Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dispensa, n f
  • es  dispensa

<Dret civil>

Definició
Autorització que la mateixa llei atorga per a deixar de complir-la en uns casos determinats.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Autorització sotmesa a determinats requisits que es regula en l'article 48 del Codi civil espanyol (CC) i que s'atorga per tal de permetre contreure matrimoni quan concorren, en algun dels futurs cònjuges o entre ells, l'impediment d'edat a partir dels catorze anys, el de parentiu col·lateral de tercer grau o el de condemna com a autor o còmplice de la mort dolosa del cònjuge anterior de qualsevol d'ells (art. 46 i 47 CC).
    El jutge de primera instància pot dispensar l'impediment d'edat a partir dels catorze anys i el de tercer grau entre col·laterals, sempre que hi concorrin causa justa i a instància de part. Per la seva banda, el Ministeri de Justícia pot dispensar el de mort dolosa d'un cònjuge anterior, també a instància de part. Malgrat el silenci del CC, en aquest darrer cas s'entén que també es requereix causa justa. En tots els casos, la dispensa és de concessió discrecional i el terme part s'ha d'interpretar en sentit processal, de manera que no es pot limitar el cònjuge que interposa l'acció de nul·litat.
    La dispensa ha d'anar seguida d'un expedient que es tramita d'acord amb la legislació del Registre Civil. En el cas de dispensa per raó d'edat, l'expedient requereix que siguin escoltats el menor i els seus pares o guardadors. D'acord amb els articles del 260 al 262 del Reglament del Registre Civil (Reial decret del 14.11.1958), l'expedient s'ha de tramitar reservadament. A més, en l'audiència relativa al tercer grau de parentiu entre col·laterals, cal fer constar l'arbre genealògic. L'últim paràgraf de l'article 48 possibilita la dispensa posterior a la celebració del matrimoni i en preceptua la convalidació des de la celebració, excepte que la nul·litat s'hagi instat judicialment per alguna de les parts. Perquè aquesta excepció esdevingui eficaç cal que l'acció de nul·litat ja estigui interposada en sol·licitar la dispensa, sense que la sol·licitud posterior de dispensa impedeixi la concessió de la nul·litat, atès que si fos al contrari, la possible convalidació del matrimoni quedaria en mans dels legitimats per a exercir l'acció de nul·litat. D'aquesta manera, l'impediment de parentiu col·lateral de tercer grau, el de crim i el de manca d'edat a partir dels catorze anys poden ser convalidats per dispensa posterior. El matrimoni sotmès a algun dels impediments legals dels articles 46 i 47 del CC que hagi estat contret sense dispensa ha de ser considerat nul.
    En relació amb l'impediment de parentiu cal tenir en compte que la línia recta consanguínia i per adopció i la col·lateral consanguínia fins al segon grau no són susceptibles de dispensa, amb la qual cosa aquests matrimonis sempre són nuls. Una altra cosa és que puguin produir algun tipus d'efectes d'acord amb la doctrina del matrimoni putatiu (art. 79 CC).