Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "espargir" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca elani comú, n m
- ca esparver d'espatlles negres, n m sin. compl.
- es elanio común, n m
- fr élanion blanc, n m
- en black-winged kite, n
- de Gleitaar, n m
- nc Elanus caeruleus
<Zoologia > Ocells>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca enciam espàrrec, n m
- es apio lechuga
- es espárrago lechuga
- es lechuga china
- es lechuga de tallo
- es lechuga espárrago
- fr laitue asperge
- fr laitue chinoise
- fr laitue tige
- fr laitue-asperge
- fr laitue-céleri
- it lattuga asparago
- pt alface espargo
- en asparagus lettuce
- en celery lettuce
- en celtuce
- en Chinese lettuce
- en stem lettuce
- de Spargelsalat
- nc Lactuca sativa var. angustana
- nc Lactuca sativa var. asparagina
<Botànica>
Definició
Nota
- Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions creades sobre les formes encisam i lletuga (variants de enciam) i espàrgol (variant de espàrrec).
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca enciam espàrrec, n m
- es apio lechuga
- es espárrago lechuga
- es lechuga china
- es lechuga de tallo
- es lechuga espárrago
- fr laitue asperge
- fr laitue chinoise
- fr laitue tige
- fr laitue-asperge
- fr laitue-céleri
- it lattuga asparago
- pt alface espargo
- en asparagus lettuce
- en celery lettuce
- en celtuce
- en Chinese lettuce
- en stem lettuce
- de Spargelsalat
- nc Lactuca sativa var. angustana
- nc Lactuca sativa var. asparagina
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
Nota
- Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions creades sobre les formes encisam i lletuga (variants de enciam) i espàrgol (variant de espàrrec).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>
- ca enciam espàrrec, n m
- es apio lechuga
- es espárrago lechuga
- es lechuga china
- es lechuga de tallo
- es lechuga espárrago
- fr laitue asperge
- fr laitue chinoise
- fr laitue tige
- fr laitue-asperge
- fr laitue-céleri
- it lattuga asparago
- pt alface espargo
- en asparagus lettuce
- en celery lettuce
- en celtuce
- en Chinese lettuce
- en stem lettuce
- de Spargelsalat
- zh 笋菜
- zh 莴苣
- zh da ye wo ju, n
- zh jing wo ju, n
- zh jing yong wo ju, n
- zh nen jing wo ju, n
- zh sǔn cài, n
- zh wō jù, n
- zh wo sun, n
- nc Lactuca sativa var. angustana
- nc Lactuca sativa var. asparagina
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
Nota
- Segons la varietat dialectal són també adequades les denominacions catalanes creades sobre les formes encisam i lletuga (variants de enciam) i espàrgol (variant de espàrrec).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca abarta, n f sin. compl.
- ca barça, n f sin. compl.
- ca mora (fruit), n f sin. compl.
- ca romeguer, n m sin. compl.
- ca romeguera, n f sin. compl.
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca aristol, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzers, n m pl alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
- ca abarsa, n f var. ling.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca asbraser, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca esbarger, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarser, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- nc Rubus L. subgen. Rubus
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esbarzer, n m
- ca abarta, n f sin. compl.
- ca barça, n f sin. compl.
- ca mora (fruit), n f sin. compl.
- ca romeguer, n m sin. compl.
- ca romeguera, n f sin. compl.
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca aristol, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzers, n m pl alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
- ca abarsa, n f var. ling.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca asbraser, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca esbarger, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarser, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- nc Rubus L. subgen. Rubus
<Botànica > rosàcies>
Nota
- La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).
<Imatge personal > Perruqueria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca escarpir, v tr
- es desenredar
<Imatge personal > Perruqueria>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espàrec bord, n m
- ca frare, n m alt. sin.
- ca frare d'estepa, n m alt. sin.
- ca frare de ginesta, n m alt. sin.
- ca frare de ginestell, n m alt. sin.
- ca frare del ginestell, n m alt. sin.
- ca frares, n m pl alt. sin.
- ca herba sora, n f alt. sin.
- ca espargos de llop, n m pl var. ling.
- nc Orobanche rapum-genistae Thuill.
- nc Orobanche major L. p.p. var. ling.
- nc Orobanche rapum auct. var. ling.
<Botànica > orobancàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espàrec bord, n m
- ca frare, n m alt. sin.
- ca frare d'estepa, n m alt. sin.
- ca frare de ginesta, n m alt. sin.
- ca frare de ginestell, n m alt. sin.
- ca frare del ginestell, n m alt. sin.
- ca frares, n m pl alt. sin.
- ca herba sora, n f alt. sin.
- ca espargos de llop, n m pl var. ling.
- nc Orobanche rapum-genistae Thuill.
- nc Orobanche major L. p.p. var. ling.
- nc Orobanche rapum auct. var. ling.
<Botànica > orobancàcies>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca espargidor de reg, n m
- es esparcidor de riego
<Bricolatge > Ferreteria>