Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "deceptiu" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats
  • ca  Adjectiu invariable: antimonopoli (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu invariable: multicolor (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu invariable: vivaç (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu locutiu: en actiu (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu variable: antiretrovíric -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Fals adjectiu defectiu: prenyat -ada (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu sigla: ARV (EXEMPLE), adj sigla

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
El codi de la categoria lèxica d'un adjectiu està compost únicament per la marca adj ('adjectiu').

En canvi, la denominació sí que fa referència al gènere: sempre que hi ha una forma femenina singular diferenciada de la forma masculina singular, es recullen la forma masculina singular i la terminació femenina singular.
Ex.: antiretroviral adj, antiretrovíric -a adj, ARV adj sigla

En el codi no s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: en actiu adj NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA Que treballa o presta un servei.

A. Adjectius invariables
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, però amb la particularitat de poder complementar tant noms masculins com noms femenins, i tant noms flexionats en singular com noms flexionats en plural. La invariabilitat pot afectar el gènere o bé el nombre.
(a) Adjectius invariables amb tres formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular, però no en plural.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. [Un vegetal vivaç; una planta vivaç; uns vegetals vivaços; unes plantes vivaces)
(b) Adjectius invariables amb dues formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular i en plural.
Ex.: multicolor adj VETERINÀRIA I RAMADERIA Dit del pelatge dels quadrúpedes que combina més de tres colors. [Un conill multicolor; una gata multicolor; uns conills multicolors; unes gates multicolors.]
(c) Adjectius invariables amb una forma: Són invariables pel que fa al gènere i pel que fa al nombre.
Ex: antimonopoli adj ECONOMIA I EMPRESA Dit de la mesura i, en especial, de les lleis que tracten d'evitar l'aparició de monopolis. [Un instrument antimonopoli; una llei antimonopoli; uns instruments antimonopoli; unes lleis antimonopoli.]
- Com a element informatiu, proposem recollir la informació sobre la invariabilitat d'un adjectiu en una nota.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. Nota: El plural de vivaç és vivaços, en masculí, i vivaces, en femení.

B. Adjectius defectius
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, amb la peculiaritat que no poden complementar noms d'un determinat gènere o flexionats en un determinat nombre.
- Com que hi ha restriccions gramaticals per a atribuir un adjectiu a segons quin nom, aquesta informació hauria de figurar en el codi de categoria lèxica. Ara bé, no hem pogut documentar cap cas de defectivitat en terminologia, ni de gènere ni de nombre:
. Defectivitat de gènere: Els adjectius que, per raons semàntiques, no es poden aplicar a un referent d'un determinat sexe, no es poden considerar defectius, ja que sempre és imaginable una frase amb un antecedent expressat per un nom del gènere contrari.
Ex.: prenyada adj RAMADERIA Dit de la femella que porta a l'úter un embrió o un fetus.
--> prenyat -ada adj RAMADERIA Que porta a l'úter un embrió o un fetus. [cf. animal prenyat, exemplar prenyat]
. Defectivitat de nombre: Els adjectius que només tenen flexió en plural existeixen en llengua general (diferents o diversos amb el sentit 'uns quants'), però no és evident que n'hi hagi casos en terminologia.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
aprenentatge perceptiu aprenentatge perceptiu

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  aprenentatge perceptiu, n m
  • es  aprendizaje perceptivo
  • en  perceptual learning

<Neurociència > Neurobiologia del comportament>

Definició
Aprenentatge consistent en l'adquisició d'habilitats discriminatives referides a la percepció d'estímuls, mitjançant l'exposició repetida a aquests estímuls, que permeten identificar la relació entre estímuls i objectes de l'entorn o les diferències entre estímuls que inicialment semblaven similars.
aprenentatge perceptiu aprenentatge perceptiu

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  aprenentatge perceptiu, n m
  • es  aprendizaje perceptivo
  • en  perceptual learning

<Neurociència > Neurobiologia del comportament>

Definició
Aprenentatge consistent en l'adquisició d'habilitats discriminatives referides a la percepció d'estímuls, mitjançant l'exposició repetida a aquests estímuls, que permeten identificar la relació entre estímuls i objectes de l'entorn o les diferències entre estímuls que inicialment semblaven similars.
aprenentatge receptiu aprenentatge receptiu

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  aprenentatge receptiu, n m
  • es  aprendizaje receptivo
  • fr  apprentissage réceptif
  • en  receptive learning

<Educació > Didàctica > Aprenentatge>

Definició
Aprenentatge en el qual l'alumne es limita a comprendre i reproduir el contingut que ensenya el professor.
aspecte inceptiu aspecte inceptiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  aspecte inceptiu, n m
  • ca  aspecte ingressiu, n m sin. compl.
  • es  aspecto inceptivo
  • es  aspecto ingresivo
  • fr  aspect inceptif
  • fr  aspect ingressif
  • en  inceptive aspect
  • en  ingressive aspect

<Lingüística>

Definició
Aspecte que presenta la situació expressada pel verb en el punt inicial, sense tenir en compte el possible desenvolupament posterior.

Nota

  • Per exemple, Arrancar a córrer. S'oposa a culminatiu. L'aspecte inceptiu és un tipus d'aspecte puntual.
bacteriòfag defectiu bacteriòfag defectiu

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bacteriòfag defectiu, n m

<Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Bacteriòfag temperat mutant, el genoma del qual no conté tots els gens normals i que, per consegüent, no pot ésser un virus infecciós, però sí que pot replicar-se indefinidament juntament amb el genoma bacterià.
bilingüisme passiu bilingüisme passiu

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  bilingüisme passiu, n m
  • ca  bilingüisme receptiu, n m
  • es  bilingüismo pasivo, n m
  • es  bilingüismo receptivo, n m
  • en  passive bilingualism, n
  • en  receptive bilingualism, n

<Gestió universitària > Política lingüística / Language policy>

bilingüisme passiu bilingüisme passiu

<Sociologia / Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bilingüisme passiu, n m
  • ca  bilingüisme receptiu, n m sin. compl.
  • es  bilingüismo pasivo
  • es  bilingüismo receptivo
  • fr  bilingue passif
  • fr  bilinguisme réceptif
  • en  passive bilingualism
  • en  receptive bilingualism

<Sociologia / Lingüística>

Definició
Situació de bilingüisme en què les persones entenen una segona llengua, però que no necessàriament l'escriuen o la parlen.
cadència trencada cadència trencada

<Arts > Música > Anàlisi musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:

ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cadència trencada, n f
  • es  cadencia deceptiva, n f
  • es  cadencia rota, n f
  • en  deceptive cadence, n
  • en  delusive cadence, n
  • en  interrupted cadence, n

<Anàlisi musical > Anàlisi harmònica>

Definició
Cadència que va de la dominant a un altre grau de la tonalitat que no sigui la tònica.

Nota

  • Exemple: Els tipus de cadència emprats són l'autèntica (la successió V-I, utilitzada per marcar clarament un final), la semicadència (un descans sobre la dominant per indicar una interrupció momentània del moviment), la cadència trencada (un tipus de cadència en la qual se substitueix l'acord de tònica per un altre, generalment el sisè grau) i la cadència imperfecta (utilitzada per indicar que el final no és encara definitiu i en la qual un o tots dos acords de tònica i dominant es troben en alguna de les seves inversions).
camp perceptiu camp perceptiu

<Neurologia>, <Salut mental > Psicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  camp perceptiu, n m

<Neurologia>, <Salut mental > Psicologia>

Definició
Conjunt d'experiències sensorials.