Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "detenci��" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI detenció, arrest o localització permanent? 0 CRITERI detenció, arrest o localització permanent?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI detenció, arrest o localització permanent?
  • es  (arrest) arresto, n m
  • es  (detenció) detención, n f
  • es  (localització permanent) localización permanente, n f
  • fr  (detenció) arrestation, n f
  • en  (detenció) arrest, n

<Dret > Dret penal i penitenciari>

Definició
Tant detenció (nom femení), com arrest (nom masculí), com localització permanent (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que comporten graus diversos de privació de la llibertat.

- La detenció (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és la privació provisional i cautelar de llibertat per a una persona que l'autoritat competent sospita que és responsable d'una infracció penal; té lloc abans de posar la persona a disposició judicial.
. En el marc jurídic espanyol, la detenció està regulada a la Constitució espanyola (article 17) i a la Llei d'enjudiciament criminal (articles 489 a 501).
. L'equivalent castellà és detención; l'equivalent francès, arrestation, i l'equivalent anglès, arrest.

- L'arrest (forma també recollida en el diccionari normatiu) és una pena de privació de llibertat durant un temps generalment breu per a una persona que ha comès un delicte o una falta.
. L'equivalent castellà és arresto.

- La localització permanent és una pena de privació de llibertat que es pot complir tant en un centre penitenciari com en el domicili de la persona que ha comès un delicte o una falta, amb la possibilitat en determinats casos que es compleixi de manera discontínua i, fins i tot, en caps de setmana.
. En el marc jurídic espanyol, la localització permanent està regulada en el Codi penal (article 37); hi va ser introduïda amb la modificació del Codi penal que es va fer l'any 2003, com a pena que fusionava les antigues penes d'arrest domiciliari i arrest de cap de setmana.
. L'equivalent castellà és localización permanente.

Nota

0 CRITERI lunistici, lunastici, llunistici, llunastici o aturada lunar? 0 CRITERI lunistici, lunastici, llunistici, llunastici o aturada lunar?

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI lunistici, lunastici, llunistici, llunastici o aturada lunar?
  • es  detención lunar, n f
  • es  lunasticio, n m
  • es  lunisticio, n m
  • fr  lunestice, n m
  • fr  lunistice, n m
  • en  lunar standstill, n
  • en  lunistice, n

<Ciències de la Terra > Astronomia>

Definició
Es considera que la forma adequada és lunistici (nom femení), i no *lunastici, ni *llunistici, ni *llunastici, ni *aturada lunar.

Els motius de la tria de lunistici (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, que no ve del llatí sinó que està creada per analogia amb solstici (derivat del llatí solstitium): arrel llatina (lun- a partir de luna, que és la forma llatina de lluna) + vocal d'enllaç davant d'un sufix començat en consonant (i) + forma sufixada d'origen llatí (-stici).
(2) És paral·lel a una forma moderna creada sobre la mateixa estructura com és armistici.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.

En canvi, les formes*lunastici, *llunistici, *llunastici i *aturada lunar presenten problemes:
- *lunastici (forma composta a partir de la base llatina luna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té els inconvenients que està creada sobre la forma llatina completa i no sobre l'arrel i que trenca el paral·lelisme amb armistici.
- *llunistici (forma composta a partir de l'arrel catalana llun- i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té l'inconvenient que barreja una forma catalana amb un formant d'origen culte, circumstància poc recomanable, sobretot en conceptes molt especialitzats.
- *llunastici (forma composta a partir de la base catalana lluna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) ajunta els inconvenients de barrejar una forma catalana amb un formant d'origen culte i de recórrer a la base completa i no a l'arrel.
- *aturada lunar (calc de l'anglès lunar standstill) té els inconvenients de no ser del tot adequada semànticament i de no tenir l'aval dels especialistes.

Un lunistici és cadascuna de les dues posicions extremes de la Lluna en l'esfera celeste, quan arriba a la declinació màxima i a la declinació mínima, ja sigui de manera relativa o de manera absoluta. Aquest fenomen es dona cada 13,6 dies amb un valor relatiu (perquè els cicles lunars duren 27,2 dies) i cada 9,3 anys amb un valor absolut (perquè els cicles lunars complets duren 18,6 anys).

Nota

índex de retenció índex de retenció

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  índex de retenció, n m
  • es  índice de retención
  • fr  indice de retention
  • en  retention index

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

índex de retenció índex de retenció

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  índex de retenció, n m
  • es  índice de retención
  • en  retention index

<Química > Química analítica>

Definició
Quocient entre el volum de retenció ajustat d'un compost determinat i els volums de retenció de composts homòlegs de diferent nombre d'àtoms de carboni, que s'obté per interpolació logarítmica.
agent de retenció agent de retenció

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agent de retenció, n m
  • es  agente de retención
  • en  hold-back carrier

<Química > Química analítica>

Definició
Reactiu que s'afegeix a una solució per a detenir l'acció d'un microcomponent.
anell de retenció anell de retenció

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anell de retenció, n m
  • ca  anell del passador, n m sin. compl.
  • ca  anell elàstic, n m sin. compl.
  • ca  anell Seeguer, n m sin. compl.
  • ca  circlip, n m sin. compl.
  • ca  circlip del boló, n m sin. compl.
  • es  anillo elástico
  • es  anillo elástico de retención
  • es  arandela Seeguer
  • es  circlip
  • es  clip del bulón
  • es  frenillo del bulón
  • fr  anneau élastique
  • fr  bague élastique
  • fr  circlip
  • fr  circlips
  • en  circlip
  • en  circlips
  • en  elastic ring
  • en  retaining ring
  • en  snap ring

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Definició
Anell metàl·lic, obert, que per deformació elàstica pot ésser introduït en la ranura mecanitzada sobre la perifèria d'un eix o en la d'un allotjament cilíndric, i impedeix el moviment axial relatiu entre dues peces.
aparell de retenció aparell de retenció

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aparell de retenció, n m
  • es  aparato de retención
  • fr  appareil de contention
  • en  retaining appliance

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

assumpció del risc assumpció del risc

<Ciències de la salut > Serveis sanitaris > Seguretat del pacient>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Norma UNE 179003:2013 Serveis sanitaris: Gestió de riscos per a la seguretat del pacient.

Aquesta norma ha estat elaborada per l'Associació Espanyola de Normalització (UNE). El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Servei de Promoció de la Qualitat i la Bioètica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  assumpció del risc, n f
  • es  retención del riesgo, n f

<Seguretat del pacient>

Definició
Assumpció de les pèrdues ocasionades per un risc determinat.

Nota

  • L'assumpció del risc no inclou els casos en què les pèrdues hagin estat transferides a tercers, assegurances o d'altres.
assumpció del risc assumpció del risc

<Economia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  assumpció del risc, n f
  • es  mantenimiento del riesgo, n m
  • es  retención del riesgo, n f
  • fr  prise de risque, n f
  • fr  rétention du risque, n f
  • en  risk retention, n

<Economia>

Definició
Mesura de tractament del risc que consisteix a acceptar directament, amb tot el coneixement de la informació disponible, un risc determinat i les seves conseqüències, sense transferir-lo ni compartir-lo.

Nota

  • És un exemple d'assumpció del risc el fet que una companyia d'assegurances no transfereixi un risc a una de reassegurances.
cambra de retenció cambra de retenció

<Indústria dels plàstics i el cautxú>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cambra de retenció, n f
  • es  cámara de retención
  • fr  chambre de chargement
  • en  loading chamber

<Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>