Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "escorrim" dins totes les àrees temàtiques

al·lèrgia al verí d'escorpí

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia al verí d'escorpí, n f
en allergy to scorpion venom, n
cod 422921000

<Al·lergologia>

amàs d'escòria

<Ciències de la Terra > Geologia>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca amàs d'escòria, n m
ca cúmul d'escòria, n m
ca runam de mina, n m
ca carraller, n m sin. compl.
es escombrera, n f
es escombrera de mina
es pila de escombros, n f
es vertedero de escombros, n m
fr halde, n m
fr terri, n m
fr terril, n m
en boney pile, n
en culm bank, n
en mine dump, n
en spoil tip, n
en waste tip, n

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició

Monticle artificial construït per a l'acumulació de residus miners, subproductes de l'explotació minera, compostos principalment d'esquistos, i en més petita quantitat de gres carbonífer i d'altres residus diversos.

cap-roig

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cap-roig, n m
ca cap de drac, n m sin. compl.
ca escorpí, n m sin. compl.
ca escórpora, n f sin. compl.
ca escórpora de cap roig, n f sin. compl.
ca escórpora de fang, n f sin. compl.
ca escórpora de fonera, n f sin. compl.
ca escórpora dels bruts, n f sin. compl.
ca escórpora groga, n f sin. compl.
ca escórpora roja, n f sin. compl.
ca gallina, n f sin. compl.
ca gallina de mar, n f sin. compl.
ca gallina de penegal, n f sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca penegal, n m sin. compl.
ca polla, n f sin. compl.
ca polla d'alguer, n f sin. compl.
ca polla de mar, n f sin. compl.
ca raina, n f sin. compl.
ca rascassa, n f sin. compl.
ca rascla, n f sin. compl.
ca rasclot, n m sin. compl.
ca roja, n f sin. compl.
ca rufí, n m sin. compl.
ca ca-roig, n m var. ling.
ca ca-rotgell, n m var. ling.
ca ca-rotgí, n m var. ling.
ca calroig, n m var. ling.
ca cap roig, n m var. ling.
ca capo, n m var. ling.
ca capròtj, n m var. ling.
ca cavet, n m var. ling.
ca ciprino, n m var. ling.
ca escorcho, n m var. ling.
ca escorpa, n f var. ling.
ca escorpa roja, n f var. ling.
ca escorpena, n f var. ling.
ca escorpena roja, n f var. ling.
ca escorpi, n m var. ling.
ca escòrpora, n f var. ling.
ca escorpora de fonera, n f var. ling.
ca gallina de panegal, n f var. ling.
ca panegal, n m var. ling.
ca rascasa, n f var. ling.
ca rayna, n f var. ling.
ca rotja, n f var. ling.
nc Scorpaena scrofa
nc Scorpaena lutea var. ling.
nc Scorpaena scrofra var. ling.
nc Scorpaena scropha var. ling.
nc Scorpaera scrofa var. ling.
es araña
es cabracho
es escorpena
es escórpena
es escorpina
es raño
es rascacio
fr rascasse rouge
it scorfano rosso
en grooper
en large-scaled scorpion fish
en red scorpionfish
de Grouper
de Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

coronil·la escorpioide

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca coronil·la escorpioide, n f
ca herba de l'escorpí, n f sin. compl.
ca peu de pardal, n m sin. compl.
ca alacranera, n f alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca coleta, n f alt. sin.
ca coroneta, n f alt. sin.
ca enamorada, n f alt. sin.
ca encega, n f alt. sin.
ca encegaenamorada, n f alt. sin.
ca herba d'escorpí, n f alt. sin.
ca herba de l'amor, n f alt. sin.
ca herba de l'enamorada, n f alt. sin.
ca herba enamorada, n f alt. sin.
ca mata de l'aliacrà, n f alt. sin.
ca mateta de l'escorpí, n f alt. sin.
ca tapissot bord, n m alt. sin.
ca ancega, n f var. ling.
ca anemorà, n f var. ling.
ca ansega enamorada, n f var. ling.
ca herba de l'enamorà, n f var. ling.
ca nemorà, n f var. ling.
ca scorpioides, n f var. ling.
nc Coronilla scorpioides (L.) W.D.J. Koch
nc Ornithopus scorpioides L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

