Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "eruga" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la erga omnes, adv
- ca amb caràcter universal, adv
- ca d'aplicació general, adv
- ca de validesa general, adv
- es con carácter universal, adv
- es de aplicación general, adv
- es de validez general, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Locució que indica que un precepte o una clàusula s'aplica amb caràcter universal, que no afecta tan sols els interessats directes.
Exemple: És lògic que el compliment d'aquest requisit sigui una condició necessària per a la inscripció en els registres municipals, que donaran fe d'aquesta forma de convivència efectiva i en garantiran els efectes erga omnes.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca erga omnes, n f
- es erga omnes
- fr erga omnes
- it erga omnes
- en erga omnes
- ar في مواجهة الجميع
<Dret internacional públic > Fonts>
Definició
Nota
- La locució llatina erga omnes significa, literalment, 'en relació amb tots', 'envers tothom'.
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca erga omnes [la], adj
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Els convenis col·lectius tenen una eficàcia erga omnes.
- ('envers tothom')
- Locució emprada per a donar a entendre que un fet s'ha realitzat públicament o que una decisió s'ha pres no solament per a les persones directament implicades sinó davant de tothom.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca erugueta de l'ametller, n f
- es brugo del almendro
- es oruga de piñón
- es orugueta del almendro
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
Nota
- La crisàlide d'aquesta eruga rep el nom de pinyó.
<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca euga, n f
- ca egua, n f sin. compl.
- es yegua
- fr jument
- en mare
<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>
Definició
<Esport > Esports eqüestres > Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca euga, n f
- ca egua, n f sin. compl.
- es yegua
- fr jument
- en mare
<Hípica > Veterinària>
Definició
<Ciències de la vida > Ecologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca locomoció rectilínea, n f
- es locomoción de oruga
- es locomoción rectilínea
- en rectilinear locomotion
<Ciències de la vida > Ecologia>
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca locomoció rectilínea, n f
- es locomoción de oruga
- es locomoción rectilínea
- en rectilinear locomotion
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margall bord, n m
- ca blat de formiga, n m sin. compl.
- ca blat de gos, n m sin. compl.
- ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca cua de rata, n f sin. compl.
- ca espigatrencat, n m sin. compl.
- ca pèl de ca, n m sin. compl.
- ca pèl de rata, n m sin. compl.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca capellanets, n m pl alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca civadeta, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca espigadell, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n f alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca forment agrest, n m alt. sin.
- ca forment bord, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca ordi salvatge, n m alt. sin.
- ca peret (fruit), n m alt. sin.
- ca pixagós, n m alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca rectorets, n m pl alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca trauca-sac, n m alt. sin.
- ca trauca-sacs, n m alt. sin.
- ca amargall, n m var. ling.
- ca civadilla, n f var. ling.
- ca coa d'ego, n f var. ling.
- ca coa d'egu, n f var. ling.
- ca espiga trencat, n m var. ling.
- ca forment areste, n m var. ling.
- ca maragall, n m var. ling.
- ca novios, n m pl var. ling.
- ca novios (fruit), n m pl var. ling.
- ca retorets, n m pl var. ling.
- ca rumpisac, n m var. ling.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- ca trauca sacs, n m var. ling.
- ca troca-sac, n m var. ling.
- nc Hordeum murinum L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margall bord, n m
- ca blat de formiga, n m sin. compl.
- ca blat de gos, n m sin. compl.
- ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
- ca cua de rata, n f sin. compl.
- ca espigatrencat, n m sin. compl.
- ca pèl de ca, n m sin. compl.
- ca pèl de rata, n m sin. compl.
- ca blat bord, n m alt. sin.
- ca blat del diable, n m alt. sin.
- ca capellanets, n m pl alt. sin.
- ca civada borda, n f alt. sin.
- ca civadella, n f alt. sin.
- ca civadeta, n f alt. sin.
- ca civadeta borda, n f alt. sin.
- ca coa d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca espigadell, n m alt. sin.
- ca espigadella, n f alt. sin.
- ca farratge, n f alt. sin.
- ca fletxes, n f pl alt. sin.
- ca forment agrest, n m alt. sin.
- ca forment bord, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca ordi salvatge, n m alt. sin.
- ca peret (fruit), n m alt. sin.
- ca pixagós, n m alt. sin.
- ca pixagossos, n m pl alt. sin.
- ca rectorets, n m pl alt. sin.
- ca rompsac, n m alt. sin.
- ca trapa-sacs, n m alt. sin.
- ca trauca-sac, n m alt. sin.
- ca trauca-sacs, n m alt. sin.
- ca amargall, n m var. ling.
- ca civadilla, n f var. ling.
- ca coa d'ego, n f var. ling.
- ca coa d'egu, n f var. ling.
- ca espiga trencat, n m var. ling.
- ca forment areste, n m var. ling.
- ca maragall, n m var. ling.
- ca novios, n m pl var. ling.
- ca novios (fruit), n m pl var. ling.
- ca retorets, n m pl var. ling.
- ca rumpisac, n m var. ling.
- ca trapassacs, n m var. ling.
- ca trauca sacs, n m var. ling.
- ca troca-sac, n m var. ling.
- nc Hordeum murinum L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
