Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "dentari" dins totes les àrees temàtiques

acabacases acabacases

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acabacases, n m/f
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  clavells de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  herba del Pilar, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  pericó, n m alt. sin.
  • ca  pericó fi, n m alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  pericó vermell, n m alt. sin.
  • ca  pericot, n m alt. sin.
  • ca  pericot roig, n m alt. sin.
  • ca  Santa Àgueda, n f alt. sin.
  • ca  caba-cases, n m/f var. ling.
  • ca  centaula, n f var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  herba santaula, n f var. ling.
  • ca  perico, n m var. ling.
  • ca  perico roig, n m var. ling.
  • ca  pericó rollo, n m var. ling.
  • ca  sanpaula, n f var. ling.
  • ca  santaula, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  sentaula, n f var. ling.
  • ca  tintaurea, n f var. ling.
  • nc  Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
  • nc  Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acabacases, n m/f
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  clavells de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  herba del Pilar, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  pericó, n m alt. sin.
  • ca  pericó fi, n m alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  pericó vermell, n m alt. sin.
  • ca  pericot, n m alt. sin.
  • ca  pericot roig, n m alt. sin.
  • ca  Santa Àgueda, n f alt. sin.
  • ca  caba-cases, n m/f var. ling.
  • ca  centaula, n f var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  herba santaula, n f var. ling.
  • ca  perico, n m var. ling.
  • ca  perico roig, n m var. ling.
  • ca  pericó rollo, n m var. ling.
  • ca  sanpaula, n f var. ling.
  • ca  santaula, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  sentaula, n f var. ling.
  • ca  tintaurea, n f var. ling.
  • nc  Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
  • nc  Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

adjectiu d'estadi adjectiu d'estadi

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adjectiu d'estadi, n m
  • es  adjetivo de estadio
  • fr  adjectif d'accident
  • fr  adjectif d'état
  • en  stage-level adjective

<Lingüística>

Definició
Adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat contingent o no inherent.

Nota

  • Per exemple, calent, content, fred, malalt, trist. En oracions copulatives, aquests adjectius es combinen normalment amb el verb estar si prediquen sobre entitats humanes: La professora està malalta. Si prediquen sobre entitats no animades, en l'ús més tradicional, s'usen amb ser si aporten una simple descripció (El dinar és fred) i amb estar si la propietat és el resultat d'un procés de canvi (El dinar està fred 's'ha refredat').
agènesi dental agènesi dental

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agènesi dental, n f
  • es  agenesia dental
  • fr  agénésie dentaire
  • en  dental agenesia

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

alvèol dental alvèol dental

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  alvèol dental, n m
  • ca  cavitat alveolar, n f sin. compl.
  • es  alveolo dental
  • es  alvéolo dental
  • en  dental alveolus
  • TA  alveolus dentalis

<Anatomia>

anòxia d'estasi anòxia d'estasi

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anòxia d'estasi, n f
  • ca  hipòxia per estasi, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Evolució de l'anòxia isquèmica que apareix amb la persistència de les causes inicials del xoc, en malalts particularment debilitats, o amb la combinació d'insults traumàtics, dany miocardíac o sèpsia. El període de temps necessari perquè es produeixi aquesta transició oscil·la entre alguns minuts després d'ocórrer una sèpsia per bacteris gramnegatius i diversos anys, en el cas d'una insuficiència cardíaca congestiva. La constricció venular persisteix, mentre que la constricció arteriolar és menys intensa i alguna vegada fins i tot absent. Això permet l'entrada de sang en la microcirculació, però no la seva sortida per les venes, amb el resultat d'un estasi capil·lar i un augment de la pressió hidroestàtica que ocasiona l'extravasació de fluids (edema, sobretot pulmonar). L'edema s'accentua ràpidament a causa de la pèrdua de proteïnes plasmàtiques a través de l'endoteli anòxic alterat i per l'augment de la pressió col·liodosmòtica. Si aquestes condicions persisteixen, apareixen les lesions hemorràgiques típiques de la fase final del xoc en les vísceres abdominals i en els pulmons. Un altre fenomen freqüent en aquest tipus d'anòxia és la coagulació intravascular disseminada, especialment en el xoc sèptic.
anell dentat anell dentat

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anell dentat, n m
  • es  anillo dentado

<Bricolatge > Ferreteria>

angle dental angle dental

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  angle dental, n m
  • es  ángulo dentario
  • fr  angle dentaire
  • en  tooth angle

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

anquilosi dental anquilosi dental

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anquilosi dental, n f
  • es  anquilosis dentaria
  • fr  ankylose dentaire
  • en  tooth ankylosis

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

apinyament dental apinyament dental

<Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  apinyament dental, n m
  • es  apiñamiento dentario
  • fr  encobrement des dents
  • en  teeth crowding

<Odontoestomatologia>

Definició
Situació en la qual les dents no tenen l'espai necessari, es desplacen i perden la disposició ordenada en l'arcada dental i s'amunteguen.