Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "cot" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
  • ca  A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
  • ca  A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:

A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]

A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)

A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa

A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval

B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA

En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.

Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)

Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)

C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES

No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.

Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec

Nota

  • 1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
    . Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
    (1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
    (2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
    Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
  • ca  A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
  • ca  A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:

A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]

A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)

A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa

A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval

B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA

En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.

Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)

Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)

C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES

No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.

Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec

Nota

  • 1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
    . Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
    (1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
    (2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
    Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
  • ca  A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
  • ca  A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:

A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]

A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)

A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa

A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval

B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA

En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.

Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)

Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)

C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES

No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.

Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec

Nota

  • 1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
    . Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
    (1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
    (2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
    Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bressol, n m
  • ca  bres, n m sin. compl.
  • ca  bressola, n f sin. compl.
  • es  cuna
  • fr  berceau
  • en  cot [GB]
  • en  cradle
  • en  crib [US]

<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>

bressol de viatge bressol de viatge

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  bressol de viatge, n m
  • ca  llit de viatge, n m
  • es  cuna de viaje, n f
  • es  cuna plegable, n f sin. compl.
  • fr  lit pliant, n m
  • pt  berço de viagem, n m
  • en  travel cot, n

<Grans Magatzems > Seccions > Nadons i puericultura>

carboni orgànic total carboni orgànic total

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  carboni orgànic total, n m
  • ca  COT, n m sigla
  • es  carbono orgánico total
  • es  COT sigla
  • fr  carbone organique total
  • fr  COT sigla
  • en  total organic carbon
  • en  TOC sigla

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües > Mostreig i anàlisi>, <Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Mostreig i anàlisi>

Definició
Paràmetre que s'utilitza per a determinar el contingut de carboni orgànic d'una mostra segons determinades normes internacionals.

Nota

  • Per a la determinació d'aquest paràmetre s'oxida la mostra per combustió i després es quantifica el diòxid de carboni generat.
carboni orgànic total carboni orgànic total

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  carboni orgànic total, n m
  • ca  COT, n m sigla
  • es  carbono orgánico total
  • es  COT sigla
  • fr  carbone organique total
  • fr  COT sigla
  • en  total organic carbon
  • en  TOC sigla

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües > Mostreig i anàlisi>, <Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Mostreig i anàlisi>

Definició
Paràmetre que s'utilitza per a determinar el contingut de carboni orgànic d'una mostra segons determinades normes internacionals.

Nota

  • Per a la determinació d'aquest paràmetre s'oxida la mostra per combustió i després es quantifica el diòxid de carboni generat.
carboni orgànic total carboni orgànic total

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  carboni orgànic total, n m
  • ca  COT, n m sigla
  • es  carbono orgánico total
  • es  COT sigla
  • en  total organic carbon
  • en  TOC sigla

<Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definició
Paràmetre de qualitat química de l'aigua que mesura la quantitat de diòxid de carboni generat per combustió del carboni orgànic present a l'aigua en un forn a alta temperatura.

Aquest paràmetre és indicat especialment per a la mesura de petites concentracions de matèria orgànica.
cleda cleda

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cleda, n f
  • ca  mallada, n f sin. compl.
  • ca  pleta, n f sin. compl.
  • es  majada
  • es  redil
  • es  tena
  • es  tinada
  • fr  bercail
  • fr  parc
  • en  corral
  • en  fold
  • en  paddock
  • en  pen
  • en  sheep cot
  • en  sheep cote

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Clos fet de pals o posts entrecreuats per a tancar-hi el bestiar que pastura.
cleda cleda

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cleda, n f
  • ca  mallada, n f sin. compl.
  • ca  pleta, n f sin. compl.
  • es  majada
  • es  redil
  • es  tena
  • es  tinada
  • fr  bercail
  • fr  parc
  • en  corral
  • en  fold
  • en  paddock
  • en  pen
  • en  sheep cot
  • en  sheep cote

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Clos fet de pals o posts entrecreuats per a tancar-hi el bestiar que pastura.