contestar
contestar
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contestar, v intr
- ca respondre, v intr sin. compl.
- es contestar
- es responder
<Dret processal>
Definició
Dir o escriure alguna cosa en resposta a una carta, a una pregunta o a una altra cosa.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'alcalde contestà a la petició.
- Ex.: En contestar a la demanda, va negar els fets que se li atribuïen.
-
Ex.: El demandat no contestà a la demanda i el jutge el declarà en rebel·lia.
Ex.: El detingut no respongué a les preguntes de la policia. - [Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició a.]