Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "emenar" dins totes les àrees temàtiques

demanar la via demanar la via

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  demanar la via, v tr
  • es  pedir la vía
  • fr  demander la voie

<Transports > Transport ferroviari>

Definició
Demanar a l'estació col·lateral la conformitat per expedir fins a ella un tren des de la pròpia.
demanar plat demanar plat

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  demanar plat, v tr
  • es  pedir plato
  • es  reclamar plato

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Definició
Demanar, un tirador, que es llanci un plat des del lloc de tir, després que el tirador que el precedeix ha disparat a un plat regular o després que l'àrbitre ha autoritzat l'inici o la represa de la competició.
demanar plat demanar plat

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  demanar plat, v intr
  • es  pedir plato
  • es  reclamar plato
  • fr  appeler la cible
  • fr  réclamer plateau
  • en  call for a target, to

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definició
Demanar, un tirador, que es llanci un plat des del lloc de tir, després d'haver disparat el tirador precedent a un plat regular o després d'haver-se autoritzat el començament o la represa de la prova.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  demandar, v tr
  • ca  demanar en judici sin. compl.
  • es  demandar
  • es  pedir en juicio
  • es  pedir en justicia

<Dret>

Definició
Algú, exposar en judici {el dret que creu tenir sobre una cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: En el judici demandà que se li atribuís la custòdia dels seus fills.

    Ex.: L'advocada defensora va demanar en judici el sobreseïment del cas.

desguassar desguassar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  desguassar, v intr
  • ca  desaiguar sin. compl.
  • ca  drenar, v tr sin. compl.
  • es  desaguar, v tr
  • fr  épuiser, v tr
  • en  drain (to), v tr

<Enginyeria forestal>

drenar drenar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  drenar, v tr
  • es  drenar
  • en  drain, to

<Jardineria>

Definició
Efectuar un drenatge a un terreny.
drenar drenar

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  drenar, v tr
  • es  drenar, v tr
  • fr  drainer, v tr
  • en  drain, to, v tr

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>

Definició
Establir una via de sortida a una ferida, a un abscés o a una cavitat, per a garantir l'extracció de líquids, sèptics o asèptics, d'una col·lecció indesitjada, d'un abscés o d'una cavitat.
ecogastronomia ecogastronomia

<Alimentació > Tendències alimentàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les tendències alimentàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/284>

  • ca  ecogastronomia, n f
  • ca  menjar lent, n m
  • es  comida lenta, n f
  • es  ecogastronomía, n f
  • fr  écogastronomie, n f
  • it  ecogastronomia, n f
  • it  slow food, n m
  • en  ecogastronomy, n
  • en  slow food, n

<Tendències alimentàries>

Definició
Corrent que promou el plaer de menjar de manera sana i variada, la gastronomia tradicional basada en productes artesans, sobretot ecològics, de temporada i de proximitat, i també la preservació del patrimoni alimentari local.

Nota

  • L'ecogastronomia va néixer a Itàlia al final de la dècada dels 80 de segle XX, i és promoguda per una organització internacional anomenada Slow Food.
ecogastronomia ecogastronomia

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les tendències alimentàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/284>

  • ca  ecogastronomia, n f
  • ca  menjar lent, n m
  • es  comida lenta, n f
  • es  ecogastronomía, n f
  • fr  écogastronomie, n f
  • it  ecogastronomia, n f
  • it  slow food, n m
  • en  ecogastronomy, n
  • en  slow food, n

<Tendències alimentàries>

Definició
Corrent que promou el plaer de menjar de manera sana i variada, la gastronomia tradicional basada en productes artesans, sobretot ecològics, de temporada i de proximitat, i també la preservació del patrimoni alimentari local.

Nota

  • L'ecogastronomia va néixer a Itàlia al final de la dècada dels 80 de segle XX, i és promoguda per una organització internacional anomenada Slow Food.
ecogastronomia ecogastronomia

<Alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  ecogastronomia, n f
  • ca  menjar lent, n m
  • es  comida lenta, n f
  • es  ecogastronomía, n f
  • fr  écogastronomie, n f
  • it  ecogastronomia, n f
  • it  slow food, n m
  • en  ecogastronomy, n
  • en  slow food, n

<Alimentació>

Definició
Corrent que promou el plaer de menjar de manera sana i variada, la gastronomia tradicional basada en productes artesans, sobretot ecològics, de temporada i de proximitat, i també la preservació del patrimoni alimentari local.

Nota

  • L'ecogastronomia va néixer a Itàlia al final de la dècada dels 80 de segle XX, i és promoguda per una organització internacional anomenada Slow Food.