de marge, n f alt. sin.
- ca cosconilles, n f pl alt. sin.
- ca enciam salvatge, n m alt. sin.
- ca escanyavelles, n m alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba dolça, n f alt. sin.
- ca herbabona, n f alt. sin.
- ca lletsònia, n f alt. sin.
- ca mamaconilla, n f alt. sin.
- ca morro de porcell, n m alt. sin.
- ca panellets, n m pl alt. sin.
- ca pesca, n f alt. sin.
- ca pescaconilla, n f alt. sin.
- ca pescaconillera, n f alt. sin.
- ca casconella, n f var. ling.
- ca casconia, n f var. ling.
- ca cascunilla, n f var. ling.
- ca cosconella, n f var. ling.
- ca cosconia, n f var. ling.
- ca cuscanella, n f var. ling.
- ca cuscanilles, n f pl var. ling.
- ca cuscunia, n f var. ling.
- ca cuscunies, n f pl var. ling.
- ca llacsònia, n f var. ling.
- ca llicsonia, n f var. ling.
- ca peixca, n f var. ling.
- ca peixcaconilla, n f var. ling.
- ca peixcaconillera, n f var. ling.
- nc Reichardia picroides (L.) Roth
- nc Picridium vulgare Desf. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espernallac, n m
- ca botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
- ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca botja fenollera, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca cordonet, n m sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba cuquera, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca abròtan, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja conillera, n f alt. sin.
- ca botja de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca botja dels conills, n f alt. sin.
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja pudent, n f alt. sin.
- ca botja salada, n f alt. sin.
- ca botja santjoanera, n f alt. sin.
- ca botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
- ca broida femella, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de bosc, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de roc, n f alt. sin.
- ca camamilla del botó, n f alt. sin.
- ca camamilla del terme, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamil·la groga, n f alt. sin.
- ca camamilla groga, n f alt. sin.
- ca camamilla romana, n f alt. sin.
- ca camamilla silvestre, n f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca cura de pastor, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca guarda-roba, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca ontina, n f alt. sin.
- ca ontina de cabeceta, n f alt. sin.
- ca santjoan, n m alt. sin.
- ca santjoaneres, n f pl alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca santolina, n f alt. sin.
- ca santperes, n m pl alt. sin.
- ca asparllac, n m var. ling.
- ca asparrallat, n m var. ling.
- ca boja, n f var. ling.
- ca botja pudenta, n f var. ling.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla amarga, n f var. ling.
- ca camomil·la, n f var. ling.
- ca esparnallac, n m var. ling.
- ca esparnalles, n f pl var. ling.
- ca esparnecat, n m var. ling.
- ca esparnellà, n m var. ling.
- ca esparnellat, n m var. ling.
- ca espernallà, n m var. ling.
- ca espernallat, n m var. ling.
- ca espernellà, n m var. ling.
- ca espernellac, n m var. ling.
- ca espeternallac, n m var. ling.
- ca espeternellac, n m var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
- nc Santolina chamaecyparissus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espernallac, n m
- ca botgeta de la cascadura, n f sin. compl.
- ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca botja fenollera, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca cordonet, n m sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba cuquera, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca abròtan, n m alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botges de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca botgeta, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja conillera, n f alt. sin.
- ca botja de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca botja dels conills, n f alt. sin.
- ca botja groga, n f alt. sin.
- ca botja pudent, n f alt. sin.
- ca botja salada, n f alt. sin.
- ca botja santjoanera, n f alt. sin.
- ca botons de Sant Joan, n m pl alt. sin.
- ca broida femella, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de bosc, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó, n f alt. sin.
- ca camamilla de botó groc, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamil·la de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de roc, n f alt. sin.
- ca camamilla del botó, n f alt. sin.
- ca camamilla del terme, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamil·la groga, n f alt. sin.
- ca camamilla groga, n f alt. sin.
- ca camamilla romana, n f alt. sin.
- ca camamilla silvestre, n f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca cura de pastor, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca guarda-roba, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca mançanera, n f alt. sin.
- ca ontina, n f alt. sin.
- ca ontina de cabeceta, n f alt. sin.
- ca santjoan, n m alt. sin.
- ca santjoaneres, n f pl alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca santolina, n f alt. sin.
- ca santperes, n m pl alt. sin.
- ca asparllac, n m var. ling.
- ca asparrallat, n m var. ling.
- ca boja, n f var. ling.
- ca botja pudenta, n f var. ling.
- ca botxa, n f var. ling.
- ca botxes de Sant Joan, n f pl var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla amarga, n f var. ling.
- ca camomil·la, n f var. ling.
- ca esparnallac, n m var. ling.
- ca esparnalles, n f pl var. ling.
- ca esparnecat, n m var. ling.
- ca esparnellà, n m var. ling.
- ca esparnellat, n m var. ling.
- ca espernallà, n m var. ling.
- ca espernallat, n m var. ling.
- ca espernellà, n m var. ling.
- ca espernellac, n m var. ling.
- ca espeternallac, n m var. ling.
- ca espeternellac, n m var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla botja fenollera, n f var. ling.
- nc Santolina chamaecyparissus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
