Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "deleble" dins totes les àrees temàtiques

baladre baladre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  ginesta peluda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta triflora, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vellosa, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  molleró, n m alt. sin.
  • ca  mollerol, n m alt. sin.
  • ca  mollerols, n m pl alt. sin.
  • ca  mollerons, n m pl alt. sin.
  • ca  delabre, n m var. ling.
  • ca  galabre, n m var. ling.
  • ca  ginestra triflora, n f var. ling.
  • ca  veladre, n m var. ling.
  • nc  Genista triflora Rouy
  • nc  Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
  • nc  Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  ginesta peluda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta triflora, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vellosa, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  molleró, n m alt. sin.
  • ca  mollerol, n m alt. sin.
  • ca  mollerols, n m pl alt. sin.
  • ca  mollerons, n m pl alt. sin.
  • ca  delabre, n m var. ling.
  • ca  galabre, n m var. ling.
  • ca  ginestra triflora, n f var. ling.
  • ca  veladre, n m var. ling.
  • nc  Genista triflora Rouy
  • nc  Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
  • nc  Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
cànem cànem

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cànem, n m
  • ca  cànems, n m pl alt. sin.
  • ca  clarell, n m alt. sin.
  • ca  fembril (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  cànam, n m var. ling.
  • ca  cànapa, n f var. ling.
  • ca  cànim, n m var. ling.
  • ca  cano, n m var. ling.
  • ca  cànyam, n m var. ling.
  • ca  canyamera, n f var. ling.
  • ca  cànyem, n m var. ling.
  • ca  cànyom, n m var. ling.
  • ca  cànyum, n m var. ling.
  • nc  Cannabis sativa L.
  • nc  Cannabis chinensis Delile var. ling.

<Botànica > cannabàcies>

Nota

  • La denominació clarell s'aplica més estrictament al "cànem de segona qualitat" (DIEC2).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cànem, n m
  • ca  cànems, n m pl alt. sin.
  • ca  clarell, n m alt. sin.
  • ca  fembril (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  cànam, n m var. ling.
  • ca  cànapa, n f var. ling.
  • ca  cànim, n m var. ling.
  • ca  cano, n m var. ling.
  • ca  cànyam, n m var. ling.
  • ca  canyamera, n f var. ling.
  • ca  cànyem, n m var. ling.
  • ca  cànyom, n m var. ling.
  • ca  cànyum, n m var. ling.
  • nc  Cannabis sativa L.
  • nc  Cannabis chinensis Delile var. ling.

<Botànica > cannabàcies>

Nota

  • La denominació clarell s'aplica més estrictament al "cànem de segona qualitat" (DIEC2).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càssia, n f
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  senet d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  senet de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  sen, n m var. ling.
  • nc  Cassia acutifolia Delile
  • nc  Senna alexandrina Mill. sin. compl.
  • nc  Cassia angustifolia Vahl var. ling.

<Botànica > cesalpiniàcies>

càssia càssia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càssia, n f
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  senet d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  senet de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  sen, n m var. ling.
  • nc  Cassia acutifolia Delile
  • nc  Senna alexandrina Mill. sin. compl.
  • nc  Cassia angustifolia Vahl var. ling.

<Botànica > cesalpiniàcies>

cap d'equip cap d'equip

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cap d'equip, n m, f
  • ca  delegat d'equip | delegada d'equip, n m, f
  • es  delegado de equipo | delegada de equipo, n m, f
  • es  jefe de equipo | jefa de equipo, n m, f
  • fr  chef d'équipe, n m
  • fr  délégué d'équipe | déléguée d'équipe, n m, f
  • en  head of team, n
  • en  team captain, n
  • en  team leader, n
  • en  team manager, n

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>

Definició
Persona que representa un equip i en forma part en una competició.

Nota

  • En alguns esports, com ara en esquí, el delegat d'equip o delegada d'equip representa l'equip només en esdeveniments singulars de tipus no federatiu (per exemple, en els jocs olímpics, en què la representació ha d'anar a càrrec d'un mmebre del comitè olímpic propi).
cap d'equip cap d'equip

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cap d'equip, n m, f
  • ca  delegat d'equip | delegada d'equip, n m, f
  • es  delegado de equipo
  • es  jefe de equipo
  • fr  chef d'équipe
  • fr  délégué d'équipe
  • en  head of team

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definició
Persona que representa l'equip en una competició i s'encarrega de presentar les protestes al comitè d'apel·lació.

Nota

  • El cap d'equip és una figura exclusiva dels Jocs Olímpics. En altres competicions, les mateixes tasques les realitza el delegat d'equip.
cap d'equip cap d'equip

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cap d'equip, n m, f
  • ca  delegat d'equip | delegada d'equip, n m, f
  • es  delegado de equipo | delegada de equipo, n m, f
  • es  jefe de equipo | jefa de equipo, n m, f
  • fr  capitaine d'équipe, n m
  • fr  chef d'équipe, n m
  • fr  chef de délégation, n m
  • fr  délégué d'équipe | déléguée d'équipe, n m, f
  • en  head of team, n
  • en  team captain, n
  • en  team leader, n
  • en  team manager, n

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Membre d'un equip en una competició que també s'encarrega de representar-lo.

Nota

  • En alguns esports, com ara en esquí, el delegat d'equip o delegada d'equip representa l'equip només en esdeveniments singulars de tipus no federatiu (per exemple, en els jocs olímpics, en què la representació ha d'anar a càrrec d'un mmebre del comitè olímpic propi).
cap d'equip cap d'equip

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  cap d'equip, n m, f
  • ca  delegat d'equip | delegada d'equip, n m, f
  • es  delegado de equipo | delegada de equipo
  • es  jefe de equipo | jefa de equipo
  • fr  chef d'équipe
  • fr  délégué d'équipe | déléguée d'équipe
  • en  head of team
  • en  team captain
  • en  team leader
  • en  team manager

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>

Definició
Persona que representa un equip i en forma part en una competició.