Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "espargir" dins totes les àrees temàtiques

agulla de sargir agulla de sargir

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla de sargir, n f
  • ca  agulla de sorgir, n f sin. compl.
  • es  aguja de zurcir
  • fr  aiguille à repriser
  • en  darning needle

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Agulla, més gruixuda que la de cosir, emprada per a sargir.
arpella cendrosa arpella cendrosa

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  arpella cendrosa, n f
  • ca  esparver cendrós, n m sin. compl.
  • es  aguilucho cenizo
  • fr  busard cendré
  • en  Montagu's harrier
  • de  Wiesenweihe
  • nc  Circus pygargus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

arpella pàl·lida comuna arpella pàl·lida comuna

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  arpella pàl·lida comuna, n f
  • ca  arpella pàl·lida, n f sin. compl.
  • ca  esparver d'estany, n m sin. compl.
  • es  aguilucho pálido
  • fr  busard Saint-Martin
  • en  hen harrier
  • de  Kornweihe
  • nc  Circus cyaneus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caparrot, n m
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare blau, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  margalida borda, n f alt. sin.
  • ca  pa de llop, n m alt. sin.
  • ca  espargos de llop, n m pl var. ling.
  • nc  Orobanche ramosa L.
  • nc  Phelypaea ramosa (L.) C.A. Mey. sin. compl.

<Botànica > orobancàcies>

elani comú elani comú

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  elani comú, n m
  • ca  esparver d'espatlles negres, n m sin. compl.
  • es  elanio común
  • fr  élanion blanc
  • en  black-winged kite
  • de  Gleitaar
  • nc  Elanus caeruleus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

elani comú elani comú

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  elani comú, n m
  • ca  esparver d'espatlles negres, n m sin. compl.
  • es  elanio común, n m
  • fr  élanion blanc, n m
  • en  black-winged kite, n
  • de  Gleitaar, n m
  • nc  Elanus caeruleus

<Zoologia > Ocells>

Definició
Taxonomia: Accipitriformes > Accipítrids > Elanus
enciam espàrrec enciam espàrrec

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>

  • ca  enciam espàrrec, n m
  • es  apio lechuga
  • es  espárrago lechuga
  • es  lechuga china
  • es  lechuga de tallo
  • es  lechuga espárrago
  • fr  laitue asperge
  • fr  laitue chinoise
  • fr  laitue tige
  • fr  laitue-asperge
  • fr  laitue-céleri
  • it  lattuga asparago
  • pt  alface espargo
  • en  asparagus lettuce
  • en  celery lettuce
  • en  celtuce
  • en  Chinese lettuce
  • en  stem lettuce
  • de  Spargelsalat
  • zh  笋菜
  • zh  莴苣
  • zh  da ye wo ju, n
  • zh  jing wo ju, n
  • zh  jing yong wo ju, n
  • zh  nen jing wo ju, n
  • zh  sǔn cài, n
  • zh  wō jù, n
  • zh  wo sun, n
  • nc  Lactuca sativa var. angustana
  • nc  Lactuca sativa var. asparagina

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Varietat d'enciam de fulles lanceolades i agudes, i tija llarga i gruixuda comestible, conreada especialment a la Xina.

Nota

  • Segons la varietat dialectal són també adequades les denominacions catalanes creades sobre les formes encisam i lletuga (variants de enciam) i espàrgol (variant de espàrrec).
enciam espàrrec enciam espàrrec

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  enciam espàrrec, n m
  • es  apio lechuga
  • es  espárrago lechuga
  • es  lechuga china
  • es  lechuga de tallo
  • es  lechuga espárrago
  • fr  laitue asperge
  • fr  laitue chinoise
  • fr  laitue tige
  • fr  laitue-asperge
  • fr  laitue-céleri
  • it  lattuga asparago
  • pt  alface espargo
  • en  asparagus lettuce
  • en  celery lettuce
  • en  celtuce
  • en  Chinese lettuce
  • en  stem lettuce
  • de  Spargelsalat
  • nc  Lactuca sativa var. angustana
  • nc  Lactuca sativa var. asparagina

<Botànica>

Definició
Varietat d'enciam conreada especialment a la Xina, de fulles lanceolades i agudes, i tija llarga i gruixuda comestible.

Nota

  • Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions creades sobre les formes encisam i lletuga (variants de enciam) i espàrgol (variant de espàrrec).
enciam espàrrec enciam espàrrec

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  enciam espàrrec, n m
  • es  apio lechuga
  • es  espárrago lechuga
  • es  lechuga china
  • es  lechuga de tallo
  • es  lechuga espárrago
  • fr  laitue asperge
  • fr  laitue chinoise
  • fr  laitue tige
  • fr  laitue-asperge
  • fr  laitue-céleri
  • it  lattuga asparago
  • pt  alface espargo
  • en  asparagus lettuce
  • en  celery lettuce
  • en  celtuce
  • en  Chinese lettuce
  • en  stem lettuce
  • de  Spargelsalat
  • nc  Lactuca sativa var. angustana
  • nc  Lactuca sativa var. asparagina

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Varietat d'enciam conreada especialment a la Xina, de fulles lanceolades i agudes, i tija llarga i gruixuda comestible.

Nota

  • Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions creades sobre les formes encisam i lletuga (variants de enciam) i espàrgol (variant de espàrrec).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esbarzer, n m
  • ca  abarta, n f sin. compl.
  • ca  barça, n f sin. compl.
  • ca  mora (fruit), n f sin. compl.
  • ca  romeguer, n m sin. compl.
  • ca  romeguera, n f sin. compl.
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  aristol, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzers, n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera bicolor, n f alt. sin.
  • ca  abarsa, n f var. ling.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  asbraser, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  esbarger, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarser, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • nc  Rubus L. subgen. Rubus

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).