Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "criat" dins totes les àrees temàtiques

caps blancs

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca borrissà, n m var. ling.
ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
ca escupinyà, n f var. ling.
ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
ca marrissà bord, n m var. ling.
ca morressà bord, n m var. ling.
ca rabanell, n m var. ling.
ca rabanellet, n m var. ling.
ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
ca ravaníssia borda, n f var. ling.
ca salivà de monja, n f var. ling.
ca sempre-en-flor, n m var. ling.
ca sempreenflor, n m var. ling.
ca torrotito, n m var. ling.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

caps blancs

<Botànica>

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca borrissà, n m var. ling.
ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
ca escupinyà, n f var. ling.
ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
ca marrissà bord, n m var. ling.
ca morressà bord, n m var. ling.
ca rabanell, n m var. ling.
ca rabanellet, n m var. ling.
ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
ca ravaníssia borda, n f var. ling.
ca salivà de monja, n f var. ling.
ca sempre-en-flor, n m var. ling.
ca sempreenflor, n m var. ling.
ca torrotito, n m var. ling.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

cariat -ada

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca cariat -ada, adj
es cariado
fr carié
en carious

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Cavallers de Crist

<Esglésies lliures>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

ca Cavallers de Crist

<Religions > Esglésies lliures>

Definició

Comunitat cristiana fundada als Estats Units d'Amèrica l'any 1848 per John Thomas.

Nota

Els membres dels Cavallers de Crist són coneguts com a germans de Crist, cristadelfs o tomasistes. Accepten la Bíblia com a revelació infal·lible, rebutgen la Trinitat i esperen el retorn de Jesucrist per instaurar una teocràcia que durarà mil anys. Practiquen el baptisme per immersió, no admeten fer-ho d'una altra manera, i creuen en l'anihilació dels malvats i que els que ignoren la voluntat de Déu seran exclosos de la resurrecció. Les organitzacions locals, anomenades ecclésies, no fan distinció entre clergues i laics; no tenen, doncs, ministres especials.

centàurea ornada

<Ciències de la vida>

ca centàurea ornada, n f
ca punxa de Crist, n f alt. sin.
nc Centaurea ornata Willd.

<Botànica > compostes / asteràcies>

centàurea ornada

<Botànica>

ca centàurea ornada, n f
ca punxa de Crist, n f alt. sin.
nc Centaurea ornata Willd.

<Botànica > compostes / asteràcies>

centre de cria

<Ramaderia > Explotació animal>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

ca centre de cria, n m
es criadero
en nursery

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició

Lloc destinat a la cria d'animals.

Ciència Cristiana

<Esglésies lliures>

ca Ciència Cristiana
ca Església del Crist Cientista

<Religions > Esglésies lliures>

Definició

Comunitat de guariment per la fe.

Nota

La Ciència Cristiana va ser fundada l'any 1879 als Estats Units d'Amèrica per Mary Baker Eddy. Guarida d'una malaltia nerviosa crònica per l'hipnotitzador Phineas P. Quimby, Eddy es va convèncer que les malalties són conseqüència de les idees errònies que consideren el cos i la matèria una realitat única. Assegurava que Jesucrist havia fet curacions pel seu influx personal i va esbrinar en què consistia el secret d'aquell influx. Va exposar les seves idees i mètodes de guariment en el llibre Ciència i Salut, amb la clau de les Escriptures (1875), obra de gran èxit on desenvolupa l'ensenyament de Quimby. Els cientistes s'inspiren en la Bíblia i en el llibre de M. Baker, que tenen com a llibre sagrat. La seva seu es troba a Boston i el moviment, que actualment té entre 1 i 2 milions de fidels, està difós sobretot als Estats Units d'Amèrica. A diferència del cristianisme tradicional, els cientistes no creuen en la Trinitat ni en els sagraments, neguen l'existència de la matèria, pensen que el sofriment i la malaltia són conseqüència de la "il·lusió materialista" i que per curar-se cal prendre consciència de la natura purament espiritual de la creació. Sense oposar-se a la medicina "materialista", la Ciència Cristiana ha desenvolupat alguns principis de curació mental.
També es documenta un ús força estès de la forma anglesa Christian Science.

cordons de gitana

<Ciències de la vida>

ca cordons de gitana, n m pl
ca moc de gall, n m sin. compl.
ca assots de Crist, n m pl alt. sin.
ca assots de monja, n m pl alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca gitanes, n f pl alt. sin.
ca marxant, n m alt. sin.
ca moc d'indiot, n m alt. sin.
ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
ca papagai, n m alt. sin.
ca vellut, n m alt. sin.
ca velluter, n m alt. sin.
ca vellutera, n f alt. sin.
ca velluts, n m pl alt. sin.
ca papagall, n m var. ling.
ca velluteros, n m pl var. ling.
nc Amaranthus caudatus L.

<Botànica > amarantàcies>

cordons de gitana

<Botànica>

ca cordons de gitana, n m pl
ca moc de gall, n m sin. compl.
ca assots de Crist, n m pl alt. sin.
ca assots de monja, n m pl alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca gitanes, n f pl alt. sin.
ca marxant, n m alt. sin.
ca moc d'indiot, n m alt. sin.
ca moc de gall dindi, n m alt. sin.
ca papagai, n m alt. sin.
ca vellut, n m alt. sin.
ca velluter, n m alt. sin.
ca vellutera, n f alt. sin.
ca velluts, n m pl alt. sin.
ca papagall, n m var. ling.
ca velluteros, n m pl var. ling.
nc Amaranthus caudatus L.

<Botànica > amarantàcies>