Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca ànec becpintat de l'Índia, n m
es ánade picopinto indio
fr canard à bec tacheté
en Indian spot-billed duck
de Indien-Fleckschnabelente
nc Anas poecilorhyncha

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca ànec becpintat de l'Índia, n m
es ánade picopinto indio
fr canard à bec tacheté
en Indian spot-billed duck
de Indien-Fleckschnabelente
nc Anas poecilorhyncha

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca ànec becpintat de la Xina, n m
es ánade picopinto chino
fr canard de Chine
en Chinese spot-billed duck
de China-Fleckschnabelente
nc Anas zonorhyncha
nc Anas poecilorhyncha zonorhyncha alt. sin.

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca ànec becpintat de la Xina, n m
es ánade picopinto chino
fr canard de Chine
en Chinese spot-billed duck
de China-Fleckschnabelente
nc Anas zonorhyncha
nc Anas poecilorhyncha zonorhyncha alt. sin.

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca acomiadat -ada, adj
ca despatxat -ada, adj sin. compl.
es despedido -da, adj

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca adquisició de la propietat, n f
es adquisición de la propiedad

Definició

Obtenció del dret real que atorga totes les facultats d'aprofitament i de disposició al seu titular.

Nota

Àmbit: Catalunya
Actualment l'arrendament de predi rústic és regulat per la Llei 49/2003, del 26 de novembre, d'arrendaments rústics (LAR), de l'Estat, i, subsidiàriament, pel Codi civil espanyol i pels usos i els costums aplicables (art. 1.2 LAR).
L'article 1.1 de la LAR fixa que es consideren arrendaments rústics els contractes per mitjà dels quals se cedeixen temporalment una o diverses finques, o part d'aquestes, per a l'aprofitament agrícola, ramader o forestal, a canvi d'un preu o d'una oferta. L'article 5 de la mateixa llei recull els casos que no es consideren arrendaments rústics; l'article 6 conté una llista d'arrendaments exceptuats i l'article 7 recull casos d'inaplicació d'aquesta llei.
La regulació estableix que es poden subscriure arrendaments rústics entre persones físiques i jurídiques, i en desenvolupa casos en l'article 9. Pel que fa als requisits de contractació, l'article 11 disposa que els contractes han de constar per escrit i que, en qualsevol moment, les parts poden ser cridades a formalitzar-los en document públic. Si no hi ha pacte entre les parts, i si no es prova el contrari, es considera que hi ha un arrendament quan l'arrendatari es troba en possessió de la finca; i si no consta l'import de la renda (regulada en l'article 13 i següents), aquesta és equivalent a les del mercat de la zona o comarca.
L'article 12 de la LAR regula la durada de l'arrendament i disposa que aquest ha de tenir una durada mínima de cinc anys i es considera nul·la i no incorporada una clàusula que n'estableixi una durada inferior. S'estableix aquesta durada si no hi consta una altra de més gran.
La LAR no conté un apartat específic referit als drets i les obligacions de les parts, i, en aquest sentit, cal tenir en compte que l'article 8 de la LAR disposa que l'arrendatari de finques rústiques té dret a determinar el tipus de conreu, sense perjudici de retornar-les, en acabar l'arrendament, en l'estat en què les va rebre, i tenint en compte els límits que estableix la mateixa llei.
L'article 24 recull l'acabament de l'arrendament, que s'esdevé en els casos següents: a) pèrdua total de la cosa arrendada o per expropiació forçosa quan també sigui total; si la pèrdua només és parcial, l'arrendatari té l'opció de continuar en l'arrendament, i també en el cas de l'expropiació forçosa, amb una reducció proporcional de la renda; b) per expiració del període convencional o legal i de la pròrroga, si escau; c) per acord mutu entre les parts; d) per desistiment unilateral de l'arrendatari, en el terme de l'any agrícola; e) per mort de l'arrendatari, tenint en compte els drets dels successors legítims; f) en els arrendaments efectuats a favor de persones jurídiques o de comunitats de béns, des del mateix moment en què s'extingeixi la persona jurídica o la comunitat; g) per resolució del dret de l'arrendador, i h) mitjançant resolució o rescissió del contracte en els casos legalment establerts.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

ca alcohol destil·lat, n m
es alcohol destilado
fr alcool distillé
en distilled alcohol
en distilled spirit

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca alcohol destil·lat, n m
es alcohol destilado
fr alcool distillé
en distilled alcohol
en distilled spirit

<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Productes bevibles>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arbre femer, n m
ca femera, n f alt. sin.
ca gandul, n m alt. sin.
ca mostassa, n f alt. sin.
ca tabac, n m alt. sin.
ca tabac americà, n m alt. sin.
ca tabac blanc, n m alt. sin.
ca tabac d'Alger, n m alt. sin.
ca tabac d'espasa, n m alt. sin.
ca tabac d'espaseta, n m alt. sin.
ca tabac de jardí, n m alt. sin.
ca tabac de moro, n m alt. sin.
ca tabac groc, n m alt. sin.
ca tabaquera, n f alt. sin.
ca curalotodo, n m var. ling.
ca curatodo, n m var. ling.
ca palan-palan, n m var. ling.
ca tabaco, n m var. ling.
nc Nicotiana glauca Graham

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arbre femer, n m
ca femera, n f alt. sin.
ca gandul, n m alt. sin.
ca mostassa, n f alt. sin.
ca tabac, n m alt. sin.
ca tabac americà, n m alt. sin.
ca tabac blanc, n m alt. sin.
ca tabac d'Alger, n m alt. sin.
ca tabac d'espasa, n m alt. sin.
ca tabac d'espaseta, n m alt. sin.
ca tabac de jardí, n m alt. sin.
ca tabac de moro, n m alt. sin.
ca tabac groc, n m alt. sin.
ca tabaquera, n f alt. sin.
ca curalotodo, n m var. ling.
ca curatodo, n m var. ling.
ca palan-palan, n m var. ling.
ca tabaco, n m var. ling.
nc Nicotiana glauca Graham

<Botànica > solanàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "despietat" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota