Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "dec��ncia" dins totes les àrees temàtiques

cadena fònica cadena fònica

<Lingüística > Fonètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cadena fònica, n f
  • ca  seqüència fònica, n f
  • es  cadena fónica
  • es  secuencia fónica
  • fr  chaîne phonique
  • en  sound sequence

<Lingüística > Fonètica>

Definició
Sèrie de sons pronunciats per un parlant que formen un enunciat lingüístic.
cadena fònica cadena fònica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cadena fònica, n f
  • ca  seqüència fònica, n f
  • es  cadena fónica
  • es  secuencia fónica
  • fr  chaîne phonique
  • fr  séquence phonique
  • en  sound sequence

<Lingüística>

Definició
Sèrie de sons successius pronunciats per un parlant que formen un enunciat.
cadena fònica cadena fònica

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cadena fònica, n f
  • ca  seqüència fònica, n f
  • es  cadena fónica, n f
  • es  secuencia fónica, n f
  • fr  chaîne parlée, n f
  • fr  chaîne phonique, n f
  • fr  séquence phonique, n f
  • en  phonic chain, n
  • en  phonic sequence, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

cadena parlada cadena parlada

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  cadena parlada, n f
  • ca  cadena fònica, n f sin. compl.
  • ca  seqüència fònica, n f sin. compl.
  • es  cadena fónica
  • es  cadena hablada
  • es  secuencia fónica
  • fr  chaîne parlée
  • fr  chaîne phonique
  • fr  séquence phonique
  • en  phonic sequence
  • en  sound sequence
  • en  speech chain
  • en  speech chain

<Lingüística>

Definició
Successió lineal d'unitats lingüístiques discretes associades a un sentit que l'oient concep com un tot organitzat semànticament.

Nota

  • Fa referència tant a l'ordenació de sons com a les relacions sintagmàtiques dels elements en el contínuum fònic. Des d'aquesta perspectiva, Ferdinand de Saussure insisteix en el caràcter lineal del llenguatge.
consecutio temporum [la] consecutio temporum [la]

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  consecutio temporum [la], n f
  • ca  concordança temporal, n f sin. compl.
  • ca  correlació de temps, n f sin. compl.
  • ca  seqüència de temps, n f sin. compl.
  • es  concordancia temporal
  • es  consecutio temporum
  • es  correlación de tiempos
  • es  secuencia de tiempos
  • fr  concordance de temps
  • fr  consecutio temporum
  • fr  séquence de temps
  • en  consecutio temporum
  • en  sequence of tenses

<Lingüística>

Definició
Concepte pres de la gramàtica llatina amb què es designa la selecció que el temps de les oracions principals exerceix sobre el de les oracions subordinades.

Nota

  • Per exemple, en una oració completiva normalment s'utilitzarà un temps relatiu (un imperfet, un condicional o un plusquamperfet) si en la principal s'empra un passat: Em va dir que {estudiava / estudiaria / havia estudiat} filologia.
decadència decadència

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  decadència, n f
  • es  decadencia, n f
  • en  decline, n

<Modernització i globalització>

Definició
Procés de debilitament d'un sistema social com a conseqüència del desenvolupament progressiu i consolidació en el seu si de nous elements antitètics que preparen el canvi social i configuren un nou sistema social.
decadència orbital decadència orbital

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  decadència orbital, n f
  • es  decadencia orbital
  • es  decaimiento orbital
  • es  declinación orbital
  • fr  déclin d'orbite
  • en  orbit decay
  • en  orbital decay

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Definició
Disminució progressiva de l'altitud mitjana d'un satèl·lit artificial, a causa de les forces gravitatòries i de la resistència atmosfèrica.
decadència orbital decadència orbital

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  decadència orbital, n f
  • es  decadencia orbital
  • en  orbital decay

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definició
Tendència d'un satèl·lit a perdre velocitat orbital a causa de la influència de forces gravitatòries i la resistència atmosfèrica, fet que afecta el moviment mitjà del satèl·lit.

La decadència orbital pot acabar implicant que el satèl·lit s'estavelli contra la superfície terrestre o que s'encengui dintre l'atmosfera. A fi d'evitar aquest efecte, hom realitza sovint maniobres de correcció de l'òrbita, especialment en els satèl·lits d'òrbita terrestre baixa.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
decadència orbital decadència orbital

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  decadència orbital, n f
  • es  decadencia orbital
  • en  orbital decay

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definició
Tendència d'un satèl·lit a perdre velocitat orbital a causa de la influència de forces gravitatòries i la resistència atmosfèrica, fet que afecta el moviment mitjà del satèl·lit.

La decadència orbital pot acabar implicant que el satèl·lit s'estavelli contra la superfície terrestre o que s'encengui dintre l'atmosfera. A fi d'evitar aquest efecte, hom realitza sovint maniobres de correcció de l'òrbita, especialment en els satèl·lits d'òrbita terrestre baixa.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
decadència orbital decadència orbital

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  decadència orbital, n f
  • es  decadencia orbital
  • en  orbital decay

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definició
Tendència d'un satèl·lit a perdre velocitat orbital a causa de la influència de forces gravitatòries i la resistència atmosfèrica, fet que afecta el moviment mitjà del satèl·lit.

La decadència orbital pot acabar implicant que el satèl·lit s'estavelli contra la superfície terrestre o que s'encengui dintre l'atmosfera. A fi d'evitar aquest efecte, hom realitza sovint maniobres de correcció de l'òrbita, especialment en els satèl·lits d'òrbita terrestre baixa.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6