Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "espenta" dins totes les àrees temàtiques
<Protecció civil > Bombers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>
- ca aigua espessa, n f
- es agua espesa
<Bombers > Recursos > Material operatiu>
Definició
Nota
- Té l'avantatge de poder ser projectada amb llances de raig compacte a una distància i alçada considerables, i de resistir l'empenta del vent quan és projectada des de mitjans aeris. Per contra, no té la capacitat de penetració i polvorització de l'aigua comuna i torna relliscoses les superfícies que mulla.
<Zoroastrisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Amesa Spenta, n m
<Religions > Zoroastrisme>
Definició
Nota
- Zoroastre va fer dels Amesa Spenta atributs d'Ahura Mazda. En textos posteriors, la denominació Amesa Spenta sembla que s'utilitza de forma més imprecisa per a designar les divinitats en general.
- La denominació Amesa Spenta prové de l'avèstic i significa, literalment, 'immortal benèfic'.
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca amputació d'empenya
- en amputation of forefoot
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema musculoesquelètic>
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2023.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca angelet comú, n m
- es blanca esbelta, n f
- fr piéride de la moutarde, n f
- fr piéride du lotier, n f
- it bianco latte, n m
- it pieride della senape, n f
- en wood white, n
- nc Leptidea sinapis
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arítjol, n m
- ca arínjol, n m sin. compl.
- ca aritja, n f sin. compl.
- ca heura espinosa, n f sin. compl.
- ca matavelles, n m sin. compl.
- ca sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
- ca arinjolera, n f alt. sin.
- ca arínjols, n m pl alt. sin.
- ca arítjols, n m pl alt. sin.
- ca banya de bou, n f alt. sin.
- ca emparriladora, n f alt. sin.
- ca esbarzeró, n m alt. sin.
- ca hedra del diable, n f alt. sin.
- ca hedra espinosa, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba espinosa, n f alt. sin.
- ca heura del diable, n f alt. sin.
- ca llengua de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
- ca llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarsa, n f alt. sin.
- ca sarsa de la terra, n f alt. sin.
- ca sarsa del país, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella, n f alt. sin.
- ca sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
- ca amparrilaora, n f var. ling.
- ca aríjol, n m var. ling.
- ca aríjols, n m pl var. ling.
- ca aríngel, n m var. ling.
- ca aríngol, n m var. ling.
- ca aringols, n m pl var. ling.
- ca arinyol, n m var. ling.
- ca arinyols, n m pl var. ling.
- ca aritjol, n m var. ling.
- ca aritjols, n m pl var. ling.
- ca eritja, n f var. ling.
- ca erítjol, n m var. ling.
- ca eritjols, n m pl var. ling.
- ca erítjols, n m pl var. ling.
- ca errigos, n m pl var. ling.
- ca panilla, n f var. ling.
- ca parrilla, n f var. ling.
- ca salsaparella, n f var. ling.
- ca salsaparrilla, n f var. ling.
- ca sansaparrilla, n f var. ling.
- ca saparrilla, n f var. ling.
- ca sarsa-parrilla, n f var. ling.
- ca sarsabarrella, n f var. ling.
- ca sarsaparella, n f var. ling.
- ca sarsaparrilla, n f var. ling.
- ca téttiu, n m var. ling.
- ca zarzaparrilla, n f var. ling.
- nc Smilax aspera L.
<Botànica > esmilacàcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca asturià
- ca asturianolleonès sin. compl.
- ca asturlleonès sin. compl.
- ca bable sin. compl.
- ca lleonès sin. compl.
- cod asturianu (Espanya)
- cod mirandès (Portugal)
- ar الليونية
- cy Astwreg
- cy Leoneg sin. compl.
- de Asturisch
- de Asturischleonesich sin. compl.
- de Asturleonesisch sin. compl.
- de Leonesisch sin. compl.
- en Asturian
- en Astur-Leonese sin. compl.
- en Asturian-Leonese sin. compl.
- en Leonese sin. compl.
- es asturiano
- es asturianoleonés sin. compl.
- es asturleonés sin. compl.
- es leonés sin. compl.
- eu asturleonera
- fr asturien
- fr asturien-léonais sin. compl.
- fr asturléonais sin. compl.
- fr léonais sin. compl.
- gl asturiano
- gl asturianoleonés sin. compl.
- gl asturleonés sin. compl.
- gl leonés sin. compl.
- gn asturiano
- gn asturianoleone sin. compl.
- gn asturleone sin. compl.
- gn leone sin. compl.
- it asturiano
- it asturianoleonese sin. compl.
- it asturleonese sin. compl.
- it leonese sin. compl.
- ja アストゥリアス語
- ja アストゥリア・レオン語 sin. compl.
- nl Asturisch
- nl Asturiano-Leonees sin. compl.
- nl Leonees sin. compl.
- nl Mirandees sin. compl.
- oc asturian
- oc asturianoleonés sin. compl.
- oc asturleonés sin. compl.
- oc leonés sin. compl.
- pt asturiano
- pt asturiano-leonês sin. compl.
- pt asturo-leonês sin. compl.
- pt leonês sin. compl.
- pt mirandês sin. compl.
- ru Астурийский язык
- ru Леонский sin. compl.
- ru Астурийско-леонский sin. compl.
- ru Леонско-астурийский sin. compl.
- sw Asturian
- sw Astur-leonese sin. compl.
- sw Asturia-leonese sin. compl.
- sw Leonese sin. compl.
- tmh Taliyunist
- tmh tasturliyunisit sin. compl.
- tmh tawstriyanulyunisit sin. compl.
- tmh Tawstriyat sin. compl.
- zh 莱昂语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Espanya>, <Europa > Portugal>
Definició
El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.
Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.
El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.
L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca banc de semen, n m
- ca banc d'esperma, n m sin. compl.
- es banco de esperma, n m
- es banco de semen, n m
- en sperm bank, n
<Bioètica > Reproducció humana > Reproducció assistida>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cabàs, n m
- es capazo, n m
- es espuerta, n m
- fr grand capas de sparte, n m
- en basket, n
<Enginyeria forestal>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cabàs, n m
- ca senalla, n f sin. compl.
- es capacho
- es espuerta
- fr cabas
- en labourer's work basket
- de biegsamer Arbeitskorb
- de Kiepe
<Construcció>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cabàs, n m
- ca senalla, n f sin. compl.
- es capacho
- es espuerta
<Construcció>
