Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "espertina" dins totes les àrees temàtiques

director esportiu | directora esportiva director esportiu | directora esportiva

<Esports > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  director esportiu | directora esportiva, n m, f
  • es  director deportivo
  • fr  directeur sportif
  • en  sports manager

<Esports > Ocupacions>

Definició
Persona que és el màxim responsable de les decisions esportives d'un club o d'un equip en matèria de planificació, fitxatges, etc. i que, en determinats esports, dirigeix la tàctica dels esportistes durant una competició.
director esportiu | directora esportiva director esportiu | directora esportiva

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  director esportiu | directora esportiva, n m, f
  • es  director deportivo | directora deportiva, n m, f
  • fr  directeur sportif | directrice sportive, n m, f
  • en  sports manager, n

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Persona responsable de les decisions esportives d'un club o un equip en matèria de planificació i fitxatges.
director esportiu | directora esportiva director esportiu | directora esportiva

<13 Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  director esportiu | directora esportiva, n m, f
  • es  director deportivo | directora deportiva
  • fr  directeur sportif | directrice sportive
  • en  sports manager

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Tècnic esportiu d'un equip encarregat de dirigir la tàctica dels corredors.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragonera, n f
  • ca  dragonària, n f sin. compl.
  • ca  escandalosa, n f sin. compl.
  • ca  serpentària, n f sin. compl.
  • ca  colobra, n f alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragònica, n f alt. sin.
  • ca  dragontera, n f alt. sin.
  • ca  dragontina, n f alt. sin.
  • ca  herba dragonera, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  pell de serpent, n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  serpentina major, n f alt. sin.
  • ca  serpera, n f alt. sin.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Dracunculus vulgaris Schott
  • nc  Arum dracunculus L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

dragonera dragonera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dragonera, n f
  • ca  dragonària, n f sin. compl.
  • ca  escandalosa, n f sin. compl.
  • ca  serpentària, n f sin. compl.
  • ca  colobra, n f alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragònica, n f alt. sin.
  • ca  dragontera, n f alt. sin.
  • ca  dragontina, n f alt. sin.
  • ca  herba dragonera, n f alt. sin.
  • ca  herba escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  pell de serpent, n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  serpentina major, n f alt. sin.
  • ca  serpera, n f alt. sin.
  • ca  culebra, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Dracunculus vulgaris Schott
  • nc  Arum dracunculus L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

durbec vespertí durbec vespertí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  durbec vespertí, n m
  • es  picogordo vespertino
  • fr  gros-bec errant
  • en  evening grosbeak
  • de  Abendkernbeißer
  • nc  Hesperiphona vespertina
  • nc  Fringilla vespertina alt. sin.

<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>

durbec vespertí durbec vespertí

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  durbec vespertí, n m
  • es  picogordo vespertino
  • fr  gros-bec errant
  • en  evening grosbeak
  • de  Abendkernbeißer
  • nc  Hesperiphona vespertina
  • nc  Fringilla vespertina alt. sin.

<36.123 Ocells > Passeriformes > Fringíl·lids>

Eimeriina Eimeriina

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Eimeriina

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Subordre de protozous de la sublasse Coccidia, paràsits intracel·lulars de cicle directe o indirecte en funció de la família, caracteritzats per presentar tant multiplicacions asexuals com sexuals, amb formació d'ooquists, i localitzats en els teixits epitelials, generalment de l'intestí, de mamífers i ocells.

Nota

  • Comprèn les famílies Cryptosporidiidae (gènere Cryptosporidium), Eimeriidae (gèneres Eimeria i Isospora) i Sarcocystidae. Els seus individus reben el nom de coccidis i els de la família Sarcocystidae reben el nom de coccidis formadors de quists.
Eimeriina Eimeriina

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Eimeriina

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Subordre de protozous de la sublasse Coccidia, paràsits intracel·lulars de cicle directe o indirecte en funció de la família, caracteritzats per presentar tant multiplicacions asexuals com sexuals, amb formació d'ooquists, i localitzats en els teixits epitelials, generalment de l'intestí, de mamífers i ocells.

Nota

  • Comprèn les famílies Cryptosporidiidae (gènere Cryptosporidium), Eimeriidae (gèneres Eimeria i Isospora) i Sarcocystidae. Els seus individus reben el nom de coccidis i els de la família Sarcocystidae reben el nom de coccidis formadors de quists.
Eimeriina Eimeriina

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  Eimeriina

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Subordre de protozous de la sublasse Coccidia, paràsits intracel·lulars de cicle directe o indirecte en funció de la família, caracteritzats per presentar tant multiplicacions asexuals com sexuals, amb formació d'ooquists, i localitzats en els teixits epitelials, generalment de l'intestí, de mamífers i ocells.

Nota

  • Comprèn les famílies Cryptosporidiidae (gènere Cryptosporidium), Eimeriidae (gèneres Eimeria i Isospora) i Sarcocystidae. Els seus individus reben el nom de coccidis i els de la família Sarcocystidae reben el nom de coccidis formadors de quists.