Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "eruga" dins totes les àrees temàtiques

herba d'eruga herba d'eruga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba d'eruga, n f
  • ca  herba eriçada, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • nc  Scorpiurus muricatus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

herba d'eruga herba d'eruga

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba d'eruga, n f
  • ca  herba eriçada, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • nc  Scorpiurus muricatus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

lòfir del pi lòfir del pi

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  lòfir del pi, n m
  • ca  eruga falsa del pi, n f sin. compl.
  • es  diprion
  • es  lofiro
  • fr  lophyre

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Himenòpter tentredínids, Diprion pinii i Diprion sertifer, que forma colònies que danyen les agulles del pi.
piral de la vinya piral de la vinya

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  piral de la vinya, n m
  • ca  cuc revoltó, n m sin. compl.
  • ca  cuc verd de la vinya, n m sin. compl.
  • ca  eruga del pàmpol, n f sin. compl.
  • es  gusano revoltón
  • es  gusano verde de la vid
  • es  piral de la vid
  • es  sapo
  • fr  pyrale de la vigne

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Lepidòpter tortrícid, Sparganothis pilleriana.
processionària del pi processionària del pi

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  processionària del pi, n f
  • ca  eruga del pi, n f sin. compl.
  • ca  eruga gregària, n f sin. compl.
  • es  procesionaria del pino, n f
  • fr  processionnaire du pin, n f
  • nc  Thaumetopoea pytiocampa

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Lepidòpter que, en fase d'eruga, es desplaça en grup fent llargues fileres, forma bosses als arbres per protegir-se i defolia els pins.

Nota

  • La denominació eruga gregària té un valor genèric, que val per a tots els tipus de processionàries.
processionària del roure processionària del roure

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  processionària del roure, n f
  • ca  eruga del roure, n f sin. compl.
  • es  procesionaria del roble, n f
  • nc  Thaumetopoea processionea

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Lepidòpter que defolia el roure.
ravenissa blanca ravenissa blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ravenissa blanca, n f
  • ca  cap blanc, n m alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  citró, n m alt. sin.
  • ca  citró blanc, n m alt. sin.
  • ca  citrons, n m pl alt. sin.
  • ca  eruga silvestre, n f alt. sin.
  • ca  erviana, n f alt. sin.
  • ca  erviana blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  herbes blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell blanc, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa comuna, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses, n f pl alt. sin.
  • ca  ravenisses blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  ruca, n f alt. sin.
  • ca  arviana, n f var. ling.
  • ca  capblancs, n m pl var. ling.
  • ca  citró, n f var. ling.
  • ca  garbiana blanca, n f var. ling.
  • ca  ravanell, n m var. ling.
  • ca  ravanissa, n f var. ling.
  • ca  raveníssia, n f var. ling.
  • ca  revenell, n m var. ling.
  • nc  Diplotaxis erucoides (L.) DC.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

ravenissa blanca ravenissa blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ravenissa blanca, n f
  • ca  cap blanc, n m alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  citró, n m alt. sin.
  • ca  citró blanc, n m alt. sin.
  • ca  citrons, n m pl alt. sin.
  • ca  eruga silvestre, n f alt. sin.
  • ca  erviana, n f alt. sin.
  • ca  erviana blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  herbes blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell blanc, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa comuna, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses, n f pl alt. sin.
  • ca  ravenisses blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  ruca, n f alt. sin.
  • ca  arviana, n f var. ling.
  • ca  capblancs, n m pl var. ling.
  • ca  citró, n f var. ling.
  • ca  garbiana blanca, n f var. ling.
  • ca  ravanell, n m var. ling.
  • ca  ravanissa, n f var. ling.
  • ca  raveníssia, n f var. ling.
  • ca  revenell, n m var. ling.
  • nc  Diplotaxis erucoides (L.) DC.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

tractor agrícola d'erugues tractor agrícola d'erugues

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  tractor agrícola d'erugues, n m
  • ca  tractor de cadenes, n m sin. compl.
  • ca  tractor eruga, n m sin. compl.
  • es  tractor de cadenas, n m
  • es  tractor oruga, n m
  • fr  tracteur agricole à chenilles, n m
  • en  track-type tractor, n

<Enginyeria forestal>

tractor de cadenes tractor de cadenes

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  tractor de cadenes, n m
  • ca  tractor eruga, n m sin. compl.
  • es  tractor de cadenas
  • es  tractor oruga
  • fr  chenillard
  • fr  tracteur à chenilles
  • it  trattore a cingoli
  • it  trattore cingolato
  • en  track-type tractor
  • en  tracklaying tractor
  • de  Kettenschlepper
  • de  Raupenschlepper

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Tractor que es desplaça sobre una cinta metàl·lica articulada que forma part del sistema de tracció, totexercint una feble pressió sobre el sòl que li permet desplaçar-se en terrenys difícils.