Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "est" dins totes les àrees temàtiques

criteris ambientals, socials i de governança criteris ambientals, socials i de governança

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  criteris ambientals, socials i de governança, n m pl
  • ca  criteris ASG, n m pl
  • ca  factors ambientals, socials i de governança, n m pl
  • ca  factors ASG, n m pl
  • es  criterios ambientales, sociales y de gobernanza, n m pl
  • es  criterios ASG, n m pl
  • es  factores ambientales, sociales y de gobernanza, n m pl
  • es  factores ASG, n m pl
  • fr  critères environnementaux, sociaux et de gouvernance, n m pl
  • fr  critères ESG, n m pl
  • fr  facteurs environnementaux, sociaux et de gouvernance, n m pl
  • fr  facteurs ESG, n m pl
  • fr  ESG, n m pl sigla
  • en  environmental, social and corporate governance criteria, n pl
  • en  environmental, social, and governance factors, n pl
  • en  ESG criteria, n pl
  • en  ESG factors, n pl
  • en  ESG, n pl sigla

<Economia > Finances > Mercats financers>

Definició
Conjunt de criteris utilitzats per a avaluar la sostenibilitat i l'impacte social d'una inversió en una empresa o negoci.

Nota

  • Els criteris ASG inclouen criteris ambientals (edificació ecològica, canvi climàtic, reducció de la petjada de carboni, energies renovables, emissions, desforestació, gestió de l'aigua, etc.), criteris socials (respecte dels drets humans, erradicació de l'explotació infantil, millora de les condicions laborals, inclusió i diversitat, seguretat laboral, etc.) i criteris de governança (diversitat en els consells d'administració, polítiques anticorrupció, codis de conducta, polítiques de remuneració, etc.).
datació per ressonància de spin electrònic datació per ressonància de spin electrònic

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  datació per ressonància de spin electrònic, n f
  • ca  datació per ressonància paramagnètica electrònica, n f sin. compl.
  • ca  ESR, n f sigla
  • es  datación por resonancia de espín electrónico
  • es  ESR sigla
  • en  electron spin resonance dating
  • en  ESR sigla

<Arqueologia > Treball de laboratori > Datació absoluta>

Definició
Tècnica de datació absoluta en què es mesura la radiació electromagnètica absorbida per un material originat per cocció, generalment ceràmic, en ésser sotmès el material a un camp magnètic.
dofí ratllat dofí ratllat

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dofí ratllat, n m
  • ca  dofí llistat, n m sin. compl.
  • nc  Stenella coeruleoalba
  • auct  (Meyen 1833)
  • cod  DST
  • es  estenela listada
  • fr  dauphin bleu et blanc
  • en  striped dolphin

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>

dofí ratllat dofí ratllat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dofí ratllat, n m
  • ca  dofí llistat, n m sin. compl.
  • nc  Stenella coeruleoalba
  • auct  (Meyen 1833)
  • cod  DST
  • es  estenela listada
  • fr  dauphin bleu et blanc
  • en  striped dolphin

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>

ecto- ecto-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ecto-
  • ca  ect- sin. compl.

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

Definició
Formes prefixades del mot grec ektós, que significa de fora, extern.
educació secundària obligatòria educació secundària obligatòria

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  educació secundària obligatòria, n f
  • ca  segona ensenyança, n f sin. compl.
  • ca  ESO, n f sigla
  • es  educación secundaria obligatoria
  • es  ESO
  • fr  collège
  • en  compulsory lower secondary education
  • en  compulsory secondary education
  • en  lower secondary education

<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>

Definició
Etapa de l'educació secundària de caràcter obligatori i gratuït que comprèn actualment quatre cursos acadèmics i que té la finalitat de transmetre a l'alumne els elements bàsics de la cultura, formar-lo per a assumir els seus deures i exercir els seus drets i preparar-lo o bé per a la incorporació a la vida activa, o bé per a accedir a la formació professional específica de grau mitjà o al batxillerat.

Nota

  • 1. La denominació catalana segona ensenyança és pròpia d'Andorra.
  • 2. L'educació secundària obligatòria actualment s'estructura en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun: primer cicle (12-14 anys) i segon cicle (14-16 anys).
educació secundària obligatòria educació secundària obligatòria

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  educació secundària obligatòria, n f
  • ca  segona ensenyança, n f sin. compl.
  • ca  ESO, n f sigla
  • es  educación secundaria obligatoria, n f
  • es  ESO, n f sigla
  • fr  collège, n m
  • en  compulsory lower secondary education, n
  • en  compulsory secondary education, n
  • en  lower secondary education, n

<Educació > Currículum i cicles educatius>

Definició
Etapa de l'educació secundària de caràcter obligatori que comprèn actualment quatre cursos acadèmics i que té la finalitat de transmetre a l'alumne els elements bàsics de la cultura, formar-lo per a assumir els seus deures i exercir els seus drets i preparar-lo o bé per a la incorporació a la vida activa, o bé per a accedir a la formació professional específica de grau mitjà o al batxillerat.

Nota

  • 1. La denominació catalana segona ensenyança és pròpia d'Andorra.
  • 2. L'educació secundària obligatòria actualment s'estructura en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun: primer cicle (12-14 anys) i segon cicle (14-16 anys). Si no es té el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, a partir dels 16 anys es pot accedir als programes de formació i inserció (PFI) o, a partir dels 17 anys, es pot accedir als cicles formatius de grau mitjà si se supera la prova d'accés.
educació secundària obligatòria educació secundària obligatòria

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  educació secundària obligatòria, n f
  • ca  ESO, n f sigla
  • es  educación secundaria obligatoria, n f
  • es  ESO, n f sigla
  • en  compulsory secondary education, n
  • en  ESO, n sigla

<Gestió universitària > Formació i estudis / Education and studies>

element potencialment tòxic element potencialment tòxic

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  element potencialment tòxic, n m
  • ca  EPT, n m sigla
  • es  elemento potencialmente tóxico
  • es  EPT sigla

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Agents contaminants > Tipus >

Definició
Element metàl·lic o no-metàl·lic que, en determinades concentracions, pot ser tòxic per als éssers vius.

Nota

  • Els termes element potencialment tòxic (EPT) i metall pesant s'utilitzen sovint impròpiament com a sinònims. Cal tenir en compte que hi ha elements potencialment tòxics, com ara l'arseni i el seleni, que no són metalls, i que alguns d'aquests elements poden resultar tòxics sols en funció del seu grau de concentració. En concentracions baixes pot resultar no sols que no siguin tòxics sinó que fins i tot siguin indispensables.
element potencialment tòxic element potencialment tòxic

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  element potencialment tòxic, n m
  • ca  EPT, n m sigla
  • es  elemento potencialmente tóxico
  • es  EPT sigla

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Agents contaminants > Tipus >

Definició
Element metàl·lic o no-metàl·lic que, en determinades concentracions, pot ser tòxic per als éssers vius.

Nota

  • Els termes element potencialment tòxic (EPT) i metall pesant s'utilitzen sovint impròpiament com a sinònims. Cal tenir en compte que hi ha elements potencialment tòxics, com ara l'arseni i el seleni, que no són metalls, i que alguns d'aquests elements poden resultar tòxics sols en funció del seu grau de concentració. En concentracions baixes pot resultar no sols que no siguin tòxics sinó que fins i tot siguin indispensables.