Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rebel·lió, n f
  • ca  aixecament, n m sin. compl.
  • es  alzamiento
  • es  rebelión

<Dret penal>

Definició
Delicte que consisteix a alçar-se públicament contra un govern constituït i el sistema constitucional.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El delicte de rebel·lió és un delicte contra la Constitució espanyola (CE) establert en els articles 472 al 485 del Codi penal (CP). La conducta típica d'aquest delicte consisteix a alçar-se violentament i públicament per a qualsevol de les finalitats següents: derogar, suspendre o modificar totalment o parcial la CE; destituir o desposseir en tot o en part de les seves prerrogatives i facultats el rei o el regent o els membres de la Regència, o obligar-los a executar un acte contrari a la seva voluntat; impedir que se celebrin lliurement eleccions per a càrrecs públics; dissoldre les Corts Generals, el Congrés dels Diputats, el Senat o qualsevol assemblea legislativa d'una comunitat autònoma, impedir que es reuneixin, deliberin o resolguin, arrencar-los alguna resolució o sostreure'ls alguna de les seves atribucions o competències; declarar la independència d'una part del territori nacional; substituir per un altre el govern de la nació o el consell de govern d'una comunitat autònoma, o usar o exercir per si mateixos o desposseir el govern o el consell de govern d'una comunitat autònoma, o qualsevol dels seus membres, de llurs facultats, o impedir-los o coartar-los l'exercici lliure, o obligar qualsevol d'ells a executar actes contraris a llur voluntat, i sostreure qualsevol classe de força armada a l'obediència del govern.
    Segons la doctrina majoritària, el subjecte actiu d'aquest delicte ha de ser plural. Des del punt de vista subjectiu, la rebel·lió requereix dol i l'element subjectiu del tipus de tendència interna transcendent, que consisteix en la persecució d'alguns dels objectius esmentats. Des del punt de vista estructural, la necessitat que hi hagi aquest darrer element típic configura la rebel·lió com un delicte mutilat de dos actes, per a la consumació del qual no cal que s'assoleixin els objectius que els rebels persegueixen. La proposició, la conspiració i la provocació per al delicte de rebel·lió són punibles (art. 477 CP).
    L'article 473.1 del CP fixa les penes per a aquest delicte segons el grau d'implicació dels rebels en l'alçament. Les sancions van des d'un màxim de vint-i-cinc anys de presó per a les persones que, induint els rebels, han promogut o sostingut l'alçament o hi han actuat com a caps, fins a un mínim de cinc anys de presó per als mers participants. Igualment, es determinen sancions de gravetat intermèdia -presó de deu a quinze anys- per als subjectes que exerceixen un comandament subaltern. L'article 474 del CP dicta una regla per als casos en què la rebel·lió no té caps coneguts. En aquest cas, s'han de reputar com a tals els subjectes que dirigeixen els altres, que en són portaveus, que signen escrits expedits a nom seu o que exerceixen altres actes semblants de direcció o representació.
    Les penes anteriors s'agreugen (art. 473.2 CP) si s'han esgrimit armes, o si hi ha hagut combat contra sectors lleials a l'autoritat legítima, si la rebel·lió ha causat estralls, ha tallat les comunicacions, ha exercit violències greus contra les persones, ha exigit contribucions o ha distret cabals públics.
    Els articles 475 al 484 del CP castiguen diverses conductes relacionades amb el delicte de rebel·lió. L'article 475 estableix el delicte de seducció o de reunió de tropes per a cometre rebel·lió; l'article 476 castiga el militar que no utilitza els mitjans que té a l'abast per a contenir els rebels o que no ho denuncia quan s'ha assabentat que s'intenta cometre un delicte de rebel·lió; l'article 479 disposa una curiosa regla de conducta per a l'autoritat governativa en cas de rebel·lió, en què ha d'intimar als rebels que es dissolguin i es retirin immediatament. En cas que els rebels no deposin la seva actitud, l'autoritat ha d'usar la força de què disposi per a dissoldre'ls; l'article 480 determina una regla d'exempció de pena per al qui està implicat en un delicte de rebel·lió i ho revela a temps d'evitar-ho, i una pena de presó inferior en grau per als executors que es rendeixen sense haver usat les armes; l'article 482 castiga les autoritats que no han oposat resistència a la rebel·lió; l'article 483, els funcionaris que continuen exercint llurs càrrecs sota el comandament dels rebels o els que abandonen si hi ha perill de rebel·lió; i, finalment, l'article 484 castiga els qui accepten una feina dels rebels. D'altra banda, el Codi penal militar (art. 79 al 84) estableix el delicte de rebel·lió en temps de guerra.
  • Ex.: L'aixecament del coronel Tejero i un grup de guàrdies civils sortosament va fracassar.