Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "ensems" dins totes les àrees temàtiques

boswèl·lia boswèl·lia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boswèl·lia, n f
  • ca  encens, n m alt. sin.
  • nc  Boswellia sp. pl.

<Botànica > burseràcies>

botja llemenosa botja llemenosa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja llemenosa, n f
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja de riera, n f alt. sin.
  • ca  botja dels gitanos, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  botja rossa, n f alt. sin.
  • ca  encens, n m alt. sin.
  • ca  herba de les verges, n f alt. sin.
  • ca  herba del sant sepulcre, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  llemenosa, n f alt. sin.
  • ca  llemenoses, n f pl alt. sin.
  • ca  mill de bosc, n m alt. sin.
  • ca  rebentapedres, n f alt. sin.
  • ca  sant sepulcre, n m alt. sin.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • nc  Artemisia campestris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

botja llemenosa botja llemenosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja llemenosa, n f
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja de riera, n f alt. sin.
  • ca  botja dels gitanos, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  botja rossa, n f alt. sin.
  • ca  encens, n m alt. sin.
  • ca  herba de les verges, n f alt. sin.
  • ca  herba del sant sepulcre, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  llemenosa, n f alt. sin.
  • ca  llemenoses, n f pl alt. sin.
  • ca  mill de bosc, n m alt. sin.
  • ca  rebentapedres, n f alt. sin.
  • ca  sant sepulcre, n m alt. sin.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • nc  Artemisia campestris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cara del revés cara del revés

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 8388:2004 Gèneres de punt: Tipus: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 8388:1998).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  cara del revés, n f
  • ca  revés de l'efecte, n m sin. compl.
  • es  envés
  • fr  face envers (du tricot)
  • fr  envers (du tricot) sin. compl.
  • en  reverse side
  • cod  3.01.06

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt > Tipus>

Definició
Superfície del teixit oposada a la cara del dret.

Nota

  • Aquesta denominació s'aplica a teixits de punt per recollida i de punt per ordit.
confirmació de pagaments confirmació de pagaments

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  confirmació de pagaments, n f
  • es  confirmación de pago
  • es  confirming
  • es  factoring inverso
  • fr  affacturage à l'envers
  • fr  affacturage inversé
  • en  reverse factoring
  • de  Reverse-Factoring

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Operació administrativa i financera per la qual una empresa traspassa la gestió del deute que ha contret amb proveïdors a una entitat financera, la qual li garanteix l'acompliment de les obligacions i li ofereix la possibilitat de finançar els pagaments.
consecutio temporum [la] consecutio temporum [la]

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  consecutio temporum [la], n f
  • ca  concordança temporal, n f sin. compl.
  • ca  correlació de temps, n f sin. compl.
  • ca  seqüència de temps, n f sin. compl.
  • es  concordancia temporal
  • es  consecutio temporum
  • es  correlación de tiempos
  • es  secuencia de tiempos
  • fr  concordance de temps
  • fr  consecutio temporum
  • fr  séquence de temps
  • en  consecutio temporum
  • en  sequence of tenses

<Lingüística>

Definició
Concepte pres de la gramàtica llatina amb què es designa la selecció que el temps de les oracions principals exerceix sobre el de les oracions subordinades.

Nota

  • Per exemple, en una oració completiva normalment s'utilitzarà un temps relatiu (un imperfet, un condicional o un plusquamperfet) si en la principal s'empra un passat: Em va dir que {estudiava / estudiaria / havia estudiat} filologia.
contraban d'éssers humans contraban d'éssers humans

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  contraban d'éssers humans, n m
  • ca  contraban de persones, n m
  • es  tráfico de personas

<Serveis socials > Marc de referència > Motius d'intervenció>

Definició
Transport il·legal de persones a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència amb la finalitat d'obtenir un benefici econòmic.
contraban d'éssers humans contraban d'éssers humans

<Sociologia > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  contraban d'éssers humans, n m
  • ca  contraban de persones, n m
  • es  tráfico de personas, n m
  • fr  trafic d'êtres humains, n m
  • fr  trafic de personnes, n m
  • it  traffico di esseri umani, n m
  • it  traffico di persone, n m
  • pt  contrabando de migrantes, n m
  • pt  contrabando de pessoas, n m
  • en  human smuggling, n
  • en  people smuggling, n

<Sociologia > Serveis socials>

Definició
Acció de facilitar l'entrada il·legal de persones, sovint incloent-hi el transport, a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència, amb la finalitat de treure'n un benefici econòmic.
contraban d'éssers humans contraban d'éssers humans

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  contraban d'éssers humans, n m
  • ca  contraban de persones, n m
  • es  tráfico de personas
  • fr  introduction de clandestins
  • fr  passage de clandestins
  • fr  trafic d'êtres humains
  • fr  trafic de personnes
  • it  tratta di esseri umani
  • it  tratta di persone
  • en  human smuggling
  • en  people smuggling
  • ar  تهريب الأشخاص

<Àmbits de cooperació i conflicte > Migracions>

Definició
Transport il·legal de persones a un país del qual no tenen la nacionalitat ni l'autorització de residència amb la finalitat d'obtenir-ne un benefici econòmic.
correlació de temps correlació de temps

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  correlació de temps, n f
  • ca  consecutio temporum, n f sin. compl.
  • es  correlación de tiempos
  • fr  concordance des temps
  • en  sequence of tenses

<Lingüística>

Definició
Correlació que s'estableix entre els temps dels verbs en les oracions compostes, i d'acord amb el sentit que hom vulgui donar a l'enunciat.