Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  abdomen, n m
  • es  abdomen
  • fr  abdomen
  • en  abdomen

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Part de l'organisme humà que, juntament amb el tòrax, forma el tronc de la persona. La part anterior i lateral de l'abdomen és constituïda per les parets abdominals (músculs, aponeurosis i pell). Topogràficament es divideix en sectors anomenats epigastri, hipocondri dret i esquerre, fossa ilíaca dreta i esquerra i hipogastri. La part superior limita per fora amb la vora costal, i per dins, amb els pulmons i el cor mitjançant el diafragma. Al centre de la cara externa de la paret anterior de l'abdomen hi ha el llombrígol, restes cicatricials del cordó umbilical. La part inferior ve limitada pel pubis i els engonals. La paret interior és enterament folrada per una membrana serosa anomenada peritoneu (peritoneu parietal), de manera que l'abdomen constitueix una autèntica cavitat (cavitat abdominal), separada de la cavitat toràcica pel múscul diafragma. La mateixa membrana recobreix els òrgans intraperitoneals: fetge, melsa, estómac, intestins, ovaris, úter (peritoneu visceral). Els òrgans retroperitoneals (pàncrees, ronyons, càpsules suprarenals, aorta abdominal, vena cava inferior) són recoberts en llur cara anterior pel peritoneu parietal posterior.

Nota

  • La denominació abdomen prové probablement del llatí abdo 'amagar'.