Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "crispar" dins totes les àrees temàtiques

acabament crispat acabament crispat

<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acabament crispat, n m
  • es  acabado rugoso

<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>

Definició
Acabament en el qual es dona a una pell una superfície irregular i desigual, amb relleus i depressions produïts per l'ús d'una substància astringent que la contrau.
activació per CRISPR activació per CRISPR

<Ciències de la vida > Genètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  activació per CRISPR, n f
  • ca  CRISPRa, n f sigla
  • es  activación CRISPR, n f
  • es  activación de CRISPR, n f
  • es  CRISPRa, n f sigla
  • fr  activation de CRISPR, n f
  • fr  activation par CRISPR, n f
  • fr  CRISPRa, n f sigla
  • en  CRISPR activation, n
  • en  CRISPRa, n sigla

<Ciències de la vida > Genètica>

Definició
Activació de l'expressió d'un gen determinat mitjançant versions modificades de les proteïnes Cas, generalment dCas9, i activadors transcripcionals afegits a aquestes proteïnes o a l'RNA que les guia.
adob de crispació adob de crispació

<Indústria de la pell>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  adob de crispació, n m
  • es  curtiente de crispación
  • fr  tanin crispant
  • en  shrunk-leather tannin

<Indústria > Indústria de la pell>

agrassó agrassó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrassó, n m
  • ca  agrassó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaixiva, n f sin. compl.
  • ca  gaixiva (fruit), n f sin. compl.
  • ca  agrassera, n f alt. sin.
  • ca  agrassons, n m pl alt. sin.
  • ca  burba (fruit), n f alt. sin.
  • ca  burbera, n f alt. sin.
  • ca  burberes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gaixives, n f pl alt. sin.
  • ca  grosella, n f alt. sin.
  • ca  grosella d'Europa, n f alt. sin.
  • ca  groseller, n m alt. sin.
  • ca  grosellers, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
  • ca  riba blanca (fruit), n f alt. sin.
  • ca  riber, n m alt. sin.
  • ca  riber espinós, n m alt. sin.
  • ca  ribes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrasom, n m var. ling.
  • ca  agrasons, n m pl var. ling.
  • ca  agressons, n m pl var. ling.
  • ca  búrberes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gatxiva, n f var. ling.
  • ca  gatxiva (fruit), n f var. ling.
  • ca  pinsós, n m pl var. ling.
  • nc  Ribes uva-crispa L.
  • nc  Ribes grossularia L. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrassó, n m
  • ca  agrassó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaixiva, n f sin. compl.
  • ca  gaixiva (fruit), n f sin. compl.
  • ca  agrassera, n f alt. sin.
  • ca  agrassons, n m pl alt. sin.
  • ca  burba (fruit), n f alt. sin.
  • ca  burbera, n f alt. sin.
  • ca  burberes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gaixives, n f pl alt. sin.
  • ca  grosella, n f alt. sin.
  • ca  grosella d'Europa, n f alt. sin.
  • ca  groseller, n m alt. sin.
  • ca  grosellers, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
  • ca  riba blanca (fruit), n f alt. sin.
  • ca  riber, n m alt. sin.
  • ca  riber espinós, n m alt. sin.
  • ca  ribes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrasom, n m var. ling.
  • ca  agrasons, n m pl var. ling.
  • ca  agressons, n m pl var. ling.
  • ca  búrberes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gatxiva, n f var. ling.
  • ca  gatxiva (fruit), n f var. ling.
  • ca  pinsós, n m pl var. ling.
  • nc  Ribes uva-crispa L.
  • nc  Ribes grossularia L. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agrassó, n m
  • es  grosella espinosa
  • fr  groseille à maquereau
  • en  gooseberry
  • nc  Ribes grossularia
  • nc  Ribes uva-crispa

<Botànica>

agrassó agrassó

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agrassó, n m
  • es  grosella espinosa, n f
  • fr  groseiller à maquereau, n m
  • en  gooseberry, n
  • nc  Ribes uva-crispa

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. crispum (Lapeyr.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Erodium crispum Lapeyr. sin. compl.

<Botànica > geraniàcies>

agulles agulles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. crispum (Lapeyr.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Erodium crispum Lapeyr. sin. compl.

<Botànica > geraniàcies>

ala de la crista galli ala de la crista galli

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  ala de la crista galli, n f
  • es  ala de la crista galli
  • en  ala cristae galli
  • TA  ala cristae galli

<Anatomia>