Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "escriptura" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats
- ca Tractament gènere: capità | capitana (EXEMPLE), n m, f
- ca Tractament gènere: estupor (EXEMPLE), n m/f
- ca Tractament gènere: infant (EXEMPLE), n m
- ca Tractament gènere: persona (EXEMPLE), n f
- ca Tractament nombre: escriptura (EXEMPLE), n f
- ca Tractament nombre: salats (EXEMPLE), n m pl
- ca Tractament nombre: taula (EXEMPLE), n f
- ca Tractament nombre: valor (EXEMPLE), n m
- en Tractament gènere: child (EXEMPLE), n
- de Tractament gènere: Kind (EXEMPLE), n n
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
(1) Codi referent a la categoria: n ('nom') [En tots els noms i totes les llengües]
(2) Codi referent al gènere: m ('masculí'), f ('femení'), m, f ('masculí i femení'), m/f ('masculí o femení'), n ('neutre'). [En les llengües de gènere, com ara el català]
(3) Codi referent al nombre: pl ('plural lexicalitzat') [Només en cas de plurals lexicalitzats]
Ex.: aiguaderes n f pl (categoria lèxica: nom; gènere: femení; nombre: plural lexicalitzat)
A. Tractament del gènere:
- En llengües de gènere (català, castellà, francès, alemany, etc.)
(a) Nom masculí: La denominació té una sola forma i un sol gènere, el masculí.
Ex: infant n m CIÈNCIES DE LA SALUT Persona que està en els primers anys de la vida.
(b) Nom femení: La denominació té una sola forma i un sol gènere, el femení.
Ex.: persona n f INFERMERIA Individu que pot tenir capacitat per a canviar una situació existent i ser-ne responsable.
(c) Nom neutre: La denominació té una sola forma i un sol gènere, el neutre.
Ex.: Kind ['nen', en alemany] n n
(d) Nom masculí i femení: La denominació té una forma per al masculí i una per al femení o bé una de sola que és igual per al masculí i per al femení. La utilització d'un gènere o altre depèn del sexe masculí o femení del referent.
Ex.: capità | capitana n m, f ESPORTS DE PILOTA Jugador encarregat de representar un equip i de coordinar-lo en el transcurs d'un partit d'acord amb l'entrenador. | psicoterapeuta n m, f PSIQUIATRIA Professional que practica la psicoteràpia.
(e) Nom masculí o femení: La denominació té una sola forma que és igual per al masculí i per al femení. La utilització d'un gènere o altre depèn de qüestions dialectals o estilístiques, ja que el referent no té sexe.
Ex.: estupor n m/f PSIQUIATRIA Estat d'inconsciència total o parcial sense moviments i sense reacció als estímuls.
- En llengües sense gènere (anglès, etc.)
No s'afegeix cap marca al codi n de categoria lèxica.
Ex.: child n ['nen', en anglès]
B. Tractament del nombre
- S'assigna marca de nombre a les denominacions que morfològicament només són possibles en plural (els anomenats plurals lexicalitzats). La marca de plural lexicalitzat és pl.
Ex.: salats n m pl BOTÀNICA Mata de tiges llenyoses i fulles petites i carnoses que es fa en terrenys salabrosos.
- Per tant, no porten cap indicació especial els casos següents:
(a) Noms que s'utilitzen en singular i en plural.
Ex.: taula - taules [FUSTERIA]
(b) Noms que s'utilitzen molt més en singular que en plural.
Ex.: escriptura - ?escriptures [SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. INTERNET]
(c) Noms que s'utilitzen molt més en plural que en singular.
Ex.: valor - valors [MERCATS FINANCERS]
[Per a la distinció entre plurals lexicalitzats i plurals habituals, vegeu les fitxes CRITERI: Categoria lèxica noms: Plurals lexicalitzats (identificació), CRITERI Categoria lèxica noms: Plurals lexicalitzats (tractament) i CRITERI: Categoria lèxica noms: Plurals habituals (tractament).]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca acord de mediació elevat a escriptura pública, n m
- es acuerdo de mediación elevado a escritura pública, n m
<02.Procés de mediació > 04.Fases. Resultats>
Definició
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca bloquejador d'escriptura, n m
- es bloqueador de escritura, n m
- fr bloqueur d'écriture, n m
- en write blocker, n
- en write-blocker, n
<Informàtica>
Definició
Nota
- El bloquejador d'escriptura s'utilitza en l'anàlisi informàtica forense i garanteix que, durant una investigació, les dades contingudes en un suport d'emmagatzematge digital no seran alterades de cap manera.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca bloquejador d'escriptura, n m
- es bloqueador de escritura, n m
- fr bloqueur d'écriture, n m
- en write blocker, n
- en write-blocker, n
<Dret penal>
Definició
Nota
- El bloquejador d'escriptura s'utilitza en l'anàlisi informàtica forense i garanteix que, durant una investigació, les dades contingudes en un suport d'emmagatzematge digital no seran alterades de cap manera.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca buhid
- ar بوهيد
- cy Buhid
- de Buhid
- en Buhid
- es buhid
- eu buhidera
- eu buhid sin. compl.
- fr buhid
- gl buhid
- gn vuhid
- it buhid
- pt buhid
- zh 布迪语
- scr Escriptura buhid
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>
Definició
L'àrea lingüística del buhid limita amb zones on es parla tadyawan, batangan, hanunoo i tagal.
Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certes dificultats. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.
Els buhid han conservat el sistema d'escriptura propi, a diferència d'altres comunitats lingüístiques de les Filipines que van adoptar l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar-hi al segle XVI. L'escriptura buhid és una de les dues variants de l'escriptura mangyan, juntament amb l'utilitzada pels hanunóo.
L'escriptura mangyan deriva de l'escriptura kavi i està relacionada amb l'escriptura baybayin, utilitzada originalment per a escriure el tagal. El suport tradicional de l'escriptura mangyan és el bambú, sobre el qual es graven les lletres amb l'ajut d'un instrument afilat. El procés de gravació es fa en columnes verticals, de dalt a baix i d'esquerra a dreta, encara que habitualment es llegeix d'esquerra a dreta, en sentit horitzontal.
<Informàtica > Maquinari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca capçal d'escriptura, n m
- ca cap d'escriptura, n m sin. compl.
- es cabeza de escritura
- fr tête d'écriture
- en write head
<Informàtica > Maquinari>
Definició
<Indústria de les tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca capçal d'escriptura, n m
- ca cap d'escriptura, n m sin. compl.
- es cabeza de escritura
- fr tête d'écriture
- en write head
<Indústria > Indústria de les tecnologies de la informació i la comunicació>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca capçal d'escriptura, n m
- ca cap d'escriptura, n m sin. compl.
- es cabeza de escritura
- fr tête d'écriture
- en write head
<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>
Definició
<Informàtica > Maquinari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca capçal de lectura/escriptura, n m
- ca cap de lectura/escriptura, n m sin. compl.
- es cabeza de lectura/escritura
- fr tête de lecture/écriture
- en read/write head
<Informàtica > Maquinari>
Definició
<Indústria de les tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca capçal de lectura/escriptura, n m
- ca cap de lectura/escriptura, n m sin. compl.
- es cabeza de lectura/escritura
- fr tête de lecture/écriture
- en read/write head
<Indústria > Indústria de les tecnologies de la informació i la comunicació>
