Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "eruga" dins totes les àrees temàtiques

cua d'euga cua d'euga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua d'euga, n f
  • ca  ensopegall, n m alt. sin.
  • ca  ensopegall vulgar, n m alt. sin.
  • ca  ensopegalls, n m pl alt. sin.
  • ca  ensopegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de mal de pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba del salobre, n f alt. sin.
  • ca  limònium, n m alt. sin.
  • ca  lletuga de mallada, n f alt. sin.
  • ca  lletuga de saladar, n f alt. sin.
  • ca  patarres, n f pl alt. sin.
  • ca  topacà, n m alt. sin.
  • ca  herva de mal de pedra, n f var. ling.
  • nc  Limonium narbonense Mill.
  • nc  Limonium vulgare Mill. subsp. serotinum (Rchb.) Gams sin. compl.
  • nc  Statice limonium L. sin. compl.
  • nc  Statice serotina Rchb. sin. compl.

<Botànica > plumbaginàcies>

cua de cavall cua de cavall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall, n f
  • ca  equiset, n m sin. compl.
  • ca  herba estanyera, n f sin. compl.
  • ca  trompera d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de serp, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  herba nuada, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  munta i desmunta, n f alt. sin.
  • ca  pa de burro, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • ca  coua de caball, n f var. ling.
  • ca  coua de rossí, n f var. ling.
  • ca  salnua, n f var. ling.
  • nc  Equisetum sp. pl.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
    2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.
cua de cavall cua de cavall

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall, n f
  • ca  equiset, n m sin. compl.
  • ca  herba estanyera, n f sin. compl.
  • ca  trompera d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  cabellera de serp, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de guineu, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  herba nuada, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  munta i desmunta, n f alt. sin.
  • ca  pa de burro, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • ca  coua de caball, n f var. ling.
  • ca  coua de rossí, n f var. ling.
  • ca  salnua, n f var. ling.
  • nc  Equisetum sp. pl.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
    2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.
cua de cavall grossa cua de cavall grossa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall grossa, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall gran, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall grossa, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de mula, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  equiset màxim, n m alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  tallapedres de torrent, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum telmateia Ehrh.
  • nc  Equisetum maximum Lam. var. ling.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
cua de cavall grossa cua de cavall grossa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall grossa, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  besnuga, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall gran, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall grossa, n f alt. sin.
  • ca  coa de rossí, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de mula, n f alt. sin.
  • ca  cua de rossí, n f alt. sin.
  • ca  equiset màxim, n m alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  junça de lluquet, n f alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  tallapedres de torrent, n f alt. sin.
  • ca  trencanua, n f alt. sin.
  • nc  Equisetum telmateia Ehrh.
  • nc  Equisetum maximum Lam. var. ling.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
cua de cavall petita cua de cavall petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall petita, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  canella, n f alt. sin.
  • ca  canudets, n m pl alt. sin.
  • ca  canuts, n m pl alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall petita, n f alt. sin.
  • ca  coa de fardatxo, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cuadella, n f alt. sin.
  • ca  equiset, n m alt. sin.
  • ca  equiset arvense, n m alt. sin.
  • ca  escuraplata, n f alt. sin.
  • ca  estanyera, n f alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba presseguera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  nusets, n m pl alt. sin.
  • ca  piparrera, n f alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  coua d'egu, n f var. ling.
  • ca  coua de cavall, n f var. ling.
  • ca  cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
  • ca  nudé, n m var. ling.
  • ca  rabo de cavall, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  salnua, n f var. ling.
  • nc  Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

cua de cavall petita cua de cavall petita

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de cavall petita, n f
  • ca  asprella, n f alt. sin.
  • ca  aspreta, n f alt. sin.
  • ca  canella, n f alt. sin.
  • ca  canudets, n m pl alt. sin.
  • ca  canuts, n m pl alt. sin.
  • ca  coa de cavall, n f alt. sin.
  • ca  coa de cavall petita, n f alt. sin.
  • ca  coa de fardatxo, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  cua de cavall de séquia, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cuadella, n f alt. sin.
  • ca  equiset, n m alt. sin.
  • ca  equiset arvense, n m alt. sin.
  • ca  escuraplata, n f alt. sin.
  • ca  estanyera, n f alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hemorràgia, n f alt. sin.
  • ca  herba estanyera, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba presseguera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  nuguet, n m alt. sin.
  • ca  nusets, n m pl alt. sin.
  • ca  piparrera, n f alt. sin.
  • ca  rellotgets, n m pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  coua d'egu, n f var. ling.
  • ca  coua de cavall, n f var. ling.
  • ca  cua de cavall de sèquia, n f var. ling.
  • ca  nudé, n m var. ling.
  • ca  rabo de cavall, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  salnua, n f var. ling.
  • nc  Equisetum arvense L.

<Botànica > equisetàcies>

egua egua

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  egua, n f
  • ca  euga, n f sin. compl.
  • es  yegua
  • fr  jument
  • en  mare

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Femella del cavall, que s'explota per la carn, el treball i com a animal de sella.
egua egua

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  egua, n f
  • ca  euga, n f sin. compl.
  • es  yegua
  • fr  jument
  • en  mare

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Femella del cavall, que s'explota per la carn, el treball i com a animal de sella.
erga omnes erga omnes

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  erga omnes, adj
  • es  erga omnes
  • fr  erga omnes
  • en  erga omnes

<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>

Definició
Dit de la norma, el fet o l'acte jurídic que té efecte directament sobre tots els treballadors i empresaris inclosos al seu àmbit d'aplicació respectiu.