cua d'escorpí

<Botànica>

ca cua d'escorpí, n f
ca herba d'eruga, n f alt. sin.
ca llengua d'ovella, n f alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orella de ratolí, n f alt. sin.
ca orelleta de burro, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de ruc, n f alt. sin.
ca orelletes de conill, n f pl alt. sin.
ca orellola, n f alt. sin.
ca llengua de borrego, n f var. ling.
nc Scorpiurus muricatus L. subsp. subvillosus (L.) Thell.
nc Scorpiurus subvillosus L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

escòria

<Ciències socials > Arqueologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca escòria, n f
ca cagaferro, n m sin. compl.
es escoria
en scoria

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Vidre>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Metal·lúrgia>

Definició

Material de rebuig que es forma durant la fusió de metalls o de vidre, durant la cocció de ceràmica o durant la reducció de minerals.

escòria

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca escòria, n f
es escoria, n f
fr scorie, n f
en cinder, n
en dross, n
en slag, n
de Gekrätz, n n
de Hammerschlag, n m
de Schlake, n f

escòria

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca escòria, n f
es escoria

Definició

Residu sòlid que es forma durant la combustió amb la fusió de metalls i la reducció dels minerals.

Nota

Àmbit: Catalunya
L'article 3.12 del Reial decret 653/2003, del 30 de maig, sobre incineració de residus, recull l'escòria dins la definició de residus de la incineració.
D'altra banda, l'article 3.a del Decret 32/2009, del 24 de febrer, sobre la valorització d'escòries siderúrgiques, defineix l'escòria siderúrgica com el residu procedent de la fabricació d'acer en forn d'arc elèctric que es forma un cop acabat el procés tèrmic o bé és retirat del bany metàl·lic, en el qual sobreneda, mitjançant l'operació de desescoriació i una vegada separada la fracció fèrrica.
En l'article 3.b del Decret es defineix l'escòria siderúrgica valoritzable com el material inorgànic, obtingut mitjançant operacions de tractament i adequació de l'escòria siderúrgica, que presenta característiques tècniques aptes per a ser utilitzat com a substitut d'àrid natural, d'acord amb els requisits que s'estableixen en el mateix Decret.
L'article 3.c del Decret defineix els productors d'escòries siderúrgiques com les persones físiques o jurídiques titulars d'una indústria de fabricació d'acer en forn d'arc elèctric, generadora d'escòries siderúrgiques; i en l'article 3.d es defineixen els posseïdors d'escòries siderúrgiques com les persones productores de les escòries siderúrgiques o les persones físiques o jurídiques que les tinguin en possessió i no tinguin la condició de gestors de residus.
L'article 3.e recull els tractadors d'escòries siderúrgiques i els defineix com les persones físiques o jurídiques, ja siguin els mateixos productors de l'escòria o tercers, que realitzen les operacions de tractament adequades que permeten l'aprofitament dels recursos continguts a les escòries siderúrgiques i, específicament, l'obtenció, a partir d'aquestes, de materials inorgànics substitutius d'àrids naturals, sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar procediments ni mètodes que puguin causar perjudicis al medi ambient.
A l'últim, l'article 3.f defineix els petits tractadors d'escòries siderúrgiques com les persones físiques o jurídiques que tracten menys de 25.000 tones anuals d'escòries siderúrgiques.

escòria

<Medi ambient > Gestió ambiental>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca escòria, n f
es escoria
en slag

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>

Definició

Residu sòlid que es forma durant el procés de combustió amb la fusió de metalls i la reducció dels minerals.

escòria

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria dels materials de la construcció>, <Biomassa>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca escòria, n f
ca cagaferro, n m sin. compl.
es escoria
fr laitier
en slag

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria > Indústria dels materials de la construcció>, <Indústria > Indústria energètica > Biomassa>