Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "excavar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI escalar (un conflicte), (un conflicte) escalar o (un conflicte) escalar-se? 0 CRITERI escalar (un conflicte), (un conflicte) escalar o (un conflicte) escalar-se?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI escalar (un conflicte), (un conflicte) escalar o (un conflicte) escalar-se?
  • es  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalar, v intr
  • es  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalarse, v intr pron
  • es  (escalar v tr) escalar, v tr
  • fr  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) augmenter, v intr
  • fr  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalader, v intr
  • fr  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalader, s', v intr pron
  • fr  (escalar v tr) escalader, v tr
  • en  (escalar v intr / escalar-se v intr pron) escalate, to, v intr
  • en  (escalar v tr) escalate, to, v tr

<Dret > Resolució alternativa de conflictes>

Definició
Tant parlar de escalar un conflicte com dir que un conflicte escala o s'escala es considera adequat, d'acord amb les estructures i els significats següents:

- Es diu que algú escala un conflicte (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) quan fa que augmenti progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús transitiu, en què un agent o una causa actuen sobre un conflicte fent-ne augmentar la intensitat.
. Ex.: Els sindicats aposten per escalar el conflicte i traslladar-lo a la taula de negociació.
. L'equivalent castellà és escalar; el francès, escalader, i l'anglès, to escalate.

- Es diu que un conflicte escala o s'escala (forma normalitzada també pel Consell Supervisor) quan augmenta progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús intransitiu, que es pot construir com a no pronominal o bé com a pronominal, en què un conflicte augmenta d'intensitat com a conseqüència de l'acció d'un agent o una causa.
. Ex.: Sense mediació hi ha conflictes que escalen / s'escalen i arriben davant dels tribunals penals.
. Els equivalents castellans són escalar i escalarse; els francesos, augmenter, escalader i s'escalader, i l'anglès, to escalate.

Els motius d'acceptar aquests usos de escalar (tot i que probablement es deu a la influència de l'anglès, en què forma part de la llengua general) són els següents:
(1) Deriva del primitiu escala, que, en un ús metafòric, té el significat de gradació en què es basa escalar.
(2) El derivat escalada es recull en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans amb un significat relacionat ("Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.").
(3) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i el francès, s'utilitzen formes anàlogues.

El verb escalar es documenta sobretot en textos de política i relacions internacionals, tant de tipus especialitzat com periodístic i de divulgació.

Nota

  • 1. El nom corresponent a l'acció de escalar o escalar-se és escalada (nom femení ), sovint expressat com a escalada del conflicte.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI desescalar (un conflicte), (un conflicte) desescalar o (un conflicte) desescalar-se?
  • 3. Podeu consultar la fitxa completa de escalar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sobre escalada i desescalada: els conflictes es poden escalar i desescalar?, en el web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/escalada-i-desescalada-els-conflictes-poden-escalar-i-desescalar).
acarar acarar

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  acarar, v tr
  • ca  confrontar, v tr sin. compl.
  • ca  encarar, v tr sin. compl.
  • es  carear, v tr
  • es  confrontar, v tr
  • es  cotejar, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Nota

  • Vegeu la nota d'acarament.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acarar, v tr
  • ca  afrontar, v tr sin. compl.
  • ca  confrontar, v tr sin. compl.
  • ca  encarar, v tr sin. compl.
  • ca  posar en confront sin. compl.
  • es  afrontar
  • es  carear
  • es  confrontar

<Dret penal>

Definició
Posar en presència {dues persones o més que fan afirmacions contradictòries} en el procés penal per treure la veritat d'un fet.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Van acarar l'acusat amb els testimonis en el judici.

    Ex.: El jutge va encarar l'acusat amb les víctimes.

    Ex.: Va confrontar l'acusat amb el testimoni per veure qui dels dos amagava alguna cosa.

    Ex.: L'advocat de la defensa afrontà l'acusat amb la víctima per tal de demostrar que mentia.

    Ex.: La policia va decidir posar en confront ambdós testimonis per a esbrinar quin dels dos mentia.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acarar, v tr
  • ca  afrontar, v tr sin. compl.
  • ca  confrontar, v tr sin. compl.
  • ca  encarar, v tr sin. compl.
  • ca  posar en confront sin. compl.
  • es  afrontar
  • es  confrontar
  • es  cotejar

<Dret públic>

Definició
Posar en presència {dos o més documents o textos} per comparar-los.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Han acarat els dos documents per veure si la còpia era idèntica a l'original.

    Ex.: El notari ha encarat els testaments per comprovar-ne l'autenticitat.

    Ex.: Van confrontar els textos per veure si un dels dos era un plagi de l'altre.

    Ex.: Van afrontar els textos per veure quin era el document original i quin era una còpia d'aquest.

    Ex.: Li van demanar que posés en confront ambdós documents i fes un informe de les diferències.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alfarrassar, v tr
  • ca  escarar, v tr sin. compl.
  • es  alfarrazar
  • es  destajar

<Dret>

Definició
Ajustar a un tant alçat, {especialment els fruits en verd}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Antigament, les viles disposaven d'un alfarrassador, que alfarrassava o calculava el valor de la collita.

    Ex.: Forma part del projecte perquè ha estat escarat per l'equip directiu.
analitzador de xarxes escalar analitzador de xarxes escalar

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  analitzador de xarxes escalar, n m
  • es  analizador de redes escalar
  • en  scalar network analyzer

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>

Definició
Analitzador de xarxes que només mesura el mòdul dels paràmetres en reflexió i en transmissió però no la fase. Aquest instrument és més senzill que un analitzador de xarxes vectorial i s'utilitza sovint per a mesurar la ^pèrdua d'inserció^ i la ^pèrdua de retorn^ de biports, com ara filtres o amplificadors.
atzavara vera atzavara vera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzavara vera, n f
  • ca  exsavara vera, n f var. ling.
  • nc  Aloe perfoliata L.

<Botànica > liliàcies>

atzavara vera atzavara vera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzavara vera, n f
  • ca  exsavara vera, n f var. ling.
  • nc  Aloe perfoliata L.

<Botànica > liliàcies>

autosimilitud escalar autosimilitud escalar

<Construcció > Arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  autosimilitud escalar, n f
  • ca  homotècia interna, n f
  • en  scaling self-similarity

<Construcció > Arquitectura>

Definició
Atribut d'alguns conjunts als quals s'ha aplicat la tècnica de l'escalatge.
autosimilitud escalar autosimilitud escalar

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  autosimilitud escalar, n f
  • ca  homotècia interna, n f
  • es  autosimilitud escalar
  • fr  homothétie interne
  • en  scaling self-similarity
  • de  Eigenstabilität

<Construcció>