desistir

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca desistir, v intr
es desistir

<Dret>

Definició

Renunciar a la prossecució d'una acció, d'un pla o d'un projecte.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Davant les dificultats en l'empresa, va desistir del càrrec de director.
[Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició de.]