concórrer

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca concórrer, v intr
es concurrir
es reunir

<Dret>

Definició

Esdevenir-se alhora.

Nota

Ex.: Els candidats sabran aviat les condicions que han de concórrer per a obtenir el càrrec.
Ex.: La bonificació s'extingirà quan deixin de concórrer les condicions establertes per a la seva concessió.
[No és correcte l'ús d'aquest verb quan fa referència a un sol element; és a dir, que el subjecte de concórrer ha de ser sempre plural.]