Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "eruga" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la llet d'egua, n f
- ca al·lèrgia a la llet d'euga, n f sin. compl.
- es alergia a leche de yegua, n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 90561000135107
<Zoologia > Insectes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arna de la cera, n f
- ca poll de les arnes, n f sin. compl.
- es oruga de los panales
- es polilla de las colmenas
- fr fausse teigne de la cire
- en honeycomb moth
- en wax moth
- nc Galleria mellonella
<Zoologia > Insectes>
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arruga, n f
- es arruga
- fr ride
- it piega
- it ruga
- en ruga
- en wrinkle
- de Falk
- de Runzel
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barretera, n f
- ca capellera, n f alt. sin.
- ca petasitis, n f alt. sin.
- ca pota d'euga, n f alt. sin.
- ca pota de cavall, n f alt. sin.
- ca pota de cavall negra, n f alt. sin.
- ca sosa dura, n f alt. sin.
- ca sombrerera, n f var. ling.
- nc Petasites hybridus (L.) P. Gaertn.
- nc Petasites officinalis Moench var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barretera, n f
- ca peu de mula, n m sin. compl.
- ca capellera, n f alt. sin.
- ca mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca mantellet de la Verge, n m alt. sin.
- ca pota d'euga, n f alt. sin.
- ca pota de cavall, n f alt. sin.
- ca pota de cavall negra, n f alt. sin.
- nc Petasites pyrenaicus (L.) G. López
- nc Petasites fragrans (Vill.) C. Presl var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bolenga, n f
- ca bolenga d'Itàlia, n f alt. sin.
- ca coa d'euga, n f alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca cua de porc, n f alt. sin.
- ca herba de la vibra, n f alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca herba del vibre, n f var. ling.
- ca herba viborera, n f var. ling.
- nc Echium italicum L.
<Botànica > boraginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruc d'escombres, n m
- ca bruc femella, n m sin. compl.
- ca bruga, n f sin. compl.
- ca bronsa, n f alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc bord, n m alt. sin.
- ca bruc de fer escombres, n m alt. sin.
- ca bruc de llei, n m alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca cepell, n m alt. sin.
- ca cimes, n f pl alt. sin.
- ca mare de bruc, n f alt. sin.
- ca salabruga, n f alt. sin.
- ca castanyarjo, n m var. ling.
- ca jusbarba, n f var. ling.
- nc Erica scoparia L. subsp. scoparia
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruc d'hivern, n m
- ca bruc vermell, n m sin. compl.
- ca cepell, n m sin. compl.
- ca cepelló, n m sin. compl.
- ca petorrera, n f sin. compl.
- ca xipell, n m sin. compl.
- ca arròs bord, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc bord, n m alt. sin.
- ca bruc de bou, n m alt. sin.
- ca bruc de llei, n m alt. sin.
- ca bruc mascle, n m alt. sin.
- ca bruga, n f alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca carrassella, n f alt. sin.
- ca cepella, n f alt. sin.
- ca estepell, n m alt. sin.
- ca herba petonera, n f alt. sin.
- ca petarrell, n m alt. sin.
- ca peterrell, n m alt. sin.
- ca petonera, n f alt. sin.
- ca petorra, n f alt. sin.
- ca petorrell, n m alt. sin.
- ca petorret, n m alt. sin.
- ca petorrets, n m pl alt. sin.
- ca petorrí, n m alt. sin.
- ca petorro, n m alt. sin.
- ca petorros, n m pl alt. sin.
- ca tirapets, n m/f alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca bruque, n m var. ling.
- ca burguera, n f var. ling.
- ca cepello, n m var. ling.
- ca cipell, n m var. ling.
- ca ciprell, n m var. ling.
- ca ciprelló, n m var. ling.
- ca pedorrera, n f var. ling.
- ca peterell, n m var. ling.
- ca sapell, n m var. ling.
- ca sepell, n m var. ling.
- ca sepelle, n m var. ling.
- ca sipell, n m var. ling.
- ca xiprell, n m var. ling.
- nc Erica multiflora L.
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruguerola, n f
- ca bronsa, n f sin. compl.
- ca bruga, n f sin. compl.
- ca sap, n m sin. compl.
- ca brossa, n f alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc marí, n m alt. sin.
- ca bruc petets, n m alt. sin.
- ca brucal, n m alt. sin.
- ca brucs, n m pl alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca carrassella, n f alt. sin.
- ca cepell, n m alt. sin.
- ca dinada, n f alt. sin.
- ca flor de la fam, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca petorra, n f alt. sin.
- ca petorrera, n f alt. sin.
- ca salabruga, n f alt. sin.
- ca serpó, n m alt. sin.
- ca xipell, n m alt. sin.
- ca xipell brossa, n m alt. sin.
- ca brocal, n m var. ling.
- ca broncal, n m var. ling.
- ca bronza, n f var. ling.
- ca bruca, n f var. ling.
- ca brugarola, n f var. ling.
- ca bruiera, n f var. ling.
- ca brussa, n f var. ling.
- ca bruza, n f var. ling.
- ca carrasella, n f var. ling.
- ca cipell, n m var. ling.
- ca sepelle, n m var. ling.
- ca xerpó, n m var. ling.
- nc Calluna vulgaris (L.) Hull
- nc Erica vulgaris L. sin. compl.
<Botànica > ericàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cebollassa, n f
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca ensopegall, n m alt. sin.
- ca ensopegalls, n m pl alt. sin.
- ca ensopeguera, n f alt. sin.
- ca ensopegueres, n f pl alt. sin.
- ca nebulosa, n f alt. sin.
- ca sebollassa, n f var. ling.
- nc Limonium delicatulum (Girard) Kuntze
- nc Statice delicatula Girard sin. compl.
<Botànica > plumbaginàcies>
