recórrer

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca recórrer, v intr
ca acudir, v intr sin. compl.
ca impugnar, v intr sin. compl.
es acudir
es impugnar
es recurrir

Definició

Interposar un recurs davant una instància superior contra una resolució dictada per un òrgan administratiu o judicial inferior.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Ha presentat un recurs per a recórrer contra la resolució judicial.
Ex.: Les resolucions del jutge de vigilància penitenciària en matèria d'execució de penes es poden recórrer en apel·lació i queixa davant el tribunal.
[Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix generalment amb la preposició contra si el complement és l'òrgan o la resolució que ha pres aquest òrgan, o bé amb la preposició en, si el complement és un tipus de recurs: recórrer en queixa.]