Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "espaterrar" dins totes les àrees temàtiques

albellatge albellatge

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  albellatge ample, n m alt. sin.
  • ca  albellatge de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  espartera, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  jaç, n m alt. sin.
  • ca  piló, n m alt. sin.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  alvelatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  aspartera, n f var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  erbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbelatge, n m var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. hirta
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. villosa Pignatti var. ling.
  • nc  Hyparrhenia podotricha (Hochst. ex Steud.) Andersson var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  albellatge ample, n m alt. sin.
  • ca  albellatge de fulla ampla, n m alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  espartera, n f alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  jaç, n m alt. sin.
  • ca  piló, n m alt. sin.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  alvelatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  aspartera, n f var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  erbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbelatge, n m var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. hirta
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. villosa Pignatti var. ling.
  • nc  Hyparrhenia podotricha (Hochst. ex Steud.) Andersson var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bandejar, v tr
  • ca  desterrar, v tr sin. compl.
  • ca  proscriure, v tr sin. compl.
  • es  desterrar
  • es  proscribir

<Dret>

Definició
Condemnar {algú} a l'exili o a sortir d'un territori o d'un lloc.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El Govern va bandejar la comunitat gitana que vivia en descampats.

    Ex.: Durant el franquisme es van desterrar moltes famílies.

    Ex.: Després de la guerra, els van proscriure a un poble del sud.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bandejar, v tr
  • ca  desterrar, v tr sin. compl.
  • es  alejar
  • es  apartar
  • es  desterrar
  • es  proscribir

<Dret>

Definició
Apartar o allunyar {alguna cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'Ajuntament té l'obligació de bandejar les polítiques de malbaratament.

    Ex.: Són partidaris de desterrar el vel islàmic, ja que el consideren una tradició discriminatòria i incompatible amb els drets humans.
cuc de terra cuc de terra

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cuc de terra, n m
  • ca  furga, n f sin. compl.
  • ca  llambric, n m sin. compl.
  • ca  llombric, n m sin. compl.
  • ca  papaterra, n f sin. compl.
  • es  lombriz
  • fr  lombric
  • fr  ver de terre
  • en  earthworm

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Anèl·lid oligoquet, especialment de la família dels lumbrícids, que viu al sòl i s'alimenta de partícules orgàniques, de tal manera que provoca un esponjament del terreny.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  deportar, v tr
  • es  deportar
  • es  desterrar

<Dret>

Definició
Transportar {una persona condemnada} a un indret llunyà del qual no ha de sortir o expulsar-la per raons polítiques o com a càstig.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Milers de persones van ser deportades a camps de concentració.
empitarrar-se empitarrar-se

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  empitarrar-se, v intr pron
  • ca  empitrar-se, v intr pron sin. compl.

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

encimar encimar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  encimar, v tr
  • ca  caponar, v tr sin. compl.
  • ca  escaparrar, v tr sin. compl.
  • ca  esmotxar, v tr sin. compl.
  • es  cimar
  • es  descopar
  • es  desmochar
  • fr  décapiter
  • fr  écimer
  • fr  étêter
  • en  top off, to

<Agricultura > Horticultura>

Definició
Operació de conreu que consisteix a treure la part superior d'una tija o d'un arbre.
esguerrar esguerrar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  esguerrar, v tr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Tallar un membre o una part del cos a algú o ferir algú danyant-lo greument en una part del cos.
espart espart

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espart, n m
  • ca  espart bo, n m alt. sin.
  • ca  espart d'estores, n m alt. sin.
  • ca  espart ver, n m alt. sin.
  • ca  espartera, n f alt. sin.
  • ca  espartet, n m alt. sin.
  • ca  aspart, n m var. ling.
  • ca  aspart ver, n m var. ling.
  • ca  aspartera, n f var. ling.
  • ca  atotxa, n f var. ling.
  • ca  atotxons (espigues immadures), n m pl var. ling.
  • ca  totxa, n f var. ling.
  • ca  totxera, n f var. ling.
  • nc  Stipa tenacissima L.
  • nc  Macrochloa tenacissima (L.) Kunth sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